El 1955, el cantautor novaiorquès Pete Seeger va publicar l’himne pacifista “Where Have all the Flowers Gone?”. Poc més tard, el músic influenciaria una joveníssima Joan Baez per al seu torn, començar a compondre. El 1994, en un tribut a la referencial veu del folk nord-americà, Baez podria versionar la cançó en directe i cantar-li. És per aquest motiu que, alhora, aquest tema cal també que hi sigui en un homenatge a la cantautora d’Staten Island. Aquest ha estat el raonament de la cantautora tortosina Montse Castellà, que el 22 d’abril publica el nou disc Montse Castellà canta Joan Baez que s’obre, precisament, amb una versió en català de “Què se n’ha fet, d’aquelles flors?”, que avui estrenem en primícia.
 

“Un homenatge a Joan Baez mai és sobrer, i crec que en català no se n'havia fet mai cap d'esta envergadura”, assegura Castellà. La idea original del tribut a la nord-americana sorgeix del festival BarnaSants que, pel seu 30è aniversari, va decidir encarregar a diversos cantautors contemporanis de la casa l’adaptació de referents d’arreu: Gemma Humet homenatja la xilena Violeta Parra; Jordi Montañez, el cubà Silvio Rodríguez, i Ivette Nadal, els galàctics Sisa i Pau Riba. “A mi em van encarregar revisitar l’obra de Joan Baez, suposo que perquè ens coneixem i hi podia aportar este plus”, explica Castellà, que va cantar amb la novaiorquesa en la seva gira de comiat. “L’he admirat des de sempre, i l’he pogut conèixer i cantar amb ella i, per tant, va ser un encàrrec molt fàcil d’acceptar”, admet. “M’he submergit tant que aquell espectacle s’ha convertit en disc”. 
 


Però en el disc, no només hi versiona Joan Baez, també hi inclou peces com el “Gracias a la vida”, de Violeta Parra o, és clar, “Què se n’ha fet, d’aquelles flors?” de Pete Seeger. “He buscat que les cançons que he traduït no fossin només les deu o dotze més conegudes de Baez, sinó que tinguessin un sentit, un perquè, en el context de la seva vida. D’aquesta manera, cronològicament, la raó que Joan Baez decidís dedicar-se a la cançó és perquè de menuda, sa tia la va portar a un concert de Pete Seeger i, a partir d’allí va veure que s’hi volia dedicar. El seu vessant reivindicatiu ja es començava a despertar, i va veure que la podia lligar amb el vessant musical i ser una cantautora que fa cançó protesta”.
 

Per fer aquesta versió, Montse Castellà s’ha acompanyat de la guitarra i la coproducció del valencià Borja Penalba. Quant a la lletra, si bé la gran majoria de les adaptacions del disc surten de la mà de Castellà, aquesta versió ja s’havia traduït abans al català. Ho va fer Ramon Casajoana amb el Grup de Folk i fins i tot el Club Super3, i el 2012, obria el disc de la cantant de Louisiana establerta a Barcelona Roslyn —Què se n'ha fet, d'aquelles cançons… (Exit Music)—. Però la versió que ha triat Castellà és la del també tortosí Arturo Gaya, que la va gravar el 2020 amb la banda d’homenatge al cantautor nord-americà Tren Seeger, al disc El poder de la Cançó (DiscMedi, 2020), amb la veu de Gemma Humet.