Actualitat

Pel 23 d'abril, llibres mil

La diada de Sant Jordi també té secció musical

De llibres retardats, avançats i clàssics

| 20/04/2022 a les 17:20h
Especial: Llistes
Arxivat a: Enderrock, actualitat, sant jordi, llibres, llistes, Fornas, Jordi Amat, Xavier Baró, Pau Llop, Els Catarres, Els Catarres X, Diagonal Battiato, Jordi Bonilla, Franco Battiato, Johann Sebastian Bach, Àlex Gómez-Font, Lluís Gavaldà, Gemma Humet, Fito Luri, Judith Juanhuix, Marc Guitat, Gerard Quintana, Josep Massot, Obra del Cançoner Popular de Catalunya, cançoner, Ramon Queralt Boldú, Els Marfulls, Tradicionàrius, Jordi Fàbregas, Ferran Riera
Imatge il·lustrativa
Després de 2 anys en què s'ha hagut de celebrar un Sant Jordi diferent i marcat per la pandèmia, enguany, i si la pluja ho permet, roses i llibres tornaran a omplir els carrers catalans. Avui, us portem una quinzena de noves referències literàries amb la música com a protagonista, per tenir els deures fets per aquest dissabte 23 d'abril.

 

Fornas: La imatge de la Catalunya dels 60

Jordi Amat i Pau Llop
(Institut d’Estudis Ilerdencs)
 

A través del pioner del disseny Jordi Fornas, el llibre s’endinsa en la dècada dels seixanta en diversos capítols específics. S'hi parla del disseny, la nova identitat que va emergir aleshores, l’esclat cultural i el compromís d’una vida d’art, així com de l’obra en si, tant editorial i de publicacions periòdiques com de portades de discos que va dissenyar, principalment a Edigsa (Editora General Societat Anònima), per a Núria Feliu, Guillermina Motta, Raimon, Serrat, Els Quatre Gats i La Trinca, entre altres.
 
 

Les cançons de l’envelat (1998-2020)

Xavier Baró
(Pagès Editors)
 

Llamp de llibre, amb les lletres de deu àlbums del cantautor d’Almacelles -La cançó de l’udol, Deserts, Cançons dels temps de destrals, Flors de joglaria, Lluny del camí ral, La màgica olivera, Allau d’estrelles solitàries, I una fada ho transmuda, Primavera a la tardor i La veu de la muntanya- i altres d’inèdites.

 

Els Catarres X

Jordi Basté
(Halley Books i Rosa dels Vents)
 

Els Catarres X: Secrets i confessions d’una dècada salvatge es va publicar el passat octubre. El llibre, escrit per Jordi Basté, repassa els deu anys de carrera d’Els Catarres a través d’anècdotes, secrets i confessions. Un llibre íntim i amb documents inèdits –alguns de sonors i gràfics a través de QRs– que viatgen pels primers anys ‘catarres’ amb Èric Vergés, Roser Cruells i Joan Riera de protagonistes. Més d’una dècada després dels seus inicis, llegim sobre com Els Catarres han arribat al cim de la seva carrera: quatre discos, un EP, un disc d’or, centenars de concerts, premis i, sobretot, el reconeixement del públic.

 

Cançons entre bancals

Jordi Bonilla
(CRPU Mascançà)

 

L’investigador Jordi Bonilla, del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, ha escrit la història musical del Pla d’Urgell a través de les seves bandes, del 1905 a l’actualitat, passant pel pop dels seixanta, l’oci nocturn a Mollerussa o l’efervescència dels noranta i el segle XXI (de Hewel a Bredda).

 

Diagonal Battiato. Un recorrido por su discografía en castellano

Chema Domínguez
(Muzikalia)
 

Va ser un músic que va traspassar el 18 de maig de 2021, però Franco "Battiato era un caso aparte en el mundo de la música popular porque era como un músico pop pero con mucha inteligencia en los textos, fuera de los caminos trillados y al mismo tiempo había un guiño estético a las cosas más pachangueras, más horteras, ¿no? Una especie de tecnopop de vía estrecha muy divertido con material literario de altísima intensidad" i rebla "era muy divertida esa dicotomía y muy poco habitual también". Aquest és el testimoni de Quimi Portet, una de les moltes veus que apareixen en aquest llibre que homenatja el geni sicilià, repassant anècdotes i la seva discografia en relació amb unes cançons que van marcar tota una època (la que va des dels anys vuitanta —amb moments com el 'seguimos cierta ruta en diagonal, por la Vía Lactea' del disc Nómadas de 1987 i de l'original, Vía Láctea, de 1985— fins als directes de 2016 editat com a DVD l'any 2019).

 

Sobre la vida, l'art i les obres de Johann Sebastian Bach

Johann Nikolaus Forkel
(Dinsic)
 

De la mà de l'editorial Dinsic, es publica per primer cop en català la biografia que Johann Nikolaus Forkel va publicar el 1802 sobre el gran Johann Sebastian Bach. El llibre no només va marcar el punt d'inici de la valoració del mestre alemany com a pilar fonamental de la història de la música occidental, sinó que va recollir testimonis que l'havien arribat a conèixer i tractar directament (especialment dos dels seus fills músics, Carl Philipp Emanuel Bach i Wilhelm Friedemann Bach). El llibre, traduït per Pere-Albert Balcells, permet rastrejar els vessants del Kantor de Leipzig com a persona, com a organista, com a compositor, etc., i compta amb una introducció del musicòleg Oriol Pérez Treviño.

 

Sona la cançó

Lluís Gavaldà
(Rosa dels Vents)
 

El cinquè llibre del cantant d’Els Pets, Sona la cançó, és un recull de memòries a través de 60 cançons. Una lectura ben plaent per a tota persona melòmana. El títol remet a la cançó d’Els Pets “Soroll”, del disc Agost (Discmedi, 2004), que arrencava amb ‘Sona la cançó que més m’estimo d’aquest món'. Ara bé, de la seixantena de cançons, només sis són en català (“Helena”, de Serrat; “El setè cel”, de Sisa; “Esqueix de cançó”, d’Ia & Batiste; “Els cotxes et refreguen al passar”, d’U-tòpics; “Aquesta pluja” d’Antònia Font, i “Foc i brases”, d’Inspira). Tot i així, en el llibre Gavaldà explica intimitats, com un homenatge a l'amistat amb Joan Reig o el record, emotiu, de la seva enyorada germana Neus.

 

Els últims de Cuba

Àlex Gómez-Font
(Pagès Editors)
 

Relat real sobre els músics que van anar a l’Havana (Cuba) i amb la revolució cubana de Fidel Castro van haver de marxar. Nat King Cole, Pau Casals, Benny Moré, Celia Cruz, Lucky Luciano, Édith Piaf, el mestre Gonzalo Roig i Armando Romeu Jr. són alguns dels noms que hi treuen el cap. De la Barcelona dels cabarets a les orquestres a l’Havana i el Tropicana.

 

Tothom odia el nostre poble

Marc Guitart
(URV Publicacions)
 

El jardí d’El Cau de l’Arc del Vendrell va ser el local referencial en l’àmbit del més primigeni rock’n’roll de la localitat. En el llibre s’entrevista una quarantena d’artistes, i hi apareixen grups de rock de la comarca. N’hi ha alguns de destacats com els reconeguts Lax’n’Busto i The Rippers, i altres que van passar pel concurs Sona9 com Pokers i Els Pantis de la Iaia.

 

Els dies que m’habiten

Gemma Humet
(Rosa dels Vents)
 

Des de petita, la cantautora Gemma Humet ha escrit en fulls, que havia guardat de manera desordenada, però que li estructuraven els pensaments. Diu que té ‘capses plenes de llibretes que expliquen qui soc i com soc i, sobretot, per què soc com soc’. Ara i aquí deixen de ser un calaix de sastre.

 

Una dona

Judith Juanhuix. Pròleg de Gerard Quintana
(Ara llibres)
 

L'últim llibre del cantant de Sopa de CabraL'home que va viure dues vegades (Premi Ramon Llull 2021), ja viu el seu segon Sant Jordi, però a finals de 2021 va aparèixer també (amb menys ressò) aquesta novel·la de la investigadora, doctora en física i activista trans Judith Juanhuix. El pròleg de l'artista empordanès defensa un camí cap a la igualtat que suposi "superar els gèneres" i retrata l'autora en el seu context: "La ciència, la filosofia, la música, l'esport maratonià, seran els seus dominis i configuraran l'univers des del qual es reforçarà i defensarà la lluita per ser, amb totes les conseqüències". I conclou que aquest és un llibre que és "un exercici de coherència, fruit d'una vida de lluita i transgressió".

 

Salvar l'ànima

Fito Luri. Il·lustrat per Jordi Guillemí
(Kasba Music) Llibredisc
 

Salvar l'ànima és el novè disc del cantautor reusenc Fito Luri, que alhora publica dins d'un llibre homònim on aplega lletres de cançons, poemes i proses poètiques. N'hi ha de breus i sensuals (com "Ets la pell més dolça que he provat mai/ i m'he quedat amb gana per sempre" i "Suar-me de tu i nedar entre els teus dits") fins a estrofes més llargues dedicades a nostàlgies, desitjos i agraïments diversos.

 

Caçadors de cançons

Josep Massot
(Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
 

Una joia de llibre, i no només pel preu (185 €). De gran format, amb 400 pàgines profusament il·lustrades amb fotografies històriques, es recull l’experiència que del 1920 al 1940 va ser l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Col·lectors preparats pel mestre de folkloristes Rossend Serra, van recollir en missions la música i el text literari de cançons populars cantades arreu del territori català tot aplegant un material folklòric de primera magnitud, gràcies al mecenatge de Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, 1964)

 

Societat, joves i cultura popular als anys 80

Ramon Queralt Boldú
(Cossetània)
 

A partir de l’experiència dels grallers Els Marfulls, creats a les Borges Blanques el 1988, Ramon Queralt fa el retrat d’una època de represa de la cultura popular. Del focus local al més ampli del país, el llibre és també la crònica d’un món que encara no havia entrat en l’era global i digital. Estava ben bé a punt.
 

Història de la música del segle XX (L'electrònica) 

Pau Riba
(Males Herbes, 2022)



En aquest assaig, Riba hi va imprimir el seu llegat intel·lectual, que havia recopilat i escrit en els darrers 30 anys de la seva vida per abastar la història de la música del segle XX. En aquest volum, que just ha vist la llum de manera pòstuma, l'artista hi va narrar la seva geografia sentimental, la manera particular amb què la música va anar entrant en la seva vida, quins van ser els seus referents personals, i també quin va ser l’ordre, el pes i la forma o la circumstància que el van anar afectant. Així, Riba repassa al llibre referents de la música clàssica, de la música tradicional popular, de la cançó francesa i la Nova Cançó, el pop i el rock, el jazz, ‘la cançó espanyola que va suplantar el flamenc’, la música experimental i, fins i tot, el silenci.

 

La collita del Tradicionàrius. Història i transcendència d’un festival folk

Ferran Riera
(Pagès Editors)
 

El periodista musical Ferran Riera repassa i analitza la trajectòria del festival de referència de música d’arrel als Països Catalans des del 1988 fins avui. Tot i que és una obra coral, hi ha un protagonista destacat en aquest llibre: Jordi Fàbregas (1951-2021), músic i un dels creadors del festival Tradicionàrius, que va dirigir fins al 2020. Aquest llibre és la continuació d’Inventari (Pagès, 2019) i hi haurà encara una tercera part, dedicada al panorama de la música folk als Països Catalans les darreres dècades més enllà del Tradicionàrius, no sense abans de publicar (per part del mateix autor) la biografia en marxa de Jaume Arnella.


Che Sudaka. Sin fronteras
Antonin Vabre & Mingus. Pròleg de Manu Chao
(Descontrol, 2022)
Són moltes les trobades entre el cantant de Mano Negra que els prologa i el grup integrat per dos germans argentins (Leo i Kacha) i dos amics colombians (Sergio i Jota), sobretot al lloc on es van formar, Barcelona, ciutat de la que Manu Chao va dir que era "la mejor sala de ensayo del mundo". L'origen de les cançons d'energia sana, alegres i vitalistes de les quals són especialistes Che Sudaka ve en un primer moment d'una situació d'immigrants (salvats per la música) i d'un "compromís amb l'entorn", una "responsabilitat educativa" i una "unió vertadera", com Chao s'encarrega d'anotar. La primera gravació va marcar un abans i un després, va ser La colifata: Siempre fui loco (autoeditat, 2002) i el barri del Raval es va convertir en epicentre d'un mestissatge sonor que va tenir també representació catalana en grups com Ojos de brujo, Macaco o Dusminguet, però també va donar la benvinguda a propostes de músics d'arreu com Radio Bemba Sound System, 08001 o Brazuca Matraca. Enmig d'aquesta efervescència va créixer la proposta de Che Sudaka, amb un Che que en llengua maputxe vol dir 'gent' i un Sudaka que volia resignificar l'insult dels racistes cap a la gent llatinoamaricana que arribava a Espanya, fent que fos una propaganda gratuïta. La seva trajectòria demostra que han aconseguit arreu un lloc destacat allà on han tocat, no sense entrebancs i molta molta feina a la carretera.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.