El circuit estatal Girando por Salas (GPS) celebra 15 anys promovent la música popular, facilitant concerts i sales als artistes emergents més enllà de la seva comunitat autònoma i potenciant la música en viu. El GPS –en el qual participen cada any artistes de Catalunya, el País Valencià i les Balears– està impulsat per diverses entitats professionals i té el suport del Ministerio de Cultura. La convocatòria per presentar-se a la setzena edició ja està oberta per als artistes que hi vulguin participar (fins al 30 de setembre). 

En un edifici la primera pedra és primordial i, de manera equivalent, en la cadena de valor de la música les bandes emergents i les sales de concerts són els fonaments. Per aquest motiu, els circuits que programen artistes que comencen són ultranecessaris. A la primera edició del GPS (2010) ja en van formar part artistes catalans com Raynald Colom i La Troba Kung-Fú. El líder de la formació vallesana, Joan Garriga, ja venia de l’experiència de Dusminguet i en aquell moment just arrencava amb l’estrena d’una nova banda. En els inicis de les carreres musicals no tot són flors i violes i, per aquest motiu, l’aportació pública d’un circuit com Girando Por Salas sempre ajuda a la professionalització dels artistes.



El director del segell Montgrí, abans a Chesapik, Jordi Freixa ‘Nore’, recorda les gires GPS de Cala Vento i Las Migas (2011 i 2016, respectivament): “Els catxets ens van anar molt bé per fer créixer els grups i invertir en la promoció, entre altres, i sobretot perquè vam poder fer una gira de concerts en bones condicions. L’únic problema era que algunes sales no tenien programació estable i potser no estaven preparades per atraure públic de segons quins concerts”.

La creu d’un circuit emergent és saber captar l’atenció del públic, i que la promoció del management i la sala vagin en la mateixa direcció. Però la cara compensa la creu, tal com ratifica el valencià Miquel Àngel Landete, de Senior i El Cor Brutal, que va actuar al GPS 2013: “En guardo un record molt bo, perquè en aquella època estàvem ben consolidats com a quartet a l’escenari. Hi havia molt bon ambient a la banda i les eixides tan lluny i tan llargues van ser font d’un bon grapat d’anècdotes que seguim conservant com un tresor. Les sales van ser en tot moment molt col·laboratives. Del GPS cal valorar que ens va permetre tocar a llocs on no hauríem anat mai de manera habitual”.
 

En general, els artistes són agraïts. La cantant martorellenca Marta Knight va tocar a la sala madrilenya Maravillas: “Va ser molt especial, perquè va coincidir que part del públic feia temps que escoltava les meves cançons i les va poder viure en directe, i la resta les va descobrir per primer cop. Actuar fora de casa i veure la gent que se sabia les lletres va ser molt important. El GPS em va donar l’oportunitat de veure com reaccionava un públic nou a la meva música, i això em va ajudar a foguejar-me i millorar. El punt més difícil de la gira és vendre entrades a ciutats on no has anat mai, però és part del procés”.

Un altre cas el detalla Jan Riera d’Els Catarres, que el 2013 gràcies al GPS van sortir per primera vegada de Catalunya i van poder tocar a Bilbao, Càceres i dues sales gallegues: “El GPS va fer viable que actuéssim fora sense que això impliqués perdre diners. Ens vam trobar amb tres variables de públic: la gent que tenia amics catalans, algun català perdut per aquelles terres i gent que havia viscut a Catalunya i a qui els companys de pis havien posat la nostra música”.
 
Per a Víctor F. Clares, dels barcelonins Ladilla Rusa, la gira amb GPS del 2018 va ser un èxit total: “Va ser la presentació del nostre primer disc, Estado del malestar (La Mundial Records, 2018), en format de trio i amb el productor Ignacio Miranda. Vam fer sold out a totes les sales on vam tocar de Mallorca, Granada, Palència, Almeria… Va ser una bogeria, perquè els seguidors ens esperaven amb moltes ganes. Recordo especialment el concert a La Farándula d’Algesires: Vam fer amistat amb els organitzadors i va ser un dia molt màgic. També va ser especial el bolo de Music Factory, a Salamanca, on vam compartir escenari amb Venga Monjas i vam cantar junts ‘Macaulay Culkin’ i ‘El almendrero de Doraemon’. Va ser mític”.
 
Per la seva banda, la maresmenca Meritxell Neddermann conserva un molt bon record del seu pas l’any passat per la sala Krazzy Kay de Cambados, a Pontevedra: “Va venir molta gent i ens van tractar molt bé. El GPS és una oportunitat per sortir de Catalunya amb les despeses pagades”. I de l’última edició, la quinzena, el músic garrotxí Arnau Grabulosa ‘Grabu’ en recorda especialment el concert que va fer a la població d’Olivenza, a Badajoz: “Aquell dia va ser una gran festa, tot i que en general vam trobar sempre un públic molt obert i uns promotors preciosos. El GPS és una oportunitat enorme per a projectes com el meu, que a la resta de l’Estat no ens coneix ningú”. És tot un èxit que el públic del GPS compri entrades per descobrir nous artistes.