El festival Talarn Music Experience se situa a Lo Quiosc, un espai realment amb encant. Per gaudir-lo com cal, s'hi ha d'anar amb temps per, així que hagi baixat el sol, poder veure l'indret privilegiat vora l'embassament de Sant Antoni on s’aixeca, abans que engeguin els concerts estiuencs del festival (que enguany s’ha ampliat amb una programació al setembre). Tot i l’accidentat inici que va patir, a causa d’un incendi a prop de l’esdeveniment que va endarrerir la presència de part de l'equip la primera nit de concerts, el festival va poder emprendre la seva marxa amb normalitat.

Parades de menjar amb carns de proximitat com la llonganissa pallaresa, taules i cadires preparades per a la conversa, espai de roques on el públic cansat o que vulgui vista panoràmica s'hi enfila i una esplanada on l'organització ha aconseguit encabir un gran escenari per acollir el bo i millor de la música en català durant quatre nits.  
 
El quintet barceloní El Pony Pisador va engegar motors amb el seu habitual entusiasme. Els mariners nostrats van arrencar la nit amb quatre cançons tot fent valer la tradició de les orquestres catalanes de cridar a la participació del públic a l'hora de seguir-los amb coreografies folk. Però just quan arrencaven la quarta, la coneguda "La noble vila de Su”, un incident tècnic els va fer aturar. Solucionat amb rapidesa i solvència, el quintet va poder enfilar, ara sí, la resta del repertori, construït amb cançons per ballar: ara una polca, ara una sardana amb cercles concèntrics, o balls en parelles que arrencaven somriures a tort i a dret amb títols com "El meu pare és un formatge" o "La guerra de l'Emur" —rebatejada com "La conga del coix" perquè el flautista Martí Selga, lesionat, havia de cantar-la assegut—.
 
El Pony Pisador han aconseguit tenir un públic seguidor tant de la seva proposta més festiva com del seu espectacle familiar amb El Pony Menut. I és així com les cançons del seu últim disc Ocells (Guspira Records, 2024) brillen amb bona sintonia amb una audiència que no es pot estar de simpatitzar amb un grup que imagina un espai-temps, d’unes perpètues i ja anhelades vacances, en què 'Jo no tinc despertador ni tinc calendari' ("Abecedari"). Amb aquestes i altres cançons, El Pony Pisador va fer aixecar polseguera a la pista del Talarn Music Experience, fent que l'experiència esdevingués memorable —com també ho va ser una trobada que van tenir l'any passat amb uns raiers de la zona i que esdevindrà cançó ben aviat—. L'enfilall de cloenda d'El Pony Pisador va ser per a la versió de sons egipcis del "Celebration" de Kool & The Gang ("Faraó Tutankamon") i per als altres hits propis com "La confraria del menhir", "Garotes a Premià de Mar" o "Tot és part de ser un pirata”.

El segon concert de la nit va anar a càrrec d'uns La Ludwig Band endollats a la manera elèctrica dylaniana, en una proposta liderada pel cantant i lletrista Quim Carandell, però secundada per una formació amb tota l'empenta d'una E Street Band de Bruce Springsteen i amb el tarannà desacomplexat i ple de talent de l'enyorat Pau Riba.

 
Amb l'únic element escènic de tan sols una escala, on ara s'erigien fent solos, ara s'hi recolzaven, s'asseien o s'hi estiraven, La Ludwig Band van posar en moviment la locomotora ben engreixada d'un repertori que va arrencar amb "Desembre" i va cloure amb "Manela, no vull currar per vostè" i va visitar "Has tornat a venir, Judes", "Marta", "De puta mare", "Júlia ", "30 monedes" o "El fill del rei" —entremig de la qual van fer una versió del "Can't Help Falling in Love" d'Elvis Presley—. 

Com El Pony havia fet abans, la Ludwig es van mantenir propers al públic i el van fer partícips del xou. També dirigint-s’hi amb bromes, com el gag recorrent de la nit on van reendreçar les lletres del Pallars Sobirà de manera humorística com, de fet, havien vist pintat a les parets d’un poble proper aquell mateix dia: "El Pallars S'obrirà". I, certament, Talarn Music Experience de ben segur que fa obrir el Pallars al món musical de l'escena catalana actual. La traca final de la nit va ser per a "Les calderes d’en Pere Buteru", que la calor roent d'aquests dies la fa banda sonora ideal; "Millor amb ell"; l’springsteeniana "El meu amor se n'ha anat de vacances", "S'ha mort l'home més vell d'Espolla" i “Manela, no vull currar per vostè”.
 
Eren ja la una de la matinada i el ball va estar garantit una bona hora més amb Axel Pi, bateria de Sidonie, que tant va punxar Beatles, Oasis o Rem, com Earth Wind & Fire, les Spice Girls o el "Tobogan" dels Zoo per fer ballar els més valents de la zona. I tot amanit amb els seus moviments contorsionistes a què ens té acostumats en els concerts dels grans Sidonie. I amb el trio barceloní, que ja compta amb més d'un quart de segle als escenaris estatals i que a final d'any traurà el primer àlbum en català (Catalan Graffiti), actuarà també avui divendres al Talarn Music Experience just després d'assaborir el bolo del trio d'indie-rock amb deu anys de trajectòria The Crab Apples.  

El Talarn Music Experience de juliol s'allarga tot el cap de setmana: demà dissabte amb el trio folk de Gràcia River Omelet i els referencials Sopa de Cabra, que l'any vinent celebraran els quaranta anys de trajectòria. Diumenge, serà el torn dels concerts de Rita Payés i Pol Batlle, una parella sentimental que oferiran en aquesta ocasió concerts per separat però segurament amb col·laboracions d'un amb l'altra. Tot està per descobrir encara al Talarn Music Experience, serà qüestió d'apropar-se i viure l'experiència.