Fa nou anys que iCat organitza una de les festes musicals més esbojarrades de l’escena popular. L’acte, amb un esperit de celebració i hedonisme més que de virtuosisme musical, presenta anualment duets i trios creats per a l’ocasió, alguns entre artistes d’afinitat estilística i d’altres d’aparentment impossibles, fent versions de tota mena. Ahir, van desfilar per la sala barcelonina Apolo prop d’una trentena d’artistes i grups d’arreu dels Països Catalans, alguns amb propostes més convencionals i esperades però de qualitat contrastable, i d’altres fent honor al petardeig inscrit en l’ADN del Desconcert. I sens dubte, algunes de les propostes que més van brillar van ser les que amb gràcia i encert van venir per representar Cuntalunya.

La nit va estar tenyida de techno, representació queer i rock, però sobretot, per l’efecte Barça. L’ombra del partit que el FCB jugava a Milà va planar en tot moment, fent la sala barcelonina lleugerament més espaiosa del que havia estat altres anys, i amb els presentadors —Albert Miralles (Els Experts) i Gal·la Castelltort i Alberto Gadel (Loft)— i part del públic actualitzant el marcador a cada gol.
El Desconcert va començar, efectivament, amb algunes de les reines de Cuntalunya: la barcelonina Neisha, la pedreguerina Sandra Monfort (Marala) i les performàtiques, punks i drags Ruinosa y las Strippers de Rahola, que juntes van fer una icònica versió del “Yonaguni” de Bad Bunny, adaptada al català. Les van seguir la cantant i ballarina de la Roca del Vallès Ouineta i el granollerí Irieix fent una festa de diversió, moderneig i ballaruques al voltant d’”A un passet de la lluna” —“A un paso de la luna” d’Ana Mena—.
 
Amb la pretensió de donar-se a conèixer amb un to més seriós, van sortir les artistes empordaneses emergents Maig i Juls, que van interpretar a dues veus i amb techno de fons “L’Empordà” de Sopa de Cabra. També convencionals però tècnicament irreprotxables —tot i els problemes de so que s'arrossegaven des de l'inici de la nit— Sexenni (sense el trompetista Albert Melción) i Joan Miquel Oliver a l’ukulele van versionar una cançó del solleric: “Hansel i Gretel”.
Icòniques, amb faldilles llampants i ulleres de sol, van sortir aleshores Fades a l’escenari per fer al costat de Triquell, una adaptació del “Where Them Girls At” de David Guetta, Flo Rida i Nicki Minaj, amb lletra i títol propis: “On són les Fades”. Les va seguir una nova dosi de rock, amb actitud punk, de la mà de Remei de Ca la Fresca i El Petit de Cal Eril, que amb Joan Miquel Oliver (Antònia Font) desplegant una mena de pergamí gegant amb la lletra, van fer-se seva l’“Astronauta rimador” d’Antònia Font. Van acabar amb una versió també de “Cendres” d’El Petit de Cal Eril i una reivindicació muda però contundent de Xantal Rodríguez (Remei de Ca la Fresca), que entre els aplaudiments va aixecar-se la samarreta i va ensenyar un clam que duia escrit al ventre: “Volem iCat en català”.
Marc Vilajuana ‘Gregotechno‘ va ser al següent a pujar a la tarima barcelonina per fer una doble actuació. Primer va acompanyar el músic de la Garrotxa Jupyker a la cançó pròpia “L’or de l’atzur” —El tercer home (autoeditat, 2025)—, sorprenent amb la seva combinació de rap i cants gregorians. Després, es va sumar a l’adaptació al català que La Maria va presentar el seu darrer disc del clàssic de Chicho Sánchez Ferlosio “Gall roig, gall negre”, jugant amb precisió amb les dues veus, i afegint-hi electrònica, castanyoles, pandero quadrat i balls tradicionals.
Amb una aturada prèvia per fer una connexió en directe amb la retransmissió futbolística de Catalunya Ràdio, va engegar la recta final d’aquest Desconcert 2025. Amb quàdruple representació balear, la valldemossina Júlia Colom i la felanitxera Maria Hein van cantar, acompanyades de la guitarra de Joan Miquel Oliver, el “Catalonian Girls” del trio catalanobalear Fades i Caldo —que és alhora una versió del “California Gurls” de Katy Perry i Snoop Dogg—. Hein servint, Colom cridant i saltant, i diversió i balls dalt de l’escenari van fer de la proposta un encert.
Amb una bona adaptació al català i un viratge rocker, va sonar tot seguit “La fama” de Rosalia, interpretada pels barcelonins Socunbohemio i Mama Dousha, que ràpidament va canviar el micròfon per les baquetes i va sorprendre amb la seva destresa i passió a la bateria. Al costat, hi tenien Scotty DK a la guitarra elèctrica i Arnau Grabulosa ‘Grabu’ a les bases —des d’on va acompanyar, de fet, diverses actuacions de la nit—. El sextet Al·lèrgiques al Pol·len i Fades, i amb aparició sorpresa del rap de Jupyker, van fer també una interessant versió d'una altra diva del pop amb una pàtina rockera: “He trobat l’amor a Olot”, adaptació del “We Found Love” de Rihanna i Calvin Harris.
Per al final de la nit, però, van quedar les propostes més inesperades. Com per exemple, l’estrena en directe del nou tema de Boom Boom Fighters & Cookah P “Folls” amb Lildami. Defensant l’única representació de la música jamaicana al Desconcert, la dupla no es va fer només amb l’escenari, sinó també amb el públic, baixant de la tarima per cantar entremig de l’audiència.
No obstant això, un dels moments més icònics de la nit va ser el que van servir Svetlana i Alosa. El duet barceloní de pop electrònic queer i petardo va sortir a l’escenari amb un pandero quadrat per començar a versionar amb pompositat “A la voreta del foc” d’Alosa. Invocades, les seves autores Giuletta Vidal i Irene Romo van aparèixer abillades amb abrics llargs i llampants i ulleres de sol per oferir, al costat d’Svetlana, una adaptació al català de l’“Asereje” de Las Ketchup que promet quedar-se per a la posteritat.

Alosa i Svetlana al Desconcert d'iCat 2025 amb una posició final que imita l'emblemàtica pose d''Operación Triunfo' Foto: Jordi López / 3Cat

Per al final, un últim caramelet sorprenent. Dan Peralbo i El Comboi es van plantar a l’Apolo amb la seva actitud punk habitual per regalar una cançó als amfitrions de la nit: “Desconcert”, sobre la melodia de l’emblemàtic “Take Me Out” de Franz Fredinand, i amb aparició sorpresa de The Tyets. Dominant per complet la cançó i l’escenari, van fer cantar el públic així com a la resta d’artistes que havien actuat al llarg de la nit, que es van reunir tots a l’escenari per tancar la festa corejant “Desconcert!”.

The Tyets i Dan Peralbo i El Comboi al Desconcert d'iCat 2025 Foto: Arxiu 3Cat

I així, amb un nou gol del Barça celebrat com si s’hagués acabat el canvi climàtic —tot i que la decepció per als blaugranes arribaria poc després—, es va posar punt final al Desconcert 2025, que promet tornar l’any vinent amb una gran celebració per commemorar el desè aniversari. Com cada any, la festa va ser una oportunitat de reunió i diversió de l’escena musical, però també en va ser un reflex amb el qual van quedar més que clares tres coses: l’electrònica i el techno són el nostre present, el rock de guitarres torna, i l’escena de Cuntalunya és cada vegada més àmplia, llampant i icònica.