"És un tema d'electrònica de ball, amb la veu dolça de Reina Blava que peta amb més força a la tornada. Beatneeks en estat pur i tota una declaració d’intencions de festa i bons missatges".

 

 

"Seguim amb festa i celebració, amb un missatge clarament crític amb la cara alienant del sistema capitalista de superproducció. Una festa rumbera i humanista, amb Microbio (de Lágrimas de Sangre) i Pelat i Pelut, que barreja rumba amb una electrònica dura".

 

3. "Ven a casa"

"Delicada, poètica i nostàlgica. Parla de no suportar la solitud i planteja els dubtes sobre si potser aquesta persona amb qui et veus sigui una manera de tapar-la. Conjuga electrònica tranquil·la, sons acústics i una atmosfera lo-fi, que acaba amb un solo de saxo que emfatitza la nostàlgia".

 

"El missatge és molt clar. Es tracta d'un afrobeat que narra la història d'un nen que està en un poble en guerra, on li ho han tret tot. Tot i això, la lletra deixa de banda el materialisme i emfatitza que el nen ha tingut amor, i que això és el que importa per sentir-se digne. És una crítica a tothom qui decideix envair un poble, bombardejar una ciutat, o tota aquesta gent rica que projecta la seva vida a partir dels béns materials i la seva dependència".

 

"Segurament la cançó més especial de l’àlbum: electrònica pura, autotune i un rap que va cap al pop. La lletra és sobre una relació ressentida, amb enganys i traïcions. "Espines" destil·la dolors per tots els porus, i Uri Santafè l'impregna de la seva essència. Tornem a l’electrònica perfecta per ballar fins a les tantes".

 

"És una cançó diabòlica, trapella i molt explícita per tancar l'EP. Sense tabús, parla de posar-se del revés amb una electrònica dura i un bombo que castiga. La lletra és molt divertida i el videoclip és per no perdre-se'l, a més de no ser apte per epilèptics".