Miquel Serra arriba íntim, gairebé nu, amb Consolacions (Foehn Records, 2025), un disc acústic i analògic que evita sobreafegir elements. Algú capaç d’explicar la profunditat sentimental de les persones de la manera complicadament senzilla com ho fa Serra no necessita floritures per connectar amb les seves ‘consolacions’. Veiem en primícia el videoclip dels primers senzills d'avançament, "El dit / Entrant a la teva casa", i en parlem amb ell.


El teu nou LP el formen tretze ‘consolacions’. Són partitures fruit de la necessitat d’aixopluc?
Sí i no. Quan feim coses creatives, sol respondre a la recerca d’un consol per compensar situacions personals, quotidianes, banals. En el meu cas, compondre actua com a contrapès emocional a certa apatia vital que pot venir de molts llocs (disgustos, feina, situacions complicades, etc.). Crec que qui es dedica a la creació artística sol cercar la seva part terapèutica.

Tot i ser un LP íntim, fet els diumenges a l'horabaixa a casa en un quatre pistes, hi ha el treball de companys. Com va ser el procés?
Havia de ser superíntim, enregistrat tot en un dia. Després, amb en Jorra Santiago, que feia de productor, vàrem veure que les cançons demanaven més sons i una mínima producció extra. I una vegada iniciada la introducció d’elements externs vàrem obrir la porta de les col·laboracions, vestint més els temes. Fins i tot (i sense dir-m’ho) en Pep Toni Ferrer i en Jorra varen sumar a les mescles d'una de les cançons alguns retocs per arrodonir del tot el treball. I n’estic ben content.

'Consolacions' serà un llibre-disc, i ara estàs a punt de reobrir una llibreria. Envoltar-se de llibres influeix sobre escriure cançons?
Idò crec que el procés ha estat més aviat a l’inrevés. La necessitat de fer cançons i de posar-los històries ha fet que m’anés endinsant més i més en el món dels llibres. Al final, crec que amb la intenció de millorar les lletres de les meves cançons he acabat convertint-me en un bon lector.



Has anunciat que no veurem més el Miquel Serra tan ‘pop’ sobre un escenari. Però no deixarem de veure’t tocant, oi?
No, jo tot sol continuaré. He de defensar –al manco– aquest disc i, a més, no vull aturar de tocar, per res. El que passa és que hi ha com una mica de confusió entre el Miquel Serra amb banda, que s'aturarà 28 de febrer a Can Lliro (Manacor), i el Miquel Serra sol, que continua com sempre fent cançons.

Deixaràs de tenir com a referents Fleet Foxes o Animal Collective? Quins tens ara?
Me costa tant trobar-ne de nous! I crec que és una gran limitació per jo a l’hora d’estimular-me a treure cançons que mirin en aquell sentit sonor. La veritat és que Animal Collective va ser per jo el darrer ‘sobreestímul’ en aquest sentit; des d’aleshores ja no he trobat ningú més que em provocàs allò. Ara me costa molt; la música actual la trob com feta de refregits d’altres d’anteriors o a base d’ultraprocessar el so i convertir-ho tot en una cosa amb la qual no connect.
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Can Lliro (@canlliro)