A les portes de celebrar quatre dècades des de la fundació de Sau, la formació osonenca torna als escenaris. Ho farà amb una nova gira, Un concert de pel·lícula, que arrencarà a la tardor i inclourà imatges d'un nou futur biopic del grup: Els de Sau (Arlong Productions / Imminent Produccions, 2025). En el tour, que arrencarà el 18 d’octubre a Valls i s'allargarà tot un any, la veu del cantant llançanenc Fredrik Strand substituirà la de Carles Sabater, mort el 13 de febrer de 1999 després d'un concert a Vilafranca del Penedès. De tot plegat, en parlem amb l'ànima viva del grup, Pep Sala.
 


L’any 1999, després de la mort de Carles Sabater, vas dir que Sau s’havia acabat i 26 anys després heu anunciat una nova gira de Sau. Com s’explica?
Serà absolutament puntual i amb la idea d’oferir el més semblant a un concert de Sau. No ens tornem a ajuntar per reprendre una carrera i gravar discos, sinó per fer una gira única i exclusiva vinculada al film que es farà sobre Sau. El biopic Els de Sau es rodarà al setembre, basat en la història del grup. En directe es projectaran seqüències de la peŀlícula, imatges inèdites rodades per als directes i fotos d’arxiu... Hi haurà moments en què el Carles hi serà present, amb la veu i les fotos. En realitat, només farem una gira coincidint amb la peŀlícula.
 
Per al retorn de Sau als escenaris heu incorporat el nou cantant Fredrik Strand. Com es va fer la tria?
Sí, encara estem definint el seu paper. És un personatge amb molt de talent, té una formació musical molt sòlida i aportarà un punt de vista diferent del nostre país perquè va néixer a Estocolm.
 
Quin serà el repertori de la gira?
Hi haurà dos condicionants que marcaran el repertori. El primer és que la majoria seran cançons que formin part de la banda sonora de la peŀlícula. I el segon, que volem fer alguna cançó de cada disc. No serà un concert cronològic començant pel “Sense estil” i acabant amb “Amb la lluna a l’esquena”, però farem possible que totes les èpoques hi siguin representades.


T’ha costat molt deixar enrere el projecte de Sau30 i fer servir de nou el nom de Sau?
No, perquè ja deixarem clar el motiu a tothom. Més que la gira del retorn de Sau, presentarem un espectacle concret. Sau30 ha evolucionat i s’ha convertit en un projecte estable, una idea que no estava prevista en absolut. La nova gira només tindrà sentit amb la pel·lícula. La diferència més gran serà el repertori exclusiu de Sau, el fet de sentir i veure Carles Sabater en directe i la incorporació de Fredrik Strand.
 
Aquesta gira de Sau serà el final de Sau30?
No. Pararem Sau30 –amb un darrer concert que tindrà lloc al setembre a Molins de Rei–, perquè tots formarem part de Sau, fins i tot Jonathan Argüelles –actualment vocalista a Sau30–, que serà un dels col·laboradors. A més, hi haurà un convidat local diferent a cada concert. Amb Sau30 ja fa anys que hem decidit no fer plans, perquè només cal que decidim una cosa perquè ens en passi una altra.
 


La gira 'Un concert de pel·lícula' començarà el 18 d’octubre a Valls; passarà per Vic, Inca, Barcelona (Palau de la Música, 28 de desembre), Terrassa, Figueres, Mataró, Lleida, Olesa de Montserrat i Tarragona, entre altres, i acabarà el 30 d’octubre del 2026 a Sant Cugat del Vallès. Quants concerts fareu?
De moment ja hi ha una quinzena de concerts programats, però no descartem que es pugui ampliar. Serà també en funció de la pel·lícula, que sabem que es comença a rodar al setembre, però no sabem la data exacta de l’estrena —prevista per a abans de final d’any— ni la vida que tindrà. Sau començarà la gira poc després que hagin començat a rodar.
 
Que la peŀlícula es vagi rodant en paraŀlel als concerts vol dir que s’hi aniran incorporant imatges?
P.S: Sí, segur. A més, amb la Fundació Sau estem digitalitzant tot el material històric del grup i estem descobrint vídeos, imatges, alguna peŀlícula perduda..., coses que no sabíem ni que teníem. Tot això també es podrà anar incorporant als concerts i a la peŀlícula.
 
Quin sentiment et provoca que hi hagi uns actors que representin la vostra història, encarnats en Pol Monen (Pep Sala), Guim Puig (Carles Sabater) i Guillermo Lasheras (Joan Capdevila)?
És una sensació estranya, un sentiment semblant a quan es va publicar el primer llibre de Sau. És la primera vegada que es fa amb un grup català, però hi ha biopics de Bob Dylan, Elton John, Queen… Jo m’ho agafo com un joc i l’únic que els he demanat és que ens tractin amb respecte, sobretot la memòria del Carles.
 
Creus que et sentiràs identificat amb l’actor que farà de Pep Sala a la peŀlícula?
Ja ho veurem. Si de vegades quan veig una foto que m’acaben de fer ja em sembla que no soc jo, imagina’t sortir en una pel·lícula. Serà molt estrany...
 
Has intervingut d’alguna manera en el projecte?
En el càsting, no. Per al guió, els he explicat moltes coses perquè tinguin material per fer servir. Em vaig reunir amb la directora, Elisabet Terri, i li vaig explicar tot el que em va demanar. Al marge d’això, no he intervingut per res en el guió. L’he llegit i em sembla bé, però en cinema els guions no s’acaben fins al rodatge. I, evidentment, cal pensar que és una peŀlícula de ficció, perquè hi haurà fets que no coincidiran amb el moment o el lloc real en què van passar i també alteracions cronològiques. Però això passa en totes les peŀlícules d’aquest tipus. A més, també hi haurà uns quants personatges que són totalment de ficció, però que ajuden a explicar la peŀlícula sense distorsionar la història real de Sau.
 
I la banda sonora, com s’ha treballat?
En aquest punt intervindré com a director musical del film, perquè treballarem en totes les versions de les cançons que apareguin. A més, també podrem incorporar-hi algun dels materials inèdits que hem trobat en les digitalitzacions històriques. Tenim gravacions alternatives descartades amb errors que avui dia ja són molt solucionables, però que en aquell moment resultava més fàcil tornar a gravar... La banda sonora original serà de l’època de Sau, per bé que no descarto que els músics actuals regravem alguna cançó aprofitant la veu del Carles, per exemple.
 
Has notat que sembla que darrerament hi ha un interès renovat per Sau?
Potser sí, però en certa manera això sempre ha passat. Sau no volíem ser famosos, però volíem que les nostres cançons sí que ho fossin i que transcendissin la nostra història. Els darrers mesos ja m’ha passat unes quantes vegades que gent molt jove, que no té ni idea de qui era Sau, ni de qui eren Carles Sabater i Pep Sala, han descobert “Boig per tu”, “El tren de mitjanit” o “Envia’m un àngel”. Sau ha sobreviscut les modes i el màrqueting. És un grup que fa molts anys que no treu un disc i que la gent segueix recordant.
 

Et va agradar el llibre 'Cor trencat: Mort i vida de Carles Sabater' (Folch&Folch, 2024), de Pep Blay?
Psssí... però realment no m’he plantejat si em va agradar. A mi m’està tot bé. Però tant el Carles com jo sempre vam ser molt curosos amb la nostra vida privada i no vam voler explicar-la mai. Això és el que em grinyola de tot plegat. Al llibre hi ha coses que per mi no calien i al documental, moltes més.
 
Precisament, parlant del darrer documental, 'Carles Sabater: No espereu res de mi' (Jordi Call, 2024), què en penses?
El vaig trobar absolutament innecessari. Penso que no calia explicar certes coses del Carles, perquè ningú n’ha de fer res. No crec que hagués volgut que es publiquessin les seves imatges gravades amb una càmera casolana. Ni calia parlar de si tenia altres relacions o de si prenia determinades substàncies...
 
Reconeixes el Carles i Sau del documental?
Al Carles de les imatges, evidentment que sí, tot i que em sembla que s’hi aireja un tema de privacitat. Jo coneixia la seva vida privada i, naturalment, ell coneixia la meva. El puc reconèixer, però no em sembla bé que s’hagin ensenyat gravacions que va fer per a ús privat. I no, no reconec Sau tal com surten. En absolut. Però ara no m’interessa parlar del documental ni de res que pugui generar polèmica.