La banda empordanesa Clima presenta nova música amb una evident renovació sonora després d'una breu aturada per repensar el projecte i compondre noves cançons amb més calma. El pop-fusió del primer disc, T'he trobat a faltar (Halley Supernova, 2021), deixa pas ara al pop-rock pulcre i ben polit d'Això que ens passa (Halley Supernova, 2025), amb la producció de Joan Borràs (Oques Grasses). Parlem amb el cantant Bertu Pujadas sobre aquest treball i el canvi sonor del grup.



Després de la gira del primer disc 'T'he trobat a faltar', vau fer una aturada. Per què?
Vam gravar el primer disc durant el 2020, però no el vam estrenar fins al 2021 a causa de la pandèmia. El vam girar durant 2 anys i després va arribar un moment en què havíem de fer temes nous i no volíem encavalcar el procés creatiu amb fer més concerts. Teníem bastants idees i cançons que havíem anat fent a poc, però no ens acabaven de fer el pes. I vam plantejar-nos algun canvi a l'hora de fer el disc perquè necessitàvem trobar el nostre camí i en aquell moment no el teníem clar. 

En quin sentit no el teníeu clar?
Alguns de nosaltres havíem coincidit en grups de temes propis com Korxea i després vam formar part del grup Julay's, en què tocàvem versions de grups com Txarango, Doctor Prats o Els Catarres. Al cap d'un temps, vam crear Clima perquè volíem tornar a fer temes propis, però al principi, vam mantenir l'estil musical que teníem amb el grup de versions, on els vents tenien un paper rellevant. Però ara, després del primer disc, ja no ens sentíem còmodes amb tot això i vam decidir tenir una formació més reduïda com la que teníem a Korxea: sense vents i en un format de quartet que formem l'Héctor Pérez (guitarra elèctrica), Jordi Pujadas (baix), Dídac Oliveras (bateria) i jo (veu, guitarra, teclats).

Una de les novetats d''Això que ens passa' és la producció de Joan Borràs (teclista d'Oques Grasses). Per què volíeu que produís el disc?
Vam començar a buscar productor per aquest nou disc i finalment va sortir l'oportunitat de fer-lo amb ell. Produeix d'una manera sensible i especial, i a més buscàvem algú que pogués donar-li al disc un so orgànic, però alhora modern i això ell ho domina molt bé. A més, produir amb ell ens ha ajudat a sortir del so més trompeter que teníem abans. Estem molt contents del resultat. El disc el vam començar a gravar el juny de 2024 i fins a finals d'aquest estiu. Durant aquest temps, hem perfilat amb el Joan totes aquelles cançons que ja teníem i també vam fer cançons noves a l'estudi que han acabat dins del disc.  


El disc parla de diferents moments, com l'estima a una parella, del naixement d'un fill o la pèrdua d'un ésser estimat. Diries que el disc va sobre l'amor, sense que sigui necessàriament romàntic?
Parlem sobretot de tot el que ens passa a nosaltres. Per això l'hem titulat Això que ens passa. El disc relata el que vivim i com ho vivim. No et sabria dir si està buscat o no que el disc tingui molt a veure amb l'amor. Segurament, si a la gent li transmet això serà que sí, però ens ha sorgit així a partir de les nostres i vivències.

En general, el disc manté una pàtina positiva i optimista. És aquesta la vostra manera de viure?
Això sí que ha estat un aspecte buscat. Les coses bones que ens passen són superguais i cal gaudir-les, però les dolentes ens han de servir per aprendre i per continuar endavant, sigui d'una manera o una altra. Aquest és el prisma amb què hem escrit el disc.

L'única col·laboració del disc la signa el cantautor Sergi Carbonell a "El meu destí". Us feia especial il·lusió poder col·laborar amb un dels exmembres de Txarango?
Sí, però no només per Txarango en si, que ens agrada molt, sinó també pel vincle personal que tenim. Ell i jo hem compartit una gira d'un espectacle de titelles d'El Pot Petit, en què ell tocava i jo era el tècnic de llums. I l'amistat que es va generar en aquella gira ha servit perquè al final sortís aquesta cançó, l'escoltés i decidís sumar-s'hi. A més, en sortirà una versió en directe. Està feta des d'una barca al mig de la mar, amb uns visuals molt macos que es van gravar justament el dia de l'apagada. Havíem quedat per dinar a un restaurant, tot i que a últim moment no sabíem si ni tan sols ens farien dinar. Però al final vam poder dinar i després ens en vam anar a la mar a gravar el vídeo en directe. Vam viure l'apagada des d'un punt de vista força diferent del de la resta de la gent.

Com serà el directe i quins concerts de presentació teniu a la vista?
Volem fer un concert una mica més proper i íntim del que era abans, posant tots els instruments en un lloc protagonista. Els concerts que farem de moment de presentació seran el 24 d'octubre a Garrigàs, el 31 d'octubre al Cabró Rock Castanyada (Montmeló) i el 19 de desembre a Cadaqués. A més, estem mirant de tancar més dates per l'hivern a algunes sales de Catalunya.