Fa poc més d’un any que Maria Solà ‘Maig’ va començar a publicar els seus propis temes, després de veure com se li viralitzaven alguns fragments que anava penjant a TikTok. Des d’aleshores, es va posar a treballar en el seu primer treball, La flor de maig (autoeditat, 2025), sis temes que recorren el cicle d’una flor com a al·legoria de l’amor i les relacions romàntiques. 



El teu nom artístic és Maig i treus el teu primer disc titulat ‘La flor de maig’ justament al maig. Tenies clar des que vas començar aquest títol tan representatiu?
Potser m’acabo tirant pedres a la meva teulada, però sincerament el nom "Flor de maig" no em va sortir a mi. Fent una reunió amb una discogràfica, una de les persones em va dir “assumeixo que el títol serà La flor de maig”, perquè tota la part conceptual gira al voltant del cicle de vida d’una flor com a metàfora d’una relació amorosa. Tot i que en un inici em va semblar massa obvi, hi vaig tornar a pensar i em vaig decidir per aquesta idea, que al final és la que millor encaixa tant per representar-me a mi com al disc. 
 
Com dius, el disc està conceptualitzat al voltant del cicle d’una flor, des que neix, es posa bonica i acaba fent-se malbé. Té un punt de pessimisme?
Crec que no és dolent que s’acabin les coses, ni de bon tros. Tot té el seu temps. En la música sempre he traslladat molt com soc jo, i tot i que ara mateix tinc parella i estic molt bé, aquest any que he estat fent el disc el vaig començar amb una cosa molt bonica que va acabar molt malament. Crec que la gent hi podrà connectar millor, perquè tothom ha tingut una relació que ha començat molt bé i s’ha acabat torçant. Per això, l’EP està dividit en tres temes inicials més macos i els tres finals són més pessimistes.


El disc comença amb aquesta visió més bonica amb “Voltes i voltes”, un tema molt més pop d’autor que la resta del disc. Volies engegar la història amb un to més pausat?
Volia que donés aquesta sensació de tranquil·litat, una mica com una balada d’Oques Grasses amb guitarres. És veritat que després avança cap a un 'drill', que li dona un toc més urbà, però volia mantenir les guitarres inicials, que va ser el primer que vaig fer de la cançó. De fet, en un principi havia de ser només una intro musical d’un minut, però quan érem a l’estudi vaig veure que havia de donar-li una continuació, no podia quedar només en una introducció del disc.  
 
Aquest 'drill' l'aporta Poncelam, artista amb qui has col·laborat i que ha produït dos dels temes de l’EP.
La Poncelam té una oïda molt guai per a la música i li agrada molt tot el tema de la producció. Quan vam fer la primera cançó juntes, “Que decepcionante”, vaig poder veure com s’involucrava en la producció i la seva sensibilitat musical. A més, ha conegut tots els vessants de ser artista, i crec que això encara li dona més valor al que fa. Tenia claríssim que volia fer alguna cosa amb ella i em va encaixar molt a “Voltes i voltes”. Ella va ser qui em va dir que podíem elevar el tema donant-li un toc urbà, i crec que el resultat ho val molt. 
 
Treballes amb Koalekay, un dels productors de 31 FAM, per fer “Entre petó i petó”, i també has col·laborat en el seu últim disc, ‘R31’, amb “Casa nostra”. Com comença la història?
Tinc una flor al cul, la veritat. Sonarà molt egocèntric, però sempre he tingut molta sort amb els productors, perquè m’han vingut a buscar. Vaig conèixer 31 FAM al Cruïlla de l’any passat, justament quan acabava de treure “Cadaqués”, i em van dir que els agradava molt el que estava fent. Com a grup, sempre estan pendents de la nova escena i la gent que puja; així és com van conèixer la Mushka, per exemple. Aleshores ja em van dir que els agradaria fer alguna cosa junts, i jo em vaig morir per dins, perquè sempre els he admirat molt. Després d’això, en Koa personalment em va escriure per fer alguna cosa junts, i em va passar la primera idea de “Casa nostra”, per veure si m’encaixava afegir-hi un vers meu. Quan estàvem gravant aquest tema, vam parlar de fer alguna cosa més, i va acabar sortint “Petó i adeu”.


El disc el tanques amb “Accelera”, un tema produït per Sr. Chen en què utilitzes una altra metàfora per representar l’amor: la d’un tren que s’escapa. Per què un tren?
Aquesta metàfora representa la fuga d’una persona de la teva vida, i es pot interpretar de dues maneres. La primera és que és a tu a qui se li escapa el tren, i l’altra és que tu ets el tren que marxes de l’estació pensant que havies de marxar perquè venia un altre tren. És el primer tema que vaig compondre del disc i és una de les cançons tristes que vaig fer quan tenia el cor trencat. Va ser molt guai poder-lo fer tot amb en Chen, perquè és un productor de molt renom amb qui no volia deixar passar l’oportunitat de treballar. Així que quan vaig tenir la primera idea, li vaig passar directament. Vam acabar fent junts la tornada, i la veritat és que m’encanta com ha quedat. No la puc deixar d’escoltar.
 
No només has treballat amb Poncelam, Koalekay i Sr. Chen, sinó que també has comptat amb T. Cun i Gela [Iglú]. T’ho has pres com un aprenentatge?
Tenia claríssim que en aquest EP volia treballar amb molts productors diferents per veure com operen. Estic en la meva fase d’esponja i vull absorbir tot el que pugui. Així estic aprenent també jo coses de producció i puc anar jugant sola. Tot i això, més endavant, si faig un disc llarg, crec que m’agradaria treballar-lo amb una sola persona, però de moment és una oportunitat per créixer.