El llibre 100 dies del rock de la dècada dels 70 i 80 (Cossetània, 2023) de Jordi Novell recull un centenar de fets destacats de la història de la música pop-rock internacional, amb grans figures com The Beatles i Rolling Stones, i amb referències musicals als Països Catalans.

En el llibre hi repasses 100 dates. Què és el més rellevant que succeeix en les dècades dels 70 i 80?
El primer gran fet dels anys 70 és el trencament de The Beatles, que és la gran notícia del principi de dècada. A la meitat del període que abasta el llibre, la segona notícia important és l'assassinat de John Lenon l'any 80. Al final, hi ha certa trivialització de la música pop, que crec que no es recupera fins a la irrupció de Nirvana, l'any 1991. El llibre intenta explicar diferents moments tant musicals com socials d'aquests 20 anys, i alguns també, relacionats amb el consum de la música, com l'aparició del casset, del CD, els walkmans... I com el canvi en la manera de consumir música, canvia també la manera de fer-la.

Has destacat els Beatles. Per què són tan importants en aquestes dues dècades, com per marcar l'esdevenir de la història de la música?
El grup que, d'alguna manera, crea el fenomen pop i el consolida és The Beatles. És a partir de la seva irrupció que el pop-rock es converteix en un negoci, als 60. La mort del sistema referencial dels Beatles, en aquestes dècades, obre un nou paradigma. Els 70 és la dècada en què la indústria musical ja està consolidada, i és quan apareixen grups com Led Zeppelin, i es comencen a fer concerts en estadis i les gires agafen grans dimensions. Creix el rock com a indústria i, alhora, es genera la gran indústria del directe. Tot això coincideix amb la mort artística del projecte Beatle.
 
Què tenen de tan diferent grups com Led Zeppelin, comparats amb els Beatles?
Els artistes que neixen als anys 70, com Led Zeppelin o Elton John, eleven el concepte del pop-rock a una altra cosa. Són artistes transmèdia. 

Aquestes dues dècades poden ser un mirall on descobrir o aprendre coses sobre la nostra indústria musical actual?
Sí. Van ser dècades on la música era molt més que un producte de consum. Les grans revolucions socials dels anys 60 i 70 estaven connotades per la música i els seus grans líders ideòlegs eren músics. Als anys 80 hi ha una certa perversió del concepte, i la música es converteix en un producte de consum de masses i sorgeixen moviments musicals basats en la cultura de l'oci per l'oci. La música com a element de denúncia social als 80 s'emmascara. És també quan apareix l'MTV, i la música ja és un producte de consum mainstream. Tot el que passa ara, en el fons, ve d'aquestes dècades. Avui dia la música no està destinada a grans canvis socials, sinó a ser un element d'oci amb un contingut més o menys cultural; no està cridada, aparentment, a canviar el món; cosa que als anys 70, sí.

Creus que ara la música és més aviat entreteniment?
Depèn, avui dia es fa música molt interessant. La diferència és que en aquella època, la música era més que un producte de consum, o fins i tot més que un producte cultural: era un element de denúncia, canvis i lluita social. Encara hi ha gent que enarbora aquestes banderes, però no està en el mainstream. I en aquella època el mainstream eren els Rolling Stones, The Beatles, Bob Dylan, gent que impulsava canvis socials.