Les Cases de la Música han seleccionat com a grup de l’any el quintet gironí Minibús Intergalàtic. La banda de rock psicodèlic, que ha enregistrat l’EP Música humana: Thalassa (Neu! Records, 2025), publicat en format de K7, disposarà d’un programa d’ajudes a la producció, gravació, gestió i assessorament, així com tot el suport per créixer en el vessant professional i posicionar-se dins el sector musical.



Vau debutar amb el rock lisèrgic de Meditacions des dels miratges mercúrics (Neu!, 2024). Què representa ser Grup Cases de la Música?
Santi Fronfría (guitarra i veu): És una gran oportunitat, un honor i un privilegi, perquè a Cases de la Música ens hem sentit, valgui la redundància, com a casa. Ens han acompanyat des de sempre i sense el suport de La Marfà, amb Edu Bonet i tot l’equip, no seríem on som.

Com aprofitareu aquesta empenta?
S.F: La beca consisteix en uns diners que podrem utilitzar per impulsar el nostre projecte. Enguany ens va perfecte perquè estem preparant un segon àlbum, i ens anirà molt bé per a la gravació. De fet, serà la culminació del nostre projecte com a grup; ja hem guanyat totes les beques prèvies i això ens ha permès tenir un buc d’assaig i accedir a totes les facilitats del món per preparar els nostres directes.

També podreu treballar en la preproducció del disc i rodar un clip. Com serà el procés?
Ícar Iranzo (teclats i veu): Ara estem en el procés de compondre les cançons, gravar les maquetes, buscar els productors i, sobretot, de treballar amb el nostre segell discogràfic. Neu! Records és l’altre gran pilar de la banda, ja que sincerament sense el suport de Xebi SF tampoc funcionaria Minibús Intergalàctic.


A més, guanyar el concurs Salt a la Fama, de l’Ajuntament de Salt, també que us ha permès gravar l’EP 'Música humana: Thalassa'.
Í.I: Sí, i va ser aquí al costat de casa. Ens va fer molta il·lusió perquè hem pogut gravar amb el mític productor gironí Lluís Costa. De fet, el premi ens va agafar a contratemps, perquè just estàvem acabant de gravar el primer disc. Teníem algunes cançons que havien quedat descartades al calaix i hem decidit gravar-les i publicar-les en format de casset.

I no és una mica suïcida publicar les noves cançons en casset?
S.F: Bé, tot el que fem i la nostra la música ja és una mica suïcida. L’EP-K7 és el calaix de sastre on hem inclòs gèneres i influències molt diferents. A més, ens agradava la idea de publicar-lo entre disc i disc, com a experimentació amb altres sonoritats.