El nou projecte dels manresans Natxo Tarrés i Roger Farré –dos dels fundadors de Gossos– neix amb la voluntat d’explorar les arrels a través del reggae. El debut d’Humana Sound System pretén aportar calma i reflexió amb Humana (RGB Suports, 2025), un disc mirall per cercar les preguntes, emocions i moments que ens connecten a tots plegats.



Després d’una llarga etapa de 25 anys com a Gossos, heu engegat un nou projecte seguint el fil de Natxo Tarrés &The Wireless, el grup de versions de Bob Marley. Què vol ser Humana?
Roger Farré: El 2011 vam crear un grup de versions de Bob Marley, coincidint amb els 30 anys de la seva mort. Només calia trobar el temps i el moment adequat per engegar aquest nou projecte.
Natxo Tarrés: Amb en Roger sempre hem jugat amb el reggae. A tots els discos de Gossos sempre hi havia algun tema del gènere.
 
La cançó “Corren” –amb Macaco– va ser el màxim exponent de la influència de la música jamaicana?
N.T: Exacte! El reggae ens oferia un ampli espai per crear melodies de tota mena, i amb Gossos ens agradava experimentar.
R.F: Tot i això, som uns profans del gènere. El toquem a la nostra manera i, moltes vegades, ens sentim novells amb la gran escena que hi ha a Catalunya amb artistes com Adala o Boom Boom Fighters.


Heu definit Humana Sound System com un intent de connectar des de l’arrel amb la part més humana. Creieu que els humans cada cop estem més deshumanitzats? 
N.T: Els humans estem més distrets que abans. El món s’ha accelerat i, a dia d’avui, és complicat trobar un moment per poder parar i connectar amb alguna cosa.
R.F: Tot això passa, contradictòriament, en una època en què estem més connectats que mai. No obstant això, passem més hores davant la pantalla que parlant cara a cara amb la resta de persones.
 
El primer disc busca la calma i la reflexió enmig del tràfec diari. Quin és el missatge que voleu transmetre amb l’escolta?
N.T: A nosaltres ens agrada viatjar a través de la música i deixar-nos portar per tot el que escoltem, però som conscients que això no és el més habitual.
 
En diverses cançons s’hi poden sentir cants que recorden els de poblacions indígenes. Quin sentit hi voleu donar?
N.T: Els habitants de les poblacions indígenes no s’han perdut tant com la gent que vivim al món occidental, perquè tenen molt present la part humana que els connecta amb els ancestres. La presència al disc dels seus cants és una manera de mostrar la llibertat creativa i sonora que ens ha portat la interconnexió amb gent d’arreu.
R.F: De vegades és més fàcil connectar amb algú que viu a l’altra punta del món que amb el veí del pis de dalt!


Seguint aquesta mateixa línia, un dels senzills de presentació del disc va ser “Tribu”: un homenatge a la connexió humana, una exploració sonora i emocional que parla dels cercles que ens sostenen, ens inspiren i ens curen. Quina és la vostra tribu?
N.T: La tribu és aquell espai en el qual no ens sentim jutjats, sinó que ens veiem acceptats tal com som. Durant molts anys, tant en Roger com jo vam formar part d’una tribu que era el grup Gossos. Érem una colla d’amics que, fins i tot, durant un temps vam viure plegats com si fóssim una comuna en una masia del Solsonès. Viure amb la tribu ens enriqueix molt i, a més, esdevé un antídot contra la soledat i altres pors dels humans.
R.F: Les nostres tribus són una extensió de la família, i podem estar a més d’una alhora. Les persones que entenem la manera de viure en comunitat, sentim que ens ha canviat la vida.

‘Vida, jo vull viure amb tu aquest món’ és una de les frases del disc que fan pensar, inclosa al tema “Vida”. Hi ha gent que no vol viure acompanyada de la vida, encara que sigui contradictori?
N.T: Podríem posar com a exemple els tirans, que no tenen gaire empatia per la vida. I el més fotut és que massa sovint hi ha tirans que, des de fora, no sembla que ho siguin, però que a l’ombra fan accions que van totalment en contra de la vida.
R.F: Tot i això, avui en dia aquests tirans són determinats personatges segons el punt de vista o el relat de la realitat que ens venen. Vivim en un món molt polaritzat. I, per posar un exemple, que hi hagi hagut censura contra els artistes aquests els últims anys ens deixa estupefactes. Per contra, hi ha qui considera que la censura no existeix. 
 
Esteu parlant de la proliferació de l’extrema dreta al món?
R.F: No parlem només de les polítiques de l’extrema dreta, sinó que l’esquerra també la practica advertint què és el que podem dir. I així ens trobem casos com el del raper lleidatà Pablo Hasél, que després de quatre anys encara està tancat a la presó.


El planeta Terra és un dels referents més presents al llarg del disc. Hem descuidat massa el nostre entorn?
N.T: Sens dubte, però això passa sobretot perquè desconeixem la realitat del planeta. Hi ha qui no s’ha parat mai a veure una posta de sol, a observar els ocells o a banyar-se en una riera. La natura és la gran mestra de la vida, però molts cops és tractada com un objecte. Políticament ens hem quedat només amb alguns conceptes, com ara ‘canvi climàtic’ o ‘agenda 2030’, però no hem canviat la visió cap a l’entorn que ens envolta i ens aporta vitalitat. Hem d’aprendre a viure en harmonia amb la terra i entendre-la més enllà de les etiquetes.
R.F: Ens estem oblidant de viure la vida en l’espai natural que precisament ens la dona.