En les teves publicacions discogràfiques és habitual que vagis més enllà de la música, i publiquis els àlbums acompanyats de fotografies, il·lustracions o poemaris. L'últim, 'Salvar l'ànima', era un llibre-disc, i amb 'Seda i ferro' repeteixes el format. Et vas quedar amb ganes de més?
En molts treballs em queden escrits que no acaben sent publicats, però no deixa de ser part del procés i, per tant, per a mi forma part del treball final també.
Aquest disc suposa un retorn als teus inicis en alguns aspectes. Què has volgut recuperar i de què t'has desfet, després d'aquests 16 anys?
No m’he desfet de res, però sí que he volgut recuperar una sonoritat que m’agrada molt i amb la qual em sento molt identificat, utilitzant instruments més tradicionals i afegint aquest so de flautes, violí, acordió diatònic… És un so que, per exemple, definia grups amb qui havia estat anteriorment com Cafè París.
Com dius, l'àlbum té una forta presència d’instruments tradicionals com la flauta irlandesa o el sac de gemecs. Com ha estat el procés d’incorporar-los?
Ha estat fàcil perquè jo a nivell intern els tinc molt incorporats, són instruments amb els quals estic familiaritzat. Ha anat tot bastant calçat perquè vaig compondre tenint en compte que hi posaria aquests instruments, i a la producció posar-los ha estat realment còmode. A més a més, aquí al territori tenim molts bons músics d’instruments tradicionals, com en Pol Miró o la Clara Colom (exRoba Estesa). Tinc la sort d’estar envoltat de molt bons instrumentistes.
Joan Reig, bateria d’Els Pets, col·labora a “Cançó de primavera”, una celebració de la vida amb forma de música de taverna. Per què vas voler comptar amb Reig?
M’hi porto molt bé a nivell personal i ell va col·laborar en un disc que vam fer en directe al Teatre Bartrina. El trajecte més curt per trobar una intimitat amb una persona és el somriure: no es diu res, però hi ha una comunicació tan bonica... Amb en Joan em passa això. Per això vaig pensar que aquesta cançó, que parla de celebració, la podria cantar amb ell, i a més a més quan la va escoltar li va agradar molt i em va proposar si hi podia posar la bateria.
Al llarg del disc, jugues amb diverses contradiccions i oxímorons, com amb el mateix 'Seda i ferro', o amb "la tristesa perfecta" i "una calma tensa" de la cançó "Malgrat tot". Què volies expressar amb aquest recurs?
El "ferro" és tota la part escrita, els poemes; i la part cantada, les melodies, és "seda". El ferro és la part més crua i trista, que es compensa amb la seda. Qui canta els seus mals espanta. Aquest treball ha estat molt inspirat en una vivència personal amorosa on el trajecte de vegades és ferro.
La sonoritat de “Malgrat tot” recorda la de “Protagonistes” de Pau Vallvé, T'inspires en altres artistes de l'escena catalana a l'hora de crear?
Sí, clar. Jo escolto moltíssima música, i Pau Vallvé m’agrada molt. En aquest cas, hi té molt a veure el productor Kandi Álvarez, tot i que no escolta gaire Pau Vallvé, perquè és d’una altra generació. Quan vaig escoltar la cançó de seguida m’hi va recordar també per aquesta sonoritat més èpica, i la veritat és que em va agradar molt.
El “Vals de Biurrun” parla del viatge de la vida i d’enfrontar les pors. Per què vols transmetre aquest periple?
És el mateix concepte del disc. Queda clar que la vida és plena de pujades i baixades i que, com menys por tinguem incorporada, millor viurem. Per tant, de què serveix un silenci? De què serveix una fugida? Si això després no ens fa viure bé, és millor intentar no tenir tanta por. Per continuar vivint, no cal buscar res més enllà: el premi de viure és la vida.
Després de ‘Seda i ferro’ tens ja alguna idea de cap a on vols anar musicalment en el futur?
Sí, tinc dues idees. Una consisteix en recopilar cançons dels deu treballs anteriors, produïdes per Silvio Álvarez, el fill de Kandi Álvarez, que sí que serà un treball merament musical. La segona idea és fer un llibre, però no tinc clar encara si hi haurà cançons o només serà de poemes. Pot ser que els pròxims treballs tinguin a veure l’un amb l’altre, però vagin per separat.
.jpeg)
.gif)
