Aquest no és un obituari qualsevol, parla d'una persona molt preuada a l'escena cultural alternativa catalana. Per fonts properes a la finada, sé que la Mercè 'Memi' March (El Morell, 1967 - Tiana, 2025) va patir un ictus a la mateixa cuina on va morir el seu company Pau Riba (Palma, 1948 - Tiana, 2022). Hi era present el seu fill comú Llull i la van portar a Can Ruti, on va morir dissabte. Pel 24 de setembre, la seva altra filla, Aina, prepara un homenatge a Barcelona, amb el lloc i els participants encara per determinar. 

La Memi va néixer a El Morell, un poble del Tarragonès que està a un sol quilòmetre del poble de ma mare, Vilallonga del Camp. Potser per això, en trobar-nos als anys noranta a la sala Heliogàbal, crec que hi va haver certa connexió sense proposar-nos-ho ni dir-nos-ho. També per amistats comunes. En tot cas, el fet principal és que hi he estat en contacte per feina tants anys com fa que va estar amb en Pau Riba, una bona trentena. 
 
Aquesta és la mena de peça que ningú vol escriure si coneix la persona des de fa molt temps. I aquest va ser un temps de qualitat, d'intensitat de joventut diria, de quan anàvem a més actes culturals que dies té una setmana. Si ella va fundar l’any 1995 la sala Heliogàbal de Gràcia amb el napolità Paolo d’Antonio, l'any 1996 jo ja hi havia anat de públic al recital de presentació del poemari d'Enric Casasses Calç (Premi Carles Riba, 1995) i de Pau Riba. Riba, de fet, esdevindria el meu primer entrevistat, del qual vaig publicar la peça "Pau Riba, intel·lectual de l'experiència" a la revista Illacrua, actualitat i alternatives (Núm.36, juliol 1996), feta en una sessió de fotos i entrevista que em van concedir fer a la Casa Alta de Tiana, pels volts de quan la Memi devia anar-hi a viure.

D'aquella entrevista ençà es va assentar certa complicitat amb el Pau —que ja havia vist actuar amb els seus fills Caïm i Pauet en els protoPastora— i amb la Memi. Un munt de gent vam coincidir i veure els recitals que ella muntava, perquè el fet és que va esdevenir la factòtum de la revifada de Matriu Matràs, la productora de Pau Riba. Ella no només va ser 'la companya de' perquè venia d'arremangar-se per altres sidrals.

Així vam poder gaudir d'anys de recitals de Pau Riba sol, de Pau Riba amb mil i una bandes i companyies, de Pau Riba i Sisa... en uns anys on, després de la sequera dels vuitanta, hi havia cantautors de la meva generació i anteriors rockers que els reivindicaven, com Roger Mas —de fet, la majoria de fotografies que publiquem són de l'amic comú de Mas i els Riba, Oriol Prat— i Gerard Quintana —que va versionar "L'home estàtic" a Al·lucinosi de l'any 1994 amb Sopa de Cabra—. I ara el 2025 els homenatja en alguns recitals galàctics també una cantautora que ha begut molt d'aquell pòsit i experiències, Ivette Nadal. Perquè és ben bé que durant un temps l'Heliogàbal i l'Horiginal van ser vasos comunicants de música i poesia.

L'any 2004 vaig entrar com a periodista d'Enderrock i va ser aquí on més vam fer d'altaveu de la feina que feia el Pau i que feien colze a colze amb la Memi. Sempre hi era per facilitar un dossier de premsa, una cita d'entrevista i sessió de fotos o una reflexió que necessitàvem, fos per al disc Virus Laics (2008) o per al Mosques de colors (2013) amb Pascal Comelade.
 
Entre els treballs destacats que vam fer amb ells a Enderrock, cal citar la publicació del Dioptries, peluts i rollo roc (Rockcol·lecció núm.25, setembre 2006) que es va fer tan potent i reeixit perquè la Memi i el Pau ens van obrir de manera generosa el seu arxiu dels setanta del tot. També vam organitzar des d'Enderrock, amb la seva complicitat, l'homenatge al disc de Pau Riba. Dioptria v.2.1. 35 anys de celebratge a Pau Riba. Aquest concert, que es va celebrar el 5 de setembre de 2006 a L'Auditori de Barcelona com a cloenda del San Miguel Mas i Mas Festival, va generar força maldecaps, però es va realitzar amb èxit i convidats il·lustres com ara Santiago Auserón, Pascal Comelade, Guillamino, Roger Mas, Marc Parrot, Pastora —grup de Pauet i Caïm Riba, ja amb Dolo Beltran—, Albert Pla, Gerard Quintana, Sidonie, Sisa o Titot.
 
També Enderrock va estar en contacte amb la Memi quan vam editar 37 anys i 1 dia, un documental dirigit per Nolasc Riba l’any 2006, a partir d’un guió de Pau Riba, on l’autor explicava en primera persona la creació i enregistrament del doble àlbum Dioptria, publicat pel segell Concèntric entre 1969 i 1970, i considerat el millor disc del rock català. En el documental participen Toti Soler, Romà Escalas, Jordi Sabatés, Sisa i Albert Batiste; el tècnic de so Rafael Poch; Ermengol Passola, Roser Domingo i Enric Frigola de Concèntric; el productor Mario Pacheco i el periodista Jesús Ordovás, a partir d’unes entrevistes realitzades pel periodista Pere Pons. I darrere de tot, sempre la Memi.
 
La Memi tenia una filla prèvia a la relació amb el Pau, l'Aina —que havia participat com a ballarina en alguns espectacles del Pau—. A aquesta, i als quatre primers fills del Pau (Pauet, Caïm, Pròsper, Àngel), n'hi van sumar un de conjunt: en Llull, que va tenir dos padrins ben poètics, Enric Casasses i Dolors Miquel.

La comunitat que més es va eixamplar en l'era Memi va tenir a veure amb l'Orquestra Fireluche i l'editorial Males Herbes. I, de fet, va ser la Memi qui, a la mort de Pau Riba, va haver de presentar el seu darrer llibre: Història de la música del segle XX (l’electrònica). Com ha explicat Vilaweb, March va estar amb Riba en els mesos de patiment i càncer, abans i després del diagnòstic. "Com que quan era dalt l’escenari semblava que el diagnòstic disminuïa, March el va animar a reprendre un projecte que havia començat trenta anys enrere i que no havia acabat mai, el llibre Història de la música del segle XX (l’electrònica)." El va poder acabar abans de morir, però va ser ella qui el va haver de presentar. Les notícies d'aquell finals de març de 2022 van deixar constància com "el Pau es va morir llegint-lo a l'hospital, n'estava molt content", deien que va explicar March.  

A Enderrock li vam dedicar una última entrevista a en Pau Riba al número 330 (aquell mateix març de 2022), a càrrec de Joaquim Vilarnau i Lluís Gendrau. Però per acabar aquest recordatori a la Memi lligada al Pau, i perquè serveixi d'il·lustració, quan va morir en Víctor Nubla (Barcelona, 1956-2020) vaig escriure-li des de la redacció i els vam demanar unes paraules. Em deia que estaven tristíssims, tant, que només van saber-me compartir per email el que van dir a xarxes, signant el Pau: "No només fou [Nubla] el detonant del meu atreviment en les meves maldestres autoedicions, sinó que també va exercir de celestina, 25 anys fa de la relació amb @la.llanera.solitaria [Memi], la meva parella i productora des d’aleshores". La culpa, doncs, va ser de Víctor Nubla, músic i escriptor, 50% de Macromassa amb Juan Crek i artífex del Festival LEM i Gràcia Territori Sonor.
 
En Pau Riba sobreviuria en Nubla només dos anys i la Memi March aquest dissabte passat es va afegir a la pols universal d'aquesta colla underground i galàctica només tres anys després de la mort del seu company. I si aquella Gràcia Territori Sonor, poètica i musical en tota la seva extensió, té deixebles encara és gràcies a figures com ells que han deixat llavor en persones que transmeten tot un ideari hippy com segueix d'altres maneres en Eduard Escoffet —còmplice de molts recitals, trobades i mogudes de l'època, exdirector del festival Barcelona Poesia, i del Poesiai+ i ara director de la Institució de les Lletres Catalanes—, Pep Blay, Núria Martínez Vernis, Hara Kraan o l'Orquestra Fireluche, amb els seus treballs ribians, Ataràxia (2019) i Segona florada (2022). 

Memi March va ser una agitadora cultural sovint a l'ombra, però sempre disposada a moure cadires, ser darrere la barra de l'Heliogàbal, ser productora executiva del que calgués, gestionar l'agenda de concerts del Pau i la de mitjans de comunicació. Sempre l'he imaginat com la Gala del seu Dalí particular. Ara, DEP (Descansa en i amb Pau).