NOSALTRES: EL PÚBLIC UNIVERSAL 

 
En l’article anterior, subratllàvem la necessitat de posar en valor les capacitats creatives de totes les persones —més enllà dels orígens, l’edat, el gènere o qualsevol altre tret identitari que les defineixi— amb la fi d’eliminar discursos paternalistes que exclouen i infravaloren les creacions i pràctiques de qui no respon a l’ideal d’artista. En aquest article, en canvi, abordarem l’accés, el consum i el gaudi a les arts escèniques i musicals com a elements clau del dret a participar en la vida cultural dels espais de creació, de representació i d’acció musical.

Els equipaments culturals —com auditoris, museus o centres cívics— han de garantir l'accés, la participació i la complaença dels seus béns, serveis i continguts culturals a tothom. S’ha de vetllar per tal que els artistes, creadors i productors puguin desenvolupar la seva tasca en condicions òptimes, però també és fonamental assegurar que el públic, en tota la seva pluralitat i diversitat, pugui enriquir-se de les expressions culturals i trobar-hi resposta a les seves necessitats i interessos.
 
Existeixen barreres visibles i invisibles per accedir i gaudir de la cultura. Les limitacions arquitectòniques o els obstacles físics són fàcilment identificables. En canvi, hi ha altres topalls que no són tan evidents, però que també en poden dificultar l’accés. Parlem de barreres sensorials (com la manca de subtítols, d’audiodescripció o de codis NaviLens, entre d’altres), actitudinals (les discriminacions directes, indirectes o per associació, i l’assetjament, entre altres coses) o cognitives (informació poc clara, no tenir en compte les premisses de la Lectura Fàcil, etc.).

Per això, la gestió de l’accessibilitat en els espais artístics i culturals ha de tenir en compte tant la vivència dels artistes com l’experiència del públic. Fer que tothom s’hi senti benvingut i ben atès no és només un acte de bona voluntat: és una manera de garantir un dret fonamental, el dret de participar en la vida cultural. Això implica fer accessibles, dignes i socialment reconeguts els programes de formació i pràctica musical —des de les disciplines tradicionalment legitimades, com el teatre, la música o la dansa, fins a expressions espontànies com la música al carrer— per a totes les persones, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin.
 

IGUALTAT, EQUITAT I ACCESSIBILITAT A L'ESCENA MUSICAL

L’any 2018, el músic Victor Uris explicava en una entrevista al Diario de Mallorca: “Com a discapacitat, des del 75, quan vaig tenir l'accident, fins ara, s'ha avançat molt, però encara falta molt per fer. El dia que la gent descobreixi que tots som discapacitats en potència… Jo un dia em vaig aixecar a les vuit del matí caminant i a les vuit de la nit ja no caminava” [traducció pròpia]. Segurament, serà així: el dia que tots i totes prenguem consciència que la nostra capacitat per fer una determinada activitat podrà desaparèixer —de manera subtil, temporalment o permanent—, aquell dia, serem capaços de concebre i dissenyar continguts i espais culturals veritablement útils per a tothom.


Els biaixos d’accessibilitat a la cultura són, en moltes vegades, resultat d’un disseny que prioritza l’estètica abans de cercar la comprensió, la usabilitat i la practicitat per a totes les persones en condicions de seguretat i comoditat. Amb l'aprovació del Codi d'accessibilitat de Catalunya 2023, la legislació catalana se situa alineada amb l’objectiu de vetllar per una societat accessible, com a principi essencial per assegurar que totes les persones puguin desenvolupar les activitats de la vida diària amb la màxima autonomia possible i, en conseqüència, s’aspira a garantir la qualitat de vida de tothom. La normativa es basa en els criteris d’accessibilitat universal (inclou la perspectiva física, sensorial i cognitiva) i estableix les condicions necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia personal, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats per relacionar-se amb l’entorn. Concretament, en el cas dels equipaments que ofereixen representacions escèniques o musicals, s’han de promoure espectacles inclusius i activitats complementàries que facilitin l’accés de totes les persones a les arts, per fomentar la participació cultural plena i en igualtat de condicions. A més, han d’informar, en els seus canals de difusió, sobre les seves condicions d’accessibilitat perquè el públic pugui conèixer prèviament els recursos i adaptacions disponibles. També, els programes de mà dels espectacles han d’estar disponibles en format accessible al web de l’equipament o l’entitat organitzadora, per garantir la comunicació comprensible.

Disposem de múltiples recursos per garantir l’accessibilitat universal, tant a nivell tecnològic com de recursos humans. Entre aquests mecanismes hi trobem l’audiodescripció, la subtitulació, la interpretació en llengua de signes, els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació, els pictogrames, la informació en lectura fàcil i en Braille, així com elements tàctils adaptats. Cal destacar també el bucle magnètic per a persones amb discapacitat auditiva, la motxilla vibratòria, el personal de suport, les places reservades per a cadires de rodes, els espais d’aparcament adaptats o les sessions relaxades, entre d’altres.

Una bona mostra d’entitat que disposa d’un ampli ventall d’eines inclusives és el Gran Teatre del Liceu. LiceuApropa és el nom del programa social d’aquesta entitat. A la seva pàgina web podem trobar tota mena d’explicacions per preparar la visita, informació sobre les activitats inclusives que ofereixen, així com, els recursos disponibles per a les persones amb discapacitat o amb altres dificultats per vincular-se, pel motiu que sigui, a la vida comunitària.
   
A banda d’això, crear espais inclusius també implica concebre’ls com a tal des d’un bon inici. És a dir, espais que no requereixen adaptacions o conversions puntuals, perquè ja han estat pensats per acollir la diversitat de públics. Un bon exemple d’això és l’Inspira Festival, que es celebra a la ciutat de Ripoll de la mà amb la Fundació MAP. Aquest festival té un doble objectiu, per un cantó, trencar les barreres físiques, sensorials i cognitives que dificulten l’accés a la cultura, la música i les arts escèniques. Per l’altre, donar visibilitat i normalitzar els i les artistes amb discapacitat. Enguany tocaran el grup barceloní Bravo, l’Orquestra inclusiva de Vic i el Club Social Epicentre de la Fundació MAP - format per persones amb malaltia mental - entre altres artistes.


També, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i els districtes de les Corts, l’Eixample i Sant Andreu ofereixen Espectacles Familiars Accessibles amb algunes mesures d’accessibilitat, com són: l’audiodescripció, la interpretació en llengua de signes (LSC), la subtitulació en pantalla i la visita anticipada i tàctil.

Així mateix, han sorgit noves formes de reinterpretar l’art que, a través de l’interdisciplina, afavoreixen l’accessibilitat. Així, la conjunció entre obres d’art de la col·lecció del Museu Carmen Thyssen Andorra i la composició de peces musicals d’artistes locals dona lloc a visites sensorials de les exposicions. Aquesta experiència innovadora fomenta la col·laboració i el diàleg entre allò clàssic, el museu, i l’art emergent, l’artista local, però, a més, permet gaudir de l’equipament de manera més viva, oberta i inclusiva.

En definitiva, l’equitat en l’acció i participació, la igualtat d’oportunitats i la representació diversa de les identitats culturals són compromisos que han de perseguir, impulsar i assumir, en primer lloc, les polítiques públiques, i en segon lloc, els gestors i actors culturals. Aquest compromís és essencial per garantir la plena i igual dignitat de totes les persones. Alhora, requereix l’exercici de dotar de valor i reconeixement social a les arts escèniques i a la música, no només com a expressions artístiques, sinó també com a formes de manifestació sociocultural capaces de transformar, enriquir i cohesionar les persones i les comunitats.
 

QUI ETS TU: EL PÚBLIC UNIVERSAL?

Així doncs, si tots i totes tenim necessitats culturals, com s’ha demostrat, què estem fent per fer un pas endavant i garantir que les persones amb discapacitat en puguin ser partícips, com a subjectes actius titulars de drets, d’una vida en les mateixes condicions que la resta dels ciutadans?   

El Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat de la Generalitat de Catalunya aprovat a inicis del 2025 es concep com un full de ruta per convertir Catalunya en referent en matèria de drets i inclusió. L’objectiu principal és donar compliment a la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. El pacte recull un total de 262 mesures i 12 objectius: el segon objectiu prioritari se centra en la participació plena i efectiva de les activitats culturals públiques i privades.  

A tall de conclusió, els escenaris, els teatres, les sales de concerts, els conservatoris i els equipaments culturals esdevenen una part indispensable per a dur a terme creacions i intercanvi cultural. Alhora, són espais que han de garantir que tothom, sigui qui sigui i vingui d’on vingui, pugui trobar en la cultura el confort, la seguretat, els recursos i suports per al seu desenvolupament personal i pugui satisfer les seves inquietuds i curiositats per mitjà de la cultura, la música i l’art. En aquest sentit, construir societats més justes, sanes, respectuoses, sostenibles i equitatives és essencial per respectar els drets humans i les llibertats fonamentals de totes les persones, amb discapacitat o sense. Únicament en un entorn de respecte es pot afavorir la diversitat cultural i garantir les múltiples formes d’explorar la cultura.