Diada absolutament històrica per al mètal català. En ple 11 de setembre, Diada nacional de Catalunya, el festival Catalunya Triomfant va aconseguir que unes 1.200 persones omplissin la sala Paral·lel 62 de Barcelona per veure sis dels principals referents del mètal extrem en llengua catalana: Assot, Siroll!, Bocc, Udol, Vidres a la Sang i Ósserp.

La jornada —organitzada per Jordi Meya i Richard Royuela de la promotora Hello Cleveland i per Pau Navarra de l'agència de promoció i management Blood Fire Death— va ser històrica no només pel nombre de persones, sinó per la qualitat de l'esdeveniment. Les sis bandes, tot i la seva vàlua, viuen en un circuit i un context underground. I això, malauradament, es tradueix massa sovint en condicions que no són les ideals, amb escenaris petits, equip de sonorització limitat i catxets escassos. Ahir, però va ser tot el contrari. La sonorització de les bandes va ser impecable en tot moment, fet que va permetre que els grups i també el públic gaudissin com mai.

La primera banda a pujar sobre l'escenari va ser la banda de Breda Assot, qui ja va evidenciar la magnitud de l'esdeveniment: "és un gran honor estar en la gran festa del metall nostrat". Des de l'inicial "Espasa de la virtut", el grup va desplegar el seu death mètal inspirat en les llegendes, el paisatge i la tradició oral del Montseny amb temes com "La serp del Montsoriu" o "Montclús maleït". Tot i això, no hi va faltar cançons en clau nacional com la coneguda "1714" o "Tretze bruixes, amb un missatge anticlerical i que recorda els col·lectius reprimits al llarg de la història. La cloenda la va posar "Territori hostil", del seu segon treball del mateix nom (autoeditat, 2014), que inicia amb un rif que per moments recorda al primer moviment "Mart" d'Els planetes de Gustav Holst.
 
Del death del Montseny es va passar al crossover thrash de la muntanya amb Siroll!. La banda de Cardona va facturar un directe molt dinàmic i contundent. L'inicial "Tu mateix", ja va ser una evidència de la seva ràbia enèrgica, en què Gou ja va explotar el màxim la seva veu, que habitualment recorre pels guturals més greus, però que és capaç de sobrevolar  pels crits aguts més aclaparadors quan cal. Així, van repassar temes dels seus diferents treballs com el darrer Al gra! (autoeditat, 2024) —amb el tema homònim o "Acció"—, i de l'anterior Doble o res (autoeditat, 2018) —amb "Hòsties" i "Mitjans de manipulació"—. Però la traca més eixordadora la van reservar pel tram final amb l'embarbussament fet cançó "Plou poc, però pel poc que plou, plou prou", "Més llenya al foc", l'himne de classe "Dret i deure" i l'oda antiromàntica "Odi a l'amor".
 
Tot seguit, van ressonar al Paral·lel ritmes lents i pesants amb dues propostes amarades al doom. La primera va ser la de la banda de Barcelona de death/doom Bocc, recentment convertida en trio i amb el guitarrista Emilio Casal posant-se rere el micròfon. La formació va fer un repàs dels seus diferents treballs, com ara Dolça mort en els llims del Rec Comtal (Catábasis Records, 2022) i La forja dels cranis (autoeditat, 2024). Mètal extrem d'alta factura que combina moments de més velocitat death metalera  —com "Sota la creu coberta" o "Ànima d'acer", del recent EP Promo 2025 (Night Terrors Records)— amb d'altres amb un ritme més lent, però que no perden mai ni un bri de potència i força , com la final "Icones del fracàs".

L'altra proposta doom mètal de la tarda va ser la del duet de Caldes de Montbui Udol. Amb un doom de tints èpics, el duet va oferir un concert misteriós, captivador i amb una atmosfera única. La veu neta, reverberant i quasi hipnotitzant del bateria i cantant Adrià Boluda, juntament amb les múltiples capes que és capaç de crear la guitarra de Joan Roqueries, van submergir el públic en l'univers fantàstic i evocatiu del darrer treball del duet, El regne (autoeditat, 2023). L'únic tema que van tocar fora d'aquest disc va ser la final "Execució", del primer EP 153 lliures i 17 salaris (autoeditat, 2017).
 
Ja entrada la nit, va ser el torn d'una de les bandes més històriques del mètal català: Vidres a la Sang. La formació encapçalada pel guitarrista i cantant Eloi Boucherie va oferir un dels directes més esperats de la nit. El senzill "Màrtirs" va donar el tret de sortida a una actuació que va permetre sentir en directe bona part dels temes del darrer disc Virtut del desencís (DDSS, 2024), com ara la progressiva "L'elegia dels innocents" o "Records a l'oblit". El quartet no es va oblidar de la seva discografia primigènia amb "La terra i tu" o el tema que dona nom al tercer disc Som (Xtreem Music, 2009), que inclou la famosa frase cèlebre del grup 'Sempre al marge del ramat'. Per a concloure el concert, no podia faltar la icònica "El vents bufen a favor", corejada unànimement per tot el Paral·lel 62 i que definia perfectament l'esforç titànic durant anys i anys de bandes i programadors per aconseguir formar una cita de la dimensió del Catalunya Triomfant.
 
L'actuació final per acabar de perforar els timpans de l'audiència metàl·lica la va dur a terme la banda de deathgrind Ósserp. El quartet va executar amb gran precisió la seva fusió de grindcore i death mètal, i el cantant del grup, Vali, es va encarregar de projectar tots els crits eixordadors de cançons com ara "Cavalcant l'Ossa Menor" o "El rival més fort", ambdues del darrer disc Els nous cants de la Sibil·la (autoeditat, 2022).

La diada històrica que va formar ahir el Catalunya Triomfant al Paral·lel 62 va ser una demostració que l'escena metàl·lica catalana pot ser més nombrosa del que molta gent es podia imaginar. El gran repte, però, és que aquesta diada no sigui flor d'un dia. Un dels promotors del festival, Pau Navarra, assegurava en una entrevista a Enderrock que ell no contemplava una segona edició del festival per a l'any vinent. La bona rebuda de la iniciativa podria fer-lo canviar d'opinió? Podria no repetir-se el Catalunya Triomfant però ser un punt de partida per a nous festivals o cicles de mètal en català? Això tan sols el temps ho dirà, però el que és irrefutable és que ahir, els vents van bufar a favor.