Amb Bixu the EP (Montebello, 2025), l’artista barceloní Martí Vilaseca ‘Jovedry’ s’allunya de l’electrònica de Granular (Montebello, 2024) i abraça un so més íntim, amb la guitarra com a eix central i lletres que relaten experiències personals. Els enfrontaments emocionals l’han convertit en un cantautor ideal per a l’era digital.



Qui és el 'Bixu'?
És com anomenava la meva exparella. Es podria dir que està dedicat a ella, perquè el disc anterior, Granular, el vaig fer quan encara estàvem junts.

A 'Bixu the EP' hi ha guitarres com a instrument de referència, però el so ha canviat respecte a 'Granular', més centrat en l’electrònica i ple de sintetitzadors. Per què aquesta transició?
Quan vaig gravar Granular estava en un procés de descobrir molts tipus de música electrònica i buscava referents. Va ser un primer disc amb el qual vaig jugar molt, sense cap objectiu concret. Simplement volia experimentar i veure fins on podia arribar amb els sons nous. En canvi en aquest EP he anat cap a l’altre extrem, he utilitzat elements acústics amb ritmes també electrònics, però amb les guitarres com a component clau, perquè tots els temes estan compostos amb aquest instrument.

Amb qui has compartit el procés compositiu?
Jo he tocat les guitarres que sonen pitjor [RIU], perquè la major part de l’EP l’he compost amb Iñigo Vidaurre, un dels meus millors amics i amb qui ens entenem musicalment des del primer dia. Hi ha temes que he fet tot sol i els he enregistrat amb la guitarra, però en molts altres componia amb la guitarra i després li demanava a ell que ho enregistrés millor. I d’aquesta manera hem anat trobant la sonoritat del meu nou projecte.

L’aposta per la sonoritat acústica és un experiment puntual o és la direcció que vols seguir explorant en el futur?
El meu so va en concordança amb el que escolto en el dia a dia. Amb Granular vivia en una bombolla en què consumia gairebé exclusivament música electrònica, però amb el nou EP han canviat les coses. Potser les produccions no estan tan treballades, però les lletres tenen molt més sentit. Al primer disc la part lírica només acompanyava la música, en canvi a Bixu és la música la que acompanya les lletres. El procés ha estat diferent. Abans escrivia pensant més en nous sons i ara ho faig primer pensant en què vull dir, i després buscant el so que ho ha d’acompanyar. Em sembla que aquesta serà la direcció que prendré de cara al futur.


En quines influències t’has inspirat?
M’inspiro molt en la música que m’arriba des de Londres, sobretot el que fan artistes com Jim Legxacy, que té uns discos molt interessants. I també m’interessen referents nord-americans com Dijon i Mk.Gee. A més, de l’escena catalana he escoltat de manera especial Pau Vallvé, Ferran Palau i El Petit de Cal Eril, entre altres. També m’agraden molt els mexicans Latin Mafia i, des dels inicis, he tingut els espanyols Rusowsky i Ralphie Choo com a grans influències.

Tens un entorn de músics professionals. El teu pare, Jaume Vilaseca, és pianista de jazz i la teva germana, Mar Vilaseca, és cantant i compositora. De quina manera t’han influït?
M’ha influït clarament però m’hi he sentit còmode. Quan he ensenyat la música a casa, sempre m’han fet costat. De fet, amb el nou EP he rebut més crítiques constructives, potser perquè hi ha elements més propers al que ells han escoltat i treballat. Tots plegats hem compartit molta música, tot i que tenim estils diferents i després cadascú ha agafat el seu propi camí.

Les lletres són totes experiències personals que has viscut?
Correcte! Em costa escriure lletres que no siguin històries reals. Amb Granular no escrivia res al mòbil, em posava davant del micro, deixava sortir el que tenia a dins i després ho polia. Ara m’he tornat a asseure, he escrit amb paciència i he volgut donar molt de pes a les paraules i al que expliquen.



Escriure sobre la teva situació amorosa t’ajuda a viure-la millor?
Moltíssim. No tan sols em serveix per curar-me, sinó també per entendre’m a mi mateix. És la meva millor manera de processar el que em passa pel cap. Escriure em serveix com a arma per explicar les coses que penso i que potser no sé dir d’una altra manera. No em costa expressar-me amb els meus amics, però la música és diferent perquè és un altre llenguatge.

Com serà el directe del disc? Al concert de presentació de 'Granular' vas plantejar una posada a escena molt futurista.
Hi haurà molts canvis. Seguiré amb els mateixos músics i n’hi afegiré de nous. A més, vull mantenir les llums i l’espectacle. Per a la presentació de Granular em vaig centrar a tocar els sintetitzadors, però ara em ve de gust cantar les lletres i gaudir dels concerts.

Tocaràs tu la guitarra en directe?
Si la toco, faré pena [Riu], als directes tocarà la guitarra Iñigo Vidaurre ‘Fyra’. Una cosa és gravar a l’estudi i una altra de ben diferent són els concerts. No vull demostrar res, de manera que prefereixo passar-m’ho bé a l’escenari, tot i que si em posés a estudiar guitarra i m’anés prou bé, potser també la podria tocar...