Ja fa 3 anys que Maria la Blanco i Carmen Cortés van ajuntar els seus projectes en un de sol i van publicar el primer EP conjunt, Groove y melodía (autoeditat, 2022). Ara estan a punt de publicar un nou disc, que n’és continuació i consolidació, però aquesta vegada amb cançons pròpies, que han escrit totes dues juntes i han pintat amb una amalgama d’estils que defineixen sota el nom de Groove y soniquete (Say It Loud, 2025). Avui n’estrenem una de les peces, una de les primeres que publiquen en català com Carmen y María: “S’olivera”, que musica un poema de l’àvia de Carmen Cortés. De tot plegat, en parlem amb el duet.



Aquest disc és en realitat un recull de cançons que ja havíeu compost per separat. Com s’uneixen a ‘Groove y soniquete’?
Maria la Blanco: Quan ens vam conèixer amb la Carmen, jo ja tenia un disc, i ella just estava gravant el seu. Però vam començar a cantar juntes i fer versions, vam començar a fer concerts, i ens va venir de gust prioritzar aquest nou projecte conjunt que havia nascut de manera natural. Per això vam decidir ajuntar els nostres discos.
 
L’EP anterior es deia ‘Groove y melodía’, i el nou, ‘Groove y soniquete’: quin és el canvi que hi volíeu marcar?
Carmen Cortés: El canvi més notori és que Groove y melodía era un EP de versions, i Groove y soniquete és el nostre disc de cançons pròpies.
 

Amb aquest disc fa la sensació que aneu un pas més enllà en la vostra sonoritat, i alhora consolideu la vostra proposta de fusió. Com ho heu treballat?
M.L.B: Ha estat una barreja que ha sortit de manera força natural, sense plantejar-nos quin gènere volíem fer. Hi ha dos estils, dues marques que ens identifiquen molt i que donen nom a l’àlbum: el soniquete flamenc i el Groove del neo soul. A partir d’aquí, hem jugat amb les nostres referències.
 
A ‘Groove y soniquete’ hi trobem les primeres cançons en català que publiqueu com a Carmen y María. Com ho heu viscut?
C.C: Per jo sí que és la primera vegada que canto en mallorquí i ho faig des d’un lloc que m’agrada i que estimo molt, perquè interpretant una poesia de la meva abuelita, perquè són uns versos que sempre han estat molt vius a ca nostra. I ho canto des d’un lloc on estic súper a gust, tot i que realment no he cantat mai en mallorquí, i no sé si tornaré a compondre en català.
M.L.B: Jo sí que havia escrit i cantat en català altres vegades. És cert que normalment escric més en castellà, però no he viscut com una cosa extraordinària el fet de fer aquesta cançó en català.
 


Carmen, ara parlaves de la cançó “S’olivera”, que justament estrenem avui. Com heu enfrontat la musicació d’aquests versos de l’àvia?
C.C: Aquesta cançó la vaig compondre fa sis o set anys amb piano, però com que tenia molt clar que volia que tingués una sonoritat de trap, vaig cridar n’Álex Duato, que és un teclista i pianista extraordinari de Mallorca, i en vam fer la maqueta. La vam gravar a la Luciérnaga Studio, amb Juan Medina, i també hi va venir Josep Pou, un altre pianista també extraordinari de l’illa, i amb en Carlos Avatar, a Barcelona, en vàrem acabar de polir la producció. Ha estat un camí superguapo, que hem gaudit molt, i això seria un honor per a la meva abuelita.
 
Per al disc heu comptat amb col·laboracions com la de Rita Payés, amb qui Maria ja havia publicat alguna versió fa anys: com ha estat aquest retrobament?
M.L.B: La Rita i jo vam estudiar juntes, i quan escriure aquesta cançó vaig imaginar-m’hi un trombó i la vaig trucar per si hi volia participar. Per a mi va ser un regal tenir-la en el disc amb la seva veu i el seu trombó.
 
Com plantegeu el directe d’aquest nou disc?
M.L.B: Estem molt il·lusionades, perquè estem muntant un nou xou i adaptant les cançons al nostre format. Ho estem fent amb molta cura i tenim moltes ganes de cantar aquestes cançons nostres per primera vegada i amb una posada en escena nova.