Miquel-Lluís Muntané és una persona polifacètica. Escriptor de dietaris, de memòries,  de novel·la, d’assaig, de teatre, de contes, de poesia, periodista, traductor, mestre… també va tastar la mel dels escenaris i va publicar tres discos EP. és autor també de Miquel Pujadó, el bard incombustible (Llibres del Segle, 2019). Aquest dissabte presenta Mig segle vora el drac. La història del grup Falsterbo (Témenos Edicions), la biografia de Falsterbo (també sota els noms de Falsterbo 3 i Falsterbo Marí), el longeu que ha popularitzat “Paf, el drac màgic”, “L’estranya joguina” i “Quan el sol es pon”, entre moltes d’altres.

Per què un llibre sobre Falsterbo, ara?
La idea em va venir el dia del darrer concert de Falsterbo al Palau de la Música Catalana, quan van actuar acompanyats de molts amics col·laboradors: Pep Sala, Judit Neddermann… Escoltant aquell concert, totes aquelles cançons m'evocaven moments i vivències de la meva adolescència i de la meva joventut: “Què se n'ha fet d'aquelles flors”, “Camí ral”, “Ensenya els fills”… Va ser especialment emotiu ser en aquell lloc i en aquell moment i escoltar-los. Llavors, en ple concert que se'm va encendre la bombeta i vaig pensar que tenien un llibre, igual que tots els grans artistes de la cançó Serrat, Llach, Raimon, Bonet… en tenen un com a mínim. A partir d'aquí, hi ha hagut moltes converses amb l'Eduard, he anat lligant caps, traient informació i redactant el llibre.


Quins vincles tens amb Falsterbo?
Sabeu que jo tinc vincles amb el món de la música, que jo havia estat en una vida anterior, jo fins i tot vaig ser cantautor, vaig enregistrar discos, per tant, amb gent del món de la música, de les discogràfiques. En aquest context, tinc amistat de fa anys amb l'Eduard Estivill i amb la Montse Domènech, que són l'ànima dels Falsterbo. I també amb el Jordi Marquillas, que és un encant de persona.



Recordes com els vas descobrir?
Per la ràdio quan jo era molt jovenet. A través del mític Radioscope del Salvador Escamilla, però també en programes com el de Josep Maria Bachs a Radio Junventud o d’Enric Frigola ràdio Espanya de Barcelona. També els vaig sentir en directe abans de conèixer-los personalment. I després hem anat tenint certa relació.



Per a molts el Falsterbo és el ‘Paf’, però suposo que per tu deu ser molt més. Què en destacaries?
Falsterbo han sabut combinar dues línies amb molt de mèrit. Són dues línies diferents, però molt ben trenades. D’una banda, són versions molt ben fetes de la música pop-folk nord-americana i per l'altra banda, composicions pròpies, amb lletra i música d'ells, però també mantenint l'estètica musical, rítmica, harmònica i vocal del pop-folk nord-americà. Sempre han versionat molt bé en català aquelles cançons dels grans dels Estats Units, John Denver, Peter, Paul & Mary, Bob Dylan… No són simples traduccions, sinó que quan les escoltes semblen cançons compostes directament en català. Que hagin fet això al llarg de 55 anys té molt de mèrit.



Ens aconselles alguna cançó que sigui una joia oculta del seu repertori?
N’hi ha moltes. Vinc de molts mesos capbussat en la seva música… Mira, si em demaneu una petita joia poc coneguda, us parlaria d’“Ahir”, un poema de Josep Carner musicat per Isidor Marí. M’agrada molt i sobresurt més pel fet que ells no han cantat gaires poemes. És una petita joia, petita perquè és una cançó breu d’un poema curtet.