El músic i folklorista Artur Blasco recull en un gran volum El renaixement de l’acordió diatònic a Catalunya des de l’Alt Urgell (Associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu) bona part de la feina de tota una vida al voltant de l’acordió diatònic i la cultura popular al Pirineu. En parlem amb ell.
El llibre arrenca explicant qui és Artur Blasco, d’on ve i com va acabar dedicant-se a la música popular de muntanya. Per què?
Em va semblar que era necessari. Durant molt de temps vaig fer moltes voltes pel món, fent tota mena d’oficis. A final d’estiu del 1960, a bord d’un vaixell islandès que feia la pesca del bacallà, el telegrafista animava les estones tocant un diatònic, el primer que recordo haver sentit. En tornar, a través de Ricard Muntaner ‘El Fiter’, vaig entrar en contacte amb la tradició de l’acordió a l’Alt Urgell. Era una tradició sense continuïtat, pràcticament desapareguda, i vaig acabar dedicant-me a documentar-la i divulgar-la. Al llibre s’explica tota aquesta història, a partir de documents i records.
Entre la pila de material que s’hi recull hi ha la llista completa d’actuacions d’El Pont d’Arcalís, el grup de música pirinenca que compartíeu, entre altres, amb Jordi Fàbregas.
Jo ho guardo tot, i en Jordi també ho feia. Un mes abans que morís, vam quedar un dia per ordenar tot el material que teníem de la història de la formació. Ens unia una amistat profunda, però ell mai no explicava que estava malament de salut. Sempre em deia que envejava la meva fortalesa... i ara ho entenc.
La foto de portada del llibre és ben significativa. S’hi veuen generacions diferents d’una mateixa tradició.
Som Josep Jordana ‘El Comare de Toloriu’, jo mateix i Cati Plana, una de les acordionistes que més han excel·lit aprenent des de nena a Arsèguel.
Arsèguel, amb la seva Trobada d’Acordionistes, ha esdevingut capital mundial de l’acordió?
Sí, una de les coses de les quals estic més orgullós és el seguit de vincles que hem anat establint des d’un poblet pirinenc amb entitats i acordionistes d’arreu del món. Tenim convenis estables amb el Quebec, on anem cada any, i també amb Rússia, tot i que ara mateix no hi podem anar per la situació de la guerra a Ucraïna. Però hi tornarem. I d’aquí a dos anys celebrarem l’edició número cinquanta!
Em va semblar que era necessari. Durant molt de temps vaig fer moltes voltes pel món, fent tota mena d’oficis. A final d’estiu del 1960, a bord d’un vaixell islandès que feia la pesca del bacallà, el telegrafista animava les estones tocant un diatònic, el primer que recordo haver sentit. En tornar, a través de Ricard Muntaner ‘El Fiter’, vaig entrar en contacte amb la tradició de l’acordió a l’Alt Urgell. Era una tradició sense continuïtat, pràcticament desapareguda, i vaig acabar dedicant-me a documentar-la i divulgar-la. Al llibre s’explica tota aquesta història, a partir de documents i records.
Entre la pila de material que s’hi recull hi ha la llista completa d’actuacions d’El Pont d’Arcalís, el grup de música pirinenca que compartíeu, entre altres, amb Jordi Fàbregas.
Jo ho guardo tot, i en Jordi també ho feia. Un mes abans que morís, vam quedar un dia per ordenar tot el material que teníem de la història de la formació. Ens unia una amistat profunda, però ell mai no explicava que estava malament de salut. Sempre em deia que envejava la meva fortalesa... i ara ho entenc.
La foto de portada del llibre és ben significativa. S’hi veuen generacions diferents d’una mateixa tradició.
Som Josep Jordana ‘El Comare de Toloriu’, jo mateix i Cati Plana, una de les acordionistes que més han excel·lit aprenent des de nena a Arsèguel.
Arsèguel, amb la seva Trobada d’Acordionistes, ha esdevingut capital mundial de l’acordió?
Sí, una de les coses de les quals estic més orgullós és el seguit de vincles que hem anat establint des d’un poblet pirinenc amb entitats i acordionistes d’arreu del món. Tenim convenis estables amb el Quebec, on anem cada any, i també amb Rússia, tot i que ara mateix no hi podem anar per la situació de la guerra a Ucraïna. Però hi tornarem. I d’aquí a dos anys celebrarem l’edició número cinquanta!
.jpg)
.gif)
.gif)
