El títol 'Futur medieval' és una metàfora de com la humanitat es projecta mirant cada cop més el passat. Creieu que la societat és més conservadora que mai?
Adrià Bertran (Veu i Guitarra): Els que tenen diners cada cop en tenen més i això els fa tenir més poder per convertir el món en l’interès d’uns pocs.
Marc Anguela (bateria): Ahir vaig sentir la notícia que les corregudes de bous estan petadíssimes d’adolescents. Abans, el que molava era sortir a patinar, fer esports extrems o fer música. En canvi, ara els mola anar a una plaça de toros a matar un animal, i a més ho veuen com una cosa trencadora i subversiva!
Això enterra la idea de consens postbèl·lica del segle XX que la humanitat viu en un progrés constant?
Javier Dorado (baix): Occident ha arribat al seu topall. L’estat del benestar ha tocat sostre i tot va cap avall. Potser hi ha altres llocs on no és tan així, però en l’aspecte social és evident que tot és un desastre. La gent cada cop té més por, i això implica més racisme, més rebuig als que no són com nosaltres, cosa que comporta un auge dels valors conservadors. L’altre dia llegia que els mateixos immigrants d’Austràlia feien manifestacions contra els nous immigrants!
És com el corrent de Latinos for Trump als Estats Units.
J.D: Les idees de Trump s’han estès per tot el món. És el concepte de la nova dreta, que no van de conservadors però ho són, i que sobretot són amics dels diners. El concepte de l’edat mitjana, on tot era molt violent i estava ple de guerres, torna amb molta força.
M.A: Abans de la gravació del disc, després de fer una pluja d’idees, la violència va quedar implícita en la majoria de cançons.
El problema actual és el cinisme i la deshumanització que suposa veure un genocidi en directe com el de Palestina?
A.B: Sí, pensàvem que ja no passaria més, perquè amb la tecnologia d’avui dia ens podem assabentar de tot. Però estem descobrint que tenim noves maneres de passar dels problemes mentre no ens toquin de prop. L’època actual ens converteix directament en egoistes.
En un dels senzills del disc, “Res de nou”, critiqueu la indústria musical. La música s’ha convertit en una de les noves maneres de tapar-nos els ulls i evadir-nos de la realitat?
A.B: Si el pensament ve d’un artista que té clar que vol fer música per evadir-se, és un dret innegable i està bé. Però si és la indústria qui proposa grups d’aquesta mena, i com a grups ho acabem imitant per tenir oportunitats, el problema és nostre. La indústria musical busca vendre benestar i èxit, de la mateixa manera que ho fan els grans influencers, com el madrileny Llados, que viu a Miami.
M.A: La música sempre ha estat una evasió i una eina per passar-ho bé. Tot i això, la majoria d’artistes hem intentat transmetre unes idees i uns valors, però avui en dia ja no és tan habitual.
J.D: El problema és que actualment es promou la música poc crítica i que no fa que la gent es pregunti coses.
I com afecta Crim aquesta situació?
M.A: Crim no té espai en cap mitjà convencional. No busquem sonar al programa de ràdio de Jordi Basté, a RAC 1, però si ho féssim tampoc ens farien cas. La societat només admet música tranquil·la i que tingui èxit. Cada cop hi ha menys llocs per cagar-se en les coses.
Al disc critiqueu la desinformació i la manipulació de les xarxes socials, i és paradoxal perquè internet va néixer com una eina de democratització.
Com valoreu la vostra presència a les xarxes?
M.A: Internet és un idiotitzador molt eficient i molt bèstia. Jo, personalment, me n’he adonat i he intentat posar-hi fre. Cada cop hi ha més gent que surt d’Instagram i altres xarxes, o que deixa el mòbil a l’altra punta de casa per no estar-hi constantment enganxat. I, alhora, és una eina increïble si la saps fer servir. Amb esperit crític i inquietud, es pot entrar a internet i conèixer moltíssimes coses noves, però també correm el perill d’acabar més idiotitzats que abans.
J.D: El problema és que la indústria tecnològica no té l’objectiu de fomentar l’esperit crític ni d’informar, sinó tot al contrari, ens vol distreure dels problemes.
Com us afecten en el vessant musical els algoritmes i els objectius de les grans plataformes digitals?
A.B: Amb la música passa el mateix. Ens diuen com hem de vendre la nostra música i les plataformes marquen el que cal fer. I si no, ens penalitzen la visibilitat i acabem passant per filtres que no tenen res a veure amb la música i l’art. És pur màrqueting digital. Spotify és un insult al consumidor i a la música, perquè sembla una galeria d’art on l’artista que ha pintat els quadres no veu ni un cèntim.
Us agradaria no tenir la vostra música a Spotify?
M.A: No m’agrada Spotify, però hem de ser-hi, perquè no existeixen alternatives vàlides. Ser a qualsevol altre lloc és horrible veient qui hi ha al darrere: Deezer, Tidal, Apple Music... No hi ha ni un pam de net, i plataformes com Bandcamp són massa de nínxol. Amb tota la informació que ha sortit darrerament, ens agradaria no haver de formar part d’aquesta estructura i que hi hagués una altra plataforma ètica, que fins i tot podria ser pública. Seria genial que alguna institució impulsés un espai perquè els artistes poguéssim obtenir bones regalies i sense que hi hagués cap mà negra d’un fons voltor o similars.
A "Nihilisme pop" parleu de l'esgotament i el malestar general que provoca el món actual i els seus estímuls. Com viviu vosaltres poder viure en part de la música?
A.B: Nosaltres seguim treballant d'altres coses, però malauradament, dedicar-te a les arts avui en dia és un privilegi. I això a vegades provoca estrès i angoixa perquè veus que el món és una merda. Però alhora, també ens fa sentit perquè ens permet expressar-nos no només sobre el que ens passa a nosaltres sinó sobre com veiem el món.
M.A: Estem molt flipats i agraïts del que ha passat amb Crim durant tots aquests anys. Cada matí em desperto i no li trobo cap sentit a que quatre xavals de Tarragona sense cap mena de carrera musical haguem a guanyar-nos una part de la vida fent la música que ens agrada. Tant de bo puguem continuar fent això sempre i volem aprofitar aquest moment al màxim.
A.B: Sí, perquè a la que deixes d'existir per un temps el món et destrueix.
PUNK-ROCK, 'BLAST BEATS', I DRACS I MASMORRES
La portada del disc recorda a la del vostre quart àlbum, 'Pare nostre que esteu a l'infern' (HFMN Crew, 2018), però amb una estètica més del món dels dracs i masmorres, i no tant del perfil de portades típiques del punk-rock.A.B: Sí, podria ser una carta de Magic: The Gathering.
Quim Mas (guitarra): El concepte és el mateix que el de Pare nostre. Ara són robots gegants aniquilant humans i abans eren llops i ovelles. Al final, és caos i violència. De fet, l'autor és el mateix: Guillem Pongiluppi.
Us agrada molt cuidar la vostra iconografia?
Q.M: Sí, tot i que no és un fet realment pensat. Simplement, ens agrada molt treballar les coses, trencar-nos una mica el cap. A més, tenim la sort de tenir molta gent al voltant amb un talent brutal que ens ajuda. A vegades, ens agradaria fer una mica com altres grups, que treballen de manera més improvisada, però no ho sabem fer. Amb la música ens passa exactament el mateix. Fins que no fem molts retocs i ho tenim molt clar, mai estem satisfets amb com queden les cançons.
Fins ara heu treballat sovint fent primer la música i després posant-hi les lletres. En aquest heu seguit aquest mateix procés?
Q.M: Sí, en tots els discos hem seguit aquest procés. En general, passem mesos treballant la música i fent diverses demos fins que quedem satisfets i llavors ens posem amb la lletra.
M.A: A més, aquest cop les lletres les hem fet més entre tots a l'estudi. Ens asseiem, fèiem unes birres i ens posàvem tres o quatre hores a pensar idees.
A.B: La gran novetat d'aquest àlbum ha estat que el Quim ha aportat moltes més idees inicials que en els anteriors. I crec que es nota.
En el disc anterior, hi havia picades d'ullet al rock sureny i ara hi ha certes referències al món del mètal extrem, com els 'blast beats' del tema inicial "Ésser de llum". És una de les noves idees que ha aportat Quim Mas?
Q.M: Va ser una mica de tots. Vam pensar que era una bona idea començar amb cinc segons de black mètal.
M.A: Al principi, jo vaig tocar una cosa més convencional amb un repic de toms, però ells em van dir que hi havien d'anar uns blast beats. Els vam posar i hem posat el tema com a primer del disc.
Com ho feu perquè cada disc tingui el segell reconeixible de Crim, però sense que sigui excessivament similar a l'anterior?
Q.M: Realment no és una cosa que perseguim activament. Però al final, si sempre som els mateixos quatre, escoltem la mateixa música de sempre i intentem fer el mateix, és normal que quedi una línia musical similar.
A.B: Però alhora anem evolucionant. Diria que és la mateixa arquitectura amb unes influències que van fent petits ajustos.
Q.M: Quan componem, sempre intentem que les noves cançons no s'assemblin molt a alguna que ja hem fet. I això cada cop se'ns fa més difícil perquè com més discos tens, més complicat és no repetir-se.
Com serà la gira de presentació de 'Futur medieval'?
Q.M: Primer farem presentació a València, el 12 de desembre, i a Barcelona, el 13 de desembre. Llavors, girarem per la península Ibèrica i després començarem a fer sales per Catalunya. Més tard, anirem a fer una petita gira a Alemanya.
M.A: Potser a finals de 2026 o 2027 fem més concerts per Europa, però això ja vindrà. Nosaltres tenim moltes ganes de tornar a Estats Units, però allà les coses són molt difícils quant a visats, i això fa que sigui complicat tocar-hi. També ens agradaria visitar llocs on no hem anat a tocar mai, com Àsia o Llatinoamèrica.
.gif)
