Cafè pels més cafeteros és el títol del nou disc de The Tyets que Luup Records publica aquest divendres, i del qual ja n’han avançat "Sushi Poke" amb Dani6ix & Izzkid, "A fora plou", "Que vinguis" o "Fa dies" amb Chiara Oliver. També "Si ho deixéssim tot", l’últim senzill que han publicat, que han treballat amb el productor instal·lat a Miami Javier Lloret de Muller ‘Kastelo’ (Barcelona, 2000) —i amb qui també han produït algun altre tema de l'àlbum, encara per descobrir-se—. L’entrevistem per parlar de la seva experiència musical a Miami i amb el duet català d'èxit.


Com has acabat treballant amb The Tyets?
La primera trobada amb The Tyets va ser fa un any a través d’una amiga que és productora artística de Barcelona, Paula Siles, que va ser qui em va convèncer de venir a Miami. Em vaig mudar aquí ara fa tres anys, i des de llavors he tingut l’oportunitat de treballar amb Will Smith, Alan Walker, Sofía Reyes, Maikel Delacalle, Alex Ponce i Imanbek, entre altres. Llavors ella, que ja havia contactat amb la mànager dels Tyets, em va explicar que el grup vindria a gravar a Miami. Jo estic encantadíssim de tenir artistes catalans a l’estudi, perquè no passa sovint. I la veritat és que em va fer molta il·lusió poder gravar i produir quatre cançons amb ells.
 
Com va ser la gravació d’aquestes noves cançons junts?
Van aprofitar el viatge per rodar el videoclip d’un tema que van publicar l’estiu passat, “Que vinguis”, però just després d’aterrar ja van venir al nostre estudi a gravar. Ells estaven amb un jet lag que flipes, directes de l’aeroport a la cabina, però vam fer una sessió de sis hores d’una tirada i van sortir dues cançons. Una de les lletres cita Lax’n’Busto i un DJ set imaginari on punxem Carl Cox i Kastelo. Tot plegat va ser molt divertit. A mesura que ells escrivien les lletres, recordàvem les músiques amb què havíem crescut, i ens va venir al cap la cançó “Miami Beach” dels Lax. Poder fer barres amb ells va ser molt especial.


Amb ells us vau entendre des del principi?
Primer vaig pensar que estaven bojos cantant una tornada que diu ‘Cafè pels més cafeteros’, però és la manera que tenen The Tyets de treballar. Fan el que els dona la gana i funciona. Com que hi va haver molt bona energia i van sortir dos temes en una sola tarda, ens vam retrobar al cap d’uns mesos quan vaig anar a l’estiu de vacances a Catalunya. Al seu local, La Kate Studio de Mataró, vam produir i enregistrar dues altres cançons. I des d’aleshores hem fet més música, però encara no hi ha res tancat.

I com ha estat el camí que t’ha portat fins aquí?
Vaig estudiar al Berklee College of Music de Boston, una universitat que és com una miniindústria, però amb un ambient molt protegit. Ara bé, un cop fora, és la selva. Necessites velocitat, espavilar-te i ser bo per negociar. Fa dos d’anys vaig signar com a DJ per a Neon 16 de Miami –que és la companyia del productor Tainy (Bad Bunny,  Shakira, J Balvin) i que també és una incubadora creativa. Aquí vaig aprofitar per fer els primers contactes com a DJ Kastelo, però de cop vaig veure que venien a gravar grans perfils artístics com Feid o Jhayco, i vaig pensar que havia d’aprofitar l’oportunitat per treballar de productor. Això va ser el 2024, i des d’aleshores tot ha agafat una embranzida molt bèstia.
    Sí, és clar que m’agradaria poder fer més col·laboracions amb artistes catalans. Si algun músic català ho peta amb un hit i es planteja fer un remix o col·laborar amb algun artista de Miami, jo m’ofereixo a produir-ho al cent per cent. De la mateixa manera que al Mediterrani tenim Mallorca, Menorca o Eivissa, aquí hi ha les illes de Cuba, Puerto Rico o la República Dominicana. Són dues cultures que s’assemblen més del que ens pensem, gràcies a la música com a base per a la festa i la celebració. De fet, estic ensenyant moltes cançons catalanes a la gent d’aquí, perquè és amb el que he crescut. De fet, a la Sofía Reyes li he enviat algunes com a referència per al nou disc.
 
Quines cançons són les que més et recorden Catalunya estant a Miami?
N’hi ha de clàssiques, com algunes de Lax’n’Busto, i també escolto Buhos, Txarango, Itaca Band... Jo era bateria d'un grup de versions abans de venir cap aquí, quan vivia al Poblenou i tenia 16 o 17 anys. Ens dèiem Sirap, i va ser molt guai, però òbviament quan vaig marxar cap a Boston el 2018 va morir el grup. Una altra cançó que m’agrada molt i em transporta a casa és “La gent que estimo” d’Oques Grasses. És molt especial.