Després de sis anys de trajectòria, el trio barceloní Krögers ha presentat enguany el primer llarga durada, Sorra fina (El Genio Equivocado, 2025), un disc curt, directe i que barreja l’energia del rock de garatge i la delicadesa de l’indie-pop. Per acomiadar l'etapa d'aquest treball i obrir-ne una nova, el grup ha publicat senzill que serveix com a frontissa entre totes dues etapes: "Vols ser la meva amiga?".



El llançament del primer llarga durada de Krögers, Sorra fina, és una magnífica carta de presentació d’una banda que ja fa més d’un lustre que transita pels escenaris de l’underground barceloní. El treball representa una muntanya russa emocional que podria semblar pròpia d’un adolescent, tot i que el cantant i guitarrista Joel Rigau ho matisa: “Passo sovint de l’estat d’eufòria a la depressió i a l'inrevés”. Bons exemples de la seva dicotomia són “Estupidesa i/o solució” o “Diumenge al dematí”, que va sobre l’angoixa i la tranquil·litat. També destaca “Fas tard”, que Rigau dedica a la seva dona per la seva impuntualitat habitual. “No m’agrada gens que la gent arribi tard, però amb ella és diferent”, confessa. Com a curiositat, la foto de la portada del disc va ser presa precisament durant el viatge de noces del líder del grup a Kyoto.

Per a la gravació van tenir la producció de Joan Recordà i el baix d’Irene Roca, però amb la sortida del disc la baixista va abandonar el projecte i Krögers es va convertir oficialment en trio. Amb el nou format, Joel Rigau, Arnau Giribet (guitarra) i Albert Tibau (bateria) reconeixen que abandonaran el vessant més guitarrer i abaixaran els decibels i la distorsió dels instruments, tot i la darrera excepció amb la recent publicació del senzill rocker “Vols ser la meva amiga?”, que va veure la llum ahir mateix i que representa un final d'etapa per al grup.