La tortosina Montse Castellà acaba de presentar un nou llibre. Després d’haver escrit la biografia de Zoraida Burgos –Zoraida Burgos i Matheu. Resum biogràfic (Onada Edicions, 2019)–, ara celebra els 20 anys de l’edició del seu primer disc amb la publicació de Que hi brolle vida i llum. 20 anys escrivint cançons (Voliana Edicions), un recull de lletres pròpies acompanyades d’una biografia que les contextualitza i d’un pròleg escrit per Lluís Llach. Ens atén al telèfon interrompent una sessió de preparació del concert Montse Castellà canta Joan Baez (El Molino de Barcelona, 26 d'abril) amb Borja Penalba.

Què trobarem al llibre 'Que hi brolle vida i llum. 20 anys escrivint cançons'?
És un recull de les meues lletres i una autobiografia. Això no ho havia fet mai, encara. Em serveix per explicar i contextualitzar d'on venen les cançons i com és esta professió. És una mirada assagística de l'ofici, que va més enllà d’un simple repàs cronològic de què he fet o he deixat de fer, i que també incorpora pensaments al voltant de la professió, reflexions de com he arribat fins aquí, trajectòria…



Què t'ha impulsat a escriure una autobiografia ara? Encara ets molt jove per fer-la…
Enguany celebrem els 20 anys del primer disc i l’any que ve en farà 30 que pujo als escenaris… Era un bon moment per fer-ho. Quan l'editorial em proposa fer el recull de les meues lletres, m'adono que és necessari explicar les lletres i no només amollar-les dins d'un llibre i que la gent les llegeixi sense cap mena de context. Vull que vegin una mica com la meva vida m'ha portat a escriure així. Tampoc és una autobiografia extensa, però sí que serveix de pinzellada per saber algunes coses. Per exemple, començo explicant com vaig construir-me el meu primer micròfon de cartó pedra. I acabo amb l'últim concert que he fet fa poc. És a dir, serveix perquè la gent vegi un poquet la meva trajectòria i pugui entendre millor les lletres.

N’hi ha d’inèdites?
No. És un recull dels discos que tinc fins ara, que són sis. Ara n’estic preparant un amb cançons de Joan Baez, però no hi és: només hi hem inclòs les cançons que s’han publicat, tot i que no hi hem posat les 80 que tinc. Fer l'autobiografia m'ha obligat a mirar agendes antigues, a ficar el retrovisor, a buscar apunts, fotos velles... I el criteri ha estat que les lletres fossin o completament meues o que jo hi hagués aportat alguna cosa. És a dir, hem deixat fora els poemes que he musicat i alguna versió que he fet. No tenia sentit posar-les en un llibre amb les meves lletres. En total n’han quedat una mica menys de 60. Al capdavall, escriure lletres és esporgar, hi ha moments que sembla que les paraules facin nosa. Es tracta de deixar que quedi només lo essencial.


En alguna ocasió has escrit lletres seguint la tècnica del collage, incorporant fragments de diferents poemes i fins i tot de diferents autors. Aquestes lletres surten al llibre?
Sí, hi ha hagut un parell de discos, el segon i el tercer sobretot —L’escriptor inexistent (L'Indi Music, 2006) i a Gèminis (DiscMedi, 2011)—, amb què vaig voler jugar amb aquest concepte de collage. Em vaig adonar que diversos autors tocaven una mateixa temàtica i vaig completar les lletres amb algun paràgraf meu. Aquestes sí que hi surten, però especificant tots els autors que hi ha dins la mateixa peça.

Com has organitzat el llibre?
No he volgut fer un recull cronològic i les he recollides en sis temàtiques: l’amor, el riu i el paisatge, drets i llibertats, feminisme i sororitat, memòria històrica i la vida. M’agradaria que la gent se les llegís sense cap prisma d'antigor, de modernitat, d'intentar endevinar quin any la vaig escriure... Al final del llibre, per això, hi ha una cronologia amb totes les cançons inventariades perquè la gent vegi per discos que és el que he fet. I hi són totes, les 80, encara no hi hagi la lletra al llibre.


Als teus discos hi ha cançons en castellà i al llibre només lletres en català. Per què?
Sí. El meu primer disc, i alguna cançó solta d'àlbums posteriors, era en castellà. Jo, que m'estimo molt la llengua i especialment el meu dialecte, al principi sentia que no coneixia prou bé l'idioma per fer els girs que buscava i que em quedés prou bé. Però ara m’he volgut fer un regal a mi mateixa i a la gent i he traduït totes les meves cançons per oferir-les en la meva llengua mare, el català. A més, ho he fet quadrant la mètrica i el ritme, pensant que si mai les vull cantar, pugui fer-ho. He buscat els girs, les traduccions, les metàfores, els sinònims… i m'ho he passat molt bé.