Després de set anys, el raper alacantí Nach reapareix amb Destino (ONErpm, 2025), un disc on tracta temes com el pas del temps, la seva relació amb la indústria i el futur. Ho fa amb un so actualitzat, deixant de banda les instrumentals de boom bap, fins ara associades al seu nom, i s’endinsa en nous ritmes.



Han passat 7 anys des del teu últim disc, 'Almanauta' (Universal, 2018), què t’ha portat a treure ara 'Destino'?
Tenia clar que trauria un altre disc, però havia de sentir-me preparat a tots els nivells. En aquesta època en què tot va tan de pressa, si passes tres mesos sense treure res és com si el món s'oblidés de tu, i jo no volia entrar en aquest joc. Per això em vaig prendre el temps que necessitava, per circumstàncies professionals i personals. Volia seguir vivint la vida, buscar dins meu, trobar-me, viatjar i obrir portes vitals que no tinguessin a veure amb la música, però que m'hi fessin millorar. Volia fer un disc del qual estigués orgullós, i era una cosa que calia preparar bé amb el temps necessari. Va haver-hi una època en què vaig haver de pensar què volia explicar i com divertir-me fent-ho. També vaig canviar el meu equip de treball per gent d'Alacant, per treballar amb més proximitat. 

El disc es titula 'Destino'. Què significa per tu aquest concepte?
Em sembla una paraula molt potent. Cada cop crec més en el determinisme. Penso que sempre hem de tenir un destí al qual vulguem anar perquè ens serveixi de propòsit i ens ajudi a llevar-nos al matí. Crec en el meu destí, al qual encara no he arribat, per això el continuo buscant. S'ha combinat la meva feina, el meu esforç i el meu sacrifici amb l'atzar perquè jo hagi estat destinat a ser l'artista i la persona que soc. La primera cançó del disc també porta aquest nom, i hi explico què ha passat aquests set anys pel meu cap i torno a dir que soc aquí amb les ganes renovades.


En aquest disc deixes de costat les instrumentals de boom bap i rapeges sobre més 808s [bases amb línies de baix molt marcades].
Sí, perquè a la meva oïda cada cop li agraden més aquests sons. Em venia de gust sortir de les 90 pulsacions per minut del boom bap per divertir-me i posar-me reptes a mi mateix, però sense perdre qui soc. Tot i així, bona part de les bases estan fetes amb instruments clàssics i amb un dramatisme que s'acosta a la meva essència. Suposo que hi ha gent a qui li arribarà més, i gent a qui menys, però em veig capaç de fer coses diferents i evolucionar. Crec que ha sortit un disc d'un Nach més actualitzat, però sent Nach. La meva essència no la puc canviar, ni la vull canviar, ni sé com fer-ho.

Creus que el so dels anys 2000, el teu, el de SFDK o Violadores del Verso, encara connecta amb els joves?
Crec que hi ha noves generacions a qui els mola el nostre estil perquè el veuen pur, d'un món que potser no van viure. A altra gent li sonarà antic i no els aportarà res. La meva intenció és seguir mostrant l'essència del hip-hop d'aquella època, que encara té vigència: aquelles lletres, dir el que hem de dir i punt. 


Com ha evolucionat l'escena del rap des que vas començar?
Ha canviat molt. Nosaltres no teníem un pla, no pensàvem ni que això seria un negoci ni que hi guanyaríem diners, perquè no existia la possibilitat. Veig que molts artistes joves han d'estar constantment creant cançons perquè se'ls escolti. És bastant estressant. Admiro la seva capacitat de ser flexibles, però no m'identifico amb el sentiment de fer música comercial perquè és el que ven. Es clonen fórmules perquè saben que funcionen. Jo vinc d'una època en què teníem el nostre discurs. Allà on es crea només per negoci i guanyar diners, jo no hi encaixo.

Aquest model de creació genera un gran volum de música a les plataformes d'estríming. Com valores el consum actual de la música?
Amb tanta música a la carta, moltes vegades no arribes a escoltar els discos amb l'atenció suficient, no te'ls fas teus. Abans, amb els vinils, l'havies d'escoltar moltes vegades perquè no en tenies més. Potser una cançó que al principi no t'agradava, amb el temps t'acabava encantant, ara és impossible que això passi.


Contemples la possibilitat que aquest sigui el teu últim disc?
Mai se sap això. En aquest punt de la meva carrera no sé si en trauré un altre. Ho penso de vegades, que potser aquest és l'últim disc perquè no sé què passarà en el futur, i a la meva edat és una possibilitat, però no ho veig com un comiat. Encara escric perquè fer cançons és el que m'agrada, em serveix de teràpia i m'ho passo molt bé, encara tinc energia i moltes coses a dir. Llavors, per què no?

I si algun dia et retires, continuaràs escrivint pel teu compte?
Sí, això no crec que canviï. L'ésser humà és un animal d'hàbits i jo m'he habituat molt a escriure. És la manera com parlo amb mi mateix, m'ordeno, faig teràpia i puc veure parts de mi que d'una altra manera no veuria mai. Això m'ajuda molt a nivell personal i em fa veure altres dimensions de mi. Crec que és massa valuós per deixar de fer-ho, encara que sigui només per a mi i en el format que sigui.