Les festes de la Mercè vivien ahir un dels seus dies més multitudinaris amb escenaris repartits per tota la ciutat, com ara l'escenari Mediterràniament de la platja del Bogatell. Ahir, Estrella Damm va programar un trio de propostes encapçalades per dones: Mushka, Rigoberta Bandini i Lia Kali. Les tres propostes van mostrar com fer pop a Catalunya des d'espais i discursos ben diferents i va evidenciar el salt generacional entre el discurs i l'estètica d'una mil·lènnial com Bandini i una zil·lènnial com Mushka.

Amb una platja del Bogatell plena des de feia hores per a poder gaudir dels concerts des de primera fila, la nit la va engegar Mushka. El seu pop urbà amarat a diferents estils llatinoamericans va captivar des de bon inici la gran legió d'adolescents que esperaven amb ànsia les seves cançons. Temes com "Xarnega", la recent "Miaumiau" i "Mimenina" (dedicada a la seva parella Ouineta) van donar el tret a un directe festiu i ben empacat gràcies a l'extensa banda que l'acompanya.

Mushka ja va avisar al llarg de la setmana que el concert d'ahir era cita obligatòria per a tots els seus fans, i per això, va intentar reunir a la gran majoria d'artistes amb qui ha col·laborat. El primer a sortir a l'escenari va ser Guillem Gisbert a "1 cúmbia amb el Guillem", en què el públic va corejar de manera eixordadora el primer vers que entona el cantant de Manel. La va seguir la barcelonina Julieta, amb "No m'estima +" i "Vaya liada", i la seva germana bessona Greta a "Barras Warras", un tema del primer EP Tas loko mixtape (autoeditat, 2023) —en què Greta feia els cors en les presentacions en directe—. La darrera col·laboració la va signar Maria Jaume a "No hi haurà manera", del darrer disc Bossa nova (Dale Play, 2025).
 
Entremig de les col·laboracions, també hi va haver espai per al futbol amb "Flow Balotelli", que Mushka va cantar amb la samarreta que el futbolista italià Mario Balotelli va popularitzar amb el lema 'Why always me?'. Per a acabar-ho d'adobar, la cançó va acabar amb el videògraf que feia la retransmissió per les pantalles laterals de l'escenari, Nil Virgili —germà del futbolista del RCD Mallorca Jan Virgili—, fent uns tocs a una pilota de futbol i mostrant la samarreta del seu germà quan militava al Barça Atlètic. Per al final, la maresmenca va reservar les peces que el públic més esperava: "Diabla", "Sembla mentida" i "Sexesexy", que no van poder comptar ni amb Figa Flawas (que actuava poc després a l'avinguda Maria Cristina) ni amb la seva germana Bad Gyal.

La següent proposta de la nit va ser la de Ribogerta Bandini. Si Mushka representa una autenticitat sincera i sense artificis d'una zil·lènnial, Bandini aposta per un xou histriònic que juga en tot moment en una fina línia entre l'humor i l'autocaricatura. La diferència generacional també es va fer palesa en el públic, ja que el gran gruix d'adolescents va desaparèixer en favor d'un públic que rondava la trentena.

Amb un ampli elenc de ballarines i acompanyada de la veu de la seva cosina Belén Barenys i el seu marit Esteban Navarro als teclats, va repassar àmpliament el segon i darrer treball Jesucrista Superstar (autoeditat, 2025). Temes com les inicials "Jajaja" i "CXT (Club Xavals Tristes)" van obrir un concert que va anar apujant d'intensitat gràcies a la seva teatralitat i a temes més coneguts com els senzills "Miami Beach" o "Pamela Anderson", i la cançó de l'estiu d'Estrella Damm 2021 "A ver qué pasa". Sorprenentment, Bandini va optar per no recuperar la seva única cançó en català —la versió al català "Aviam què passa— i va mantenir-se en la lletra en castellà.
  Entremig de tots els temes, hi va haver espai per la conya, com la versió màkina que Esteban Navarro va disparar de "Supermercat" de Lildami, i per la reivindicació, amb la condemna que Bandini va fer del genocidi a Gaza i el seu suport a l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau i tota la gent que es troba en algun dels vaixells de la Flotilla Global Sumud. El moment més esperat, però, va ser el tram final de l'actuació, en què la barcelonina va deixar caure tots els grans hits que la van catapultar a la fama: "Julio Iglesias", "Perra", "Ay mamá" i "Too Many Drugs".

La darrera de les actuacions de la nit va ser la de la cantant del barri de la Teixonera Lia Kali. Convertida en una referent del rap en castellà, ahir va desplegar un xou que aquest any ja s'havia pogut gaudir a Barcelona en dos concerts a la sala Razzmatazz i al festival Cruïlla. El concert va iniciar amb tonades com "Cantaré" i "Veneno" i va anar guanyant reflexió i introspecció gràcies a "Qué te debo", una salsa sobre l'ambició i el perquè cadascú fa les coses, o el crit fet cançó contra la depressió de "Contra todo pronóstico", que dona nom al seu disc debut (Propaganda pel Fet!, 2023).
 
En el tram central del concert, va recuperar "Falso" amb la col·laboració sobre l'escenari de la rapera lleidatana Elane, i no es va oblidar de la seva única cançó en català: "Júlia", que duu el seu nom i és un homenatge a Barcelona i la seva família. De la mateixa manera que Rigoberta Bandini, Lia Kali també va voler denunciar el que està passant a Gaza i va animar a tothom a manifestar-s'hi als carrers. A més, al final del concert va sortir a cantar amb la santcolomenca Queralt Lahoz — que poc abans estava cantant a l'avinguda de la Catedral— en la recent col·laboració "Brindo x los míos", abans de culminar el concert amb "Renacer".

La nit d'ahir va ser una demostració de com les dones ja estan liderant bona part dels projectes de més mainstream del país i a més, ho fan des de discursos, estils i referents ben diferents i que apel·len a tota mena de segments generacionals. La Mercè continua avui dissabte amb més concerts repartits per tota la ciutat, com els d'Anna Ferrer, Sidonie, Maria Arnal, The Tyets o 31 FAM.