Aquest Sant Jordi ve carregat de novetats que travessen els marges del paper per entrar al món de la música. Biografies, cròniques i poemaris que s’endinsen en la trajectòria de grups com Zoo, icones com Marina Rossell o himnes com “L’estaca”. Des de la memòria musical dels anys 60 fins a veus emergents amb missatge, aquests llibres posen banda sonora a la diada.

Sempre a la contra i avant. La història de Zoo a través de les seves cançons​
JOSEP VICENT FRECHINA
(Sembra Llibres)

El crític musical i musicòleg valencià Josep Vicent Frechina (Massalfassar, 1966) s’ha endinsat en les cançons del grup per filar la història de Zoo a Sempre a la contra i avant. La història de Zoo a través de les seves cançons (Sembra Llibres). L'autor va afirmar que "Zoo ha estat un grup cabdal en la història de la música en valencià. La seva popularitat no s’ha limitat només a l’àmbit lingüístic del català, sinó que ha dinamitat murs que fins aleshores semblaven infranquejables".




L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres.
JOAQUIM VILARNAU DALMAU
(Enderrock Llibres)

Joaquim Vilarnau (Manresa, 1966) ha escrit un apassionant relat que aprofundeix en la història de “L’estaca” de Lluis Llach a Catalunya, però també i sobretot, la seva aventura internacional. L’estaca. Crònica d’una cançó sense fronteres (Enderrock Llibres) dona a conèixer qui i per què la canta o l’ha cantat, què pensen de la cançó els seus intèrprets i quin significat té per a ells. La història d’una cançó sense fronteres que seguirà sonant mentre hi hagi estaques per tombar.




Aquesta cançó, no! Cara a cara amb els censors de la Nova Cançó
MARIA SALICRÚ-MALTAS
(Comanegra)

La musicòloga Maria Salicrú-Maltas (Mataró, 1978) ha relatat una crònica personal i apassionada que recull el procés de dues dècades per confeccionar la llista dels censors de la Nova Cançó. Aquesta cançó, no! Cara a cara amb els censors de la Nova Cançó (Comanegra) posa llum a un dels episodis foscos de la repressió franquista i ho fa d’una manera planera, però sent implacable amb els seus protagonistes i amb resultats extraordinaris. Un dels descobriments que en va fer l'autora és que "els censors parlaven català com a llengua materna".


Que avui sopem al carrer
CESK FREIXAS
(Sembra llibres)

El cantautor Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) signa el tercer poemari. La primera part, Cap a on el cor s’encamina, recull més d’una vintena de poesies amb aclucades d’ull a l’art d’altres poetes. I a Si no vols pols ho fa en 25 poemes posant el focus en les lluites al carrer.




Mirades dels 70
FRANCESC FÀBREGAS
(Pagès Editors)

El fotògraf Francesc Fàbregas (Sant Just Desvern, 1950) recull l’obra primerenca dels setanta, abans de captar grans icones del rock. Tot i això, ja hi ha imatges del Canet Cançó i Canet Rock i de cantautors com Llach, Ovidi, Raimon, Riba o Bonet, a més de fotos festives per al Setmanari del Baix Llobregat i altres d’actors de Vol Ras i Els Joglar.


Rosalía de la A a la Z
MARTA SALICRÚ
(Libros Cúpula)

La periodista musical Marta Salicrú s’ha inspirat en la cançó “Abcdefg” de Motomami (Sony, 2022), de Rosalia, per fer una biografia diccionari, un format curiós, com va fer Martí Sales, de Surfing Sirles, a l’excel·lent assaig Aliment (Club Editor, 2021). Aquí, Salicrú ha imaginat enginyoses entrades sobre la icona mundial de Sant Esteve Sesrovires.




Cançons en bell lemosí
QUIMI PORTET
(La Segona Perifèria)

Tot sovint, Quimi Portet (Vic, 1957) ha fet el posat que les lletres no eren la seva prioritat, perquè per al cantautor, guitarrista i compositor d’El Último de la Fila la música era la que manava en les seves creacions. Ara bé, això no té res a veure amb el fet que és una persona viscuda i llegida i que després de tres dècades de fer cançons en català ha desenvolupat un univers ‘en bell llemosí’ amb un segell irònic, l’empremta del qual té una munió de seguidors, com el prologuista Quim Monzó (“Magne estudi introductori”) i el seu fidel amic Manolo García (“Colossal epíleg").




Que hi brolle vida i llum: 20 anys escrivint cançons
MONTSE CASTELLÀ
(Voliana Edicions)

Al pròleg Lluís Llach defensa que les cançons de Montse Castellà (Tortosa, 1976) són totes lletres cultes i poètiques. I alhora, en el seu vessant compromès, que també han compartit, manifesta Llach: “...Com ella diu, no sempre es pot guanyar però no totes les derrotes són irreversibles. Sí, Montse, fem camí que la vida mai no abandona els valents”. Una vintena de pàgines fan de pòrtic ratificant el camí valent de la cantautora i també recull les cançons per temàtiques: L’amor, Lo riu i el paisatge, Drets i llibertats, Feminisme i sororitat, Memòria històrica i La vida.







No faré cap més llibre. Retrat íntim de Marina Rosell
ALBERT OM
(Univers)

Marina Rossell (Castellet i la Gornal, 1954) és la protagonista d’un llibre d’entrevistes que Albert Om ha fet a la cantant. Diu que li toca després de 70 anys i d’un tumor maligne, i que li hauria agradat titular-lo ‘Despedregar’ però assegura que ‘no farà cap més llibre’ com a frase recurrent: “No faré cap més llibre, jo. A la meva edat no em tornaré a posar a explicar-me de forma profunda, neta, polida i transparent. Només n’hi ha d’haver un, de llibre, i és aquest”. Hi ha agraïment a la vida i a molta gent, però sobretot a les personalitats de Salvador Espriu, Montserrat Roig, Neus Català i Maria Aurèlia Capmany. 







Música moderna a Catalunya (1955-1968) Vol. 1
JORDI TURTÓS
(Sílex Ediciones)

El periodista musical Jordi Turtós (Barcelona, 1955) ha plantejat en un necessari i també personal primer volum enciclopèdic tot un viatge en l’espai i el temps cap a l’escena musical de la dècada dels seixanta a Catalunya. El llibre vol rescatar de l’oblit destacats músics i grups, comunicadors, diletants, d’una època en què fer música no era tan fàcil com semblava. A més, recorda una generació que va abraçar amb força l’energia del rock’n’roll, tot donant llum i color a un país que era massa gris i trist. Al primer volum es reconstrueix la història de la música popular, del rock al pop ie-ié i del jazz i la cançó als envelats de festa major.


Josep Tero. Cantautor de la Mediterrània
RAMON MORENO 
(Cal·lígraf)

L’escriptor torroellenc Ramon Moreno ha escrit la biografia de Josep Tero (L’Escala, 1951) com a cantautor que canta en català, amb uns grans referents poètics (Papasseit, Anglada, Kavafis), la seva estimada mar Mediterrània i cançons pròpies i regalades, de Rossell a Bonet.







Divendres cuscús
YACINE BELHACENE, SANTI EIZAGUIRRE I CRISTINA BUENO
(Pol·len Còmics)

Els músics Yacine Belahcene i Santi Eizaguirre –que van formar part de Cheb Balowski– han reconstruït una història d’infància amb elements autobiogràfics del cantant d’origen algerià i il·lustracions de Cristina Bueno. Una evocadora crònica sobre les vivències i la interculturalitat ambientada al barri de Ben Omar d’Alger.







No creas una palabra
BEGO ARRETXE
(Univers)

Bego Arretxe (Barcelona, 1968) ha escrit centrada en la cara fosca de la Barcelona olímpica. L’autora convida a un ball frenètic amb la música de Thin Lizzy, les lluites socials, l’heroïna i la sida, retent homenatge a les mares. Parteix de quan a la Marta li van encarregar la biografia de Phil Lynott, banda sonora de la seva joventut.