Tot i que ja vas treure un EP l’any passat, 'Un trosset del que porto dins', creus que aquest disc és el tret de sortida del projecte?
L’EP me’l prenc com el meu primer pas musical. Abans no tenia clar com fer un disc de deu cançons, no pensava que les podria estructurar de manera que tingués sentit. Vaig crear Un trosset del que porto dins com a prova i vaig veure cap on volia anar i com volia que fos el meu projecte. Tenint tot això en compte i après, vaig poder fer un pas endavant per construir el nou disc.
'Petó i adeu' és la teva manera d’acomiadar-te d’una relació. Ha format part del teu procés de dol?
És part d’aquest procés de dol, perquè vaig fer totes les cançons per desfogar-me i donar-ho per acabat. He tancat una etapa amb aquest disc, he explicat tot el que havia d’explicar i he plorat tot el que havia de plorar. Òbviament, hi penso de tant en tant, però ja no hi ha aquest penediment ni la nostàlgia que hi havia abans. Ara és una cosa del meu passat, així que crec que fer aquest disc m’ha ajudat a ser-ne conscient i saber que mereixo una altra cosa millor.
El títol 'Petó i adeu' està inspirat en un senyal de trànsit. Quin és el paral·lelisme que li fas?
Aquest senyal de ‘petó i adeu’ és el que posen al voltant de les escoles perquè els pares i mares s’aturin un moment a acomiadar-se dels seus fills. Recordo un dia anant al gimnàs pensant en un títol per al disc, perquè no en tenia ni idea i de cop, vaig aixecar el cap, vaig veure aquest senyal i em va semblar ideal, perquè representa una última acció ràpida abans de deixar marxar algú, i això és el que significa per a mi el disc.
Com a artista, utilitzes l’amor com un dels punts d’inspiració a l’hora de crear un projecte musical?
A mi m’ajuda molt compondre per a mi mateixa, no per fer un disc. Compondre em va bé per treure una cosa que m’angoixa i no sé com portar, o una cosa que em fa estar trista i plorar. Em passa molt de tenir moments de muntanya russa, d’estar molt amunt i de cop caure. Llavors escric i això m’ajuda a entendre’m a mi mateixa i a trobar un equilibri amb tot el que m’està passant. I si això després té un sentit i es pot crear un disc, doncs genial.
A “Hoy he soñado” reflexiones sobre si escapar d’una relació o no. És un punt estrany estar entre escapar o intentar estimar?
A mi em passa molt que estic en una cruïlla preguntant-me: em dono per vençuda amb aquesta persona i decideixo que s’ha acabat, o intento allargar-lo perquè potser tot acaba anant bé al final? Sé que moltes coses les hauria d’haver frenat a temps i que he allargat situacions innecessàries, però alhora penso que si no ho hagués fet, no n’hauria après. Llavors ja sé que a la pròxima no ho tornaré a repetir.
Seguint amb aquesta tendència negativa, a “Jazz club” cantes ‘com dues persones es poden estimar tant i no ser capaces de no fer-se mal’. També és una història personal?
Aquesta cançó està inspirada en la pel·lícula La La Land (Damien Chazelle, 2016), i justament aquesta frase explica la relació entre els dos protagonistes, que durant el film podem veure com s’estimen amb bogeria, però que acaben separant-se. I jo sempre m’he preguntat, si s’estimen tant, com pot ser que no acabin junts? Moltes vegades, per molt que estimis una persona, potser li estàs donant més patiment que amor.
Tot aquest desamor barrejat amb les ganes de tornar amb aquesta persona contrasta amb “Modernu”, un tema que gira al voltant d’un modernet de Barcelona. Com sorgeix aquesta idea?
És un disc que fa molt de temps que s’està cuinant i ha viscut moltes coses amb mi, una va ser la meva arribada a Barcelona per estudiar. Quan vaig començar a viure aquí vaig conèixer molta gent i vaig tenir algunes cites. En algunes pensava què hi feia jo allà, en quin moment vaig dir que sí a quedar amb aquella persona, que quina vergonya estava passant... En fi, els homes. Amb les meves amigues sempre critiquem els homes, però al final hi acabem tornant a caure. Així que vaig decidir incloure una cançó al disc cagant-me en tots els ‘modernos’ de Barcelona, sí, però també en els homes en general.
Acabes el disc amb “3112”. Què va passar el 31 de desembre perquè tanquis amb aquest títol?
Em passa molt que, en dates importants com el meu aniversari o Cap d’Any, reflexiono sobre tot el que he viscut al llarg de l’any. Penso en què ha canviat, en com soc ara i en les persones que han marxat, les que han arribat i les que continuen formant part de la meva vida. Volia portar aquest moment de reflexió personal al disc, i afegir una conclusió a tota la història. Va ser l’última cançó que vaig fer i ho vaig deixar tot allà, perquè si era l’última, volia que fos realment conclusiva i que parlés de tot. És la meva manera de dir “Aquest és el meu disc, espero que us agradi. Un petó i adeu”.
.gif)
