El projecte encapçalat pel cantant barceloní Adnan Fassi, Pinan 450f, celebra una dècada de vida amb el cinquè àlbum, Va com va (Stepper Music, 2025). Al disc, la formació introdueix cinc temes propis i versiona el clàssic homònim d’Ovidi Montllor amb el grup Ovidi 4 i també l’històric “I Fought The Law” de The Clash. Parlem amb Fassi d'aquest nou treball abans del concert que oferiran demà 30 d'agost a les festes del seu barri: Sants.


Amb quin objectiu va néixer Pinan450f?
Jo formava part de la primera fornada de músics que rapejàvem en català, juntament amb gent com el Rodrigo Laviña d'Extraño Weys i altra gent del meu barri, Sants-Badal. Després d'haver estat en diferents projectes vaig voler començar un projecte propi que fos molt col·laboratiu i molt obert quant a estils. He fet cançons amb gent de l'Orquestra Àrab de Barcelona, altres amb productors de França, Casablanca o Euskadi. També volia fer un projecte totalment lliure. He fet bastant música d'afrobeat amb gent de Nigèria o amb la Marga Mbande, que viu a Barcelona i és d'origen guineà.

La consciència i el discurs polític sempre han estat un pilar fonamental del projecte?
No és que sigui un pilar conscient sinó que és el que vivim. Des que m'aixeco fins que m'adormo, veig certes coses i al final les acabo escrivint. Per això, he fet concerts a centres de menors, a jornades del 8-M o en espais de la PAH sobre l'habitatge digne. El rap, al final, sorgeix d'aquest tipus de vivències, tot i que Pinan450f no és un projecte de rap, perquè hi cap electrònica, rock, reggae, sons àrabs i afrobeat, per exemple. Però el discurs és innegociable i és un aspecte clau per donar coherència tant al projecte com a la meva pròpia persona.

Com és la banda que portes en directe?
En directe m'acompanyen el DJ Mantik; en Màrius Alfambra, que toca la guitarra i el teclat en directe, i la Joana Casanova, que és la trompetista i fa cors. Tot i això, al voltant tenim un ampli grup de gent que també se sent seu el projecte i hi participa sovint. En aquest disc, que és més orgànic i l'hem gravat pràcticament tot en banda, hi participen el Xavi Negra Nit a les bateries, i l'Imad Maestro, que ha produït vora la meitat dels temes, per exemple.


Com va sorgir la idea de versionar "Va com va" d'Ovidi Montllor?
Sempre ens ha agradat molt fer versions, perquè és una gran manera de reconèixer referents de tota mena, no només els musicals. Abans, havíem fet versions d'artistes d'arreu del món i crèiem que valia molt la pena versionar una cançó d'un artista català. A mi, "Va com va" em va marcar molt, tot i que la vaig conèixer primer a través de la versió d'Inadaptats quan era petit. Però com sempre acostumem a fer, hem retocat la lletra, perquè molta gent l'ha versionat, però ningú s'ha atrevit a canviar-li la lletra. L'hem actualitzat com si s'hagués compost en ple 2025, tal com hem fet amb "I Fought The Law" de The Clash. Crec que ha quedat molt xula i ha estat una experiència molt maca perquè l'Imad Maestro, que és del Marroc, i ha conegut la cançó original gràcies a la versió que n'hem fet.

Com s'hi va sumar Ovidi4?
Amb el David Fernàndez som amics des de petits, ens hem mogut junts des de sempre i venim de circuits i d'espais d'activisme molt similars. I com que ell forma part del grup d'Ovidi4, la col·laboració va sorgir de manera molt orgànica. Vam gravar el videoclip al barri de Sants on ens vam conèixer de petits. Ens va fer molta il·lusió perquè en el videoclip també hi apareix la filla de l'Ovidi.

Deies que vas conèixer "Va com va" per la versió d'Inadaptats. Et va marcar molt el disc en què està inclosa la versió, 'Homenatge a Ovidi' (Bullanga, 2004)?
Sí. Inadaptats va ser el primer grup que parlava de termes com el Black Power, de referents com Angela Davis o Víctor Jara. Sempre l'he reivindicat perquè al marge de tenir una ideologia molt marcada que puguis compartir o no, la funció que ha fet per la llengua catalana és una passada. De petit, jo ja anava als concerts i els seguia molt.

Quines idees teniu per al futur?