El cantautor barceloní Biel Martí continua confeccionant un reguitzell de cançons il·luminades de lletres magistrals. Per al seu cinquè àlbum, La verema (Segell Microscopi, 2025), ha esmolat la sonoritat i s’ha decantat cap al rock.



Gratitud i redempció, temes omnipresents a la música d’arrel nord-americana, marquen les tretze noves cançons de Biel Martí, agrupades sota el títol de La verema, que respon a motius conceptuals i biogràfics. “He gravat cinc discos en quatre anys, i el darrer és el més definitori, perquè d’alguna manera recull els fruits d’haver escrit tant. A més, vinc de família viticultora i el moment de la verema sempre ha estat molt especial”, detalla el cantautor.

Respecte a treballs anteriors, la sonoritat es decanta decididament cap al rock i amb guitarres brillants: “Sempre he sigut molt rocker, tot i que el folk i la cançó són els estils que em van convidar a fer música. Ara ja he agafat la mecànica i puc explorar més les sonoritats”. Al costat de la guitarra, brilla especialment el violí de Clàudia García-Albea, que ja havia tocat en discos anteriors: “El violí sempre m’ha semblat molt emotiu, pot ser infinitament trist o alegre, i ella hi ha aportat alguns moments màgics”.


El disc es tanca en clau folk amb “Si ja he marxat d’aquí”, una reflexió sobre la pròpia mort: “Va entrar pels pèls, perquè l’endemà d’haver-la gravat, a la fàbrica on treballo em vaig tallar els dits índex i cor de la mà dreta i me’ls van haver de recosir. Ara toca recuperar-me per tornar a tocar i presentar el disc amb la banda”.