Cartells de color vermell, un missatge ben intrigant i un número de telèfon. Així és com, a principi de juny, el quartet garrotxí Teràpia de Shock va anunciar un retorn als escenaris solidari per celebrar el vintè aniversari i els deu anys del comiat. La primera cita serà d'aquest retorn serà divendres al Cabró Rock Castanyada, però el públic resta impacient per descobrir les dates de gira dels creadors d’un himne com “Sense tu”. 


Què us ha fet tornar després d’una dècada del darrer concert al Teatre Principal d’Olot, el 3 de desembre del 2016?
Ferran Massegú (veu i guitarra): Tot va començar amb una trucada que em va fer el bateria, Gerard López. Quedava poc temps per complir els vint anys de la creació de Teràpia de Shock i tenia ganes de fer alguna cosa especial per celebrar-ho. Per exemple, reunir-nos per fer unes quantes actuacions, o alguna cosa per l’estil. Jo, en aquell moment, vaig accedir-hi, però li vaig posar un parell de condicions, la primera que no gravéssim res de nou, i la segona, que la gira de concerts durés només un any. Portar un grup de música és molt esgotador, i més en aquest país. Tots ja tenim les nostres vides. Un any de muntanya russa estem disposats a assumir-lo, però si durés més ens hauríem de replantejar moltes altres coses.
Gerard López (bateria): A més, com que Teràpia de Shock sempre ha estat molt vinculat amb la solidaritat, vam decidir que la major part dels beneficis d’aquestes actuacions aniria destinada a alguna causa social. Per tant, els guanys de la gira serviran per impulsar una nova unitat d’investigació de tumors infantils a l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, en col·laboració amb la Fundació Albert Bosch i amb la Fundació Barça.

Podem afirmar que aquesta darrera gira suposarà el punt i final a la trajectòria del grup?
G.L: En principi aquesta és la idea, tot i que en el seu moment també havíem dit el mateix i ara ens hem tornat a engrescar. Mai no se sap, el que pot acabar passant. Només podem dir que, a curt i a mitjà termini, no tenim res més previst que fer aquesta gira.
F.M: Bé, potser per celebrar els nostres trenta anys també ens tornarem a reunir. [Riu]

Quines diferències veurem respecte al grup Teràpia de Shock que va plegar fa deu anys?
F.M: Que ara som vells i no fem gràcia. [Riu]
G.L: Les cançons seran les de sempre, però amb altres arranjaments i algunes novetats. Els temps han canviat, nosaltres també i el panorama musical ha fet un gir de 180 graus. No podem oblidar el punt on som, l’època en la qual vivim i per a qui anirem a tocar.
Albert Parés (baix): El públic podrà gaudir d’un espectacle més madur i contemporani, però que mantindrà la nostra essència.


Parlant de mantenir l’essència, què és el que teniu clar que no pot canviar de cap manera?
F.M: Nosaltres som rockers, venim del boom del rock català, i els nostres referents sempre s’han mogut entre aquest estil i el punk alternatiu. Per tant, aquesta base seguirà sent la mateixa, perquè Teràpia de Shock continuem sent els mateixos.

Quan tanqueu els ulls i repasseu tot el que heu viscut en el vessant musical, què és el que recordeu amb més estima?
G.L: Ara mateix, diria que tot. Una cosa no hauria sortit sense l’altra. Totes les decisions que vam prendre ens han dut on som. I, malgrat que hi ha coses que potser faríem diferent, ens sentim molt orgullosos del que vam fer amb Teràpia de Shock.
A.P: Aquesta reflexió la podem fer ara, després d’uns anys i amb perspectiva. Quan vam deixar el grup el 2016, segurament hauríem fet una resposta molt diferent, perquè érem molt autoexigents i només ens centràvem en el que fèiem malament. Amb els anys ens hem adonat que també és important donar importància a les coses bones, i no només a les dolentes.

Com us va afectar l’èxit apoteòsic de “Sense tu”?
G.L: Sempre era la cançó que la gent més cantava als concerts i la que feia més gràcia, des que la vam compondre l’any 2006. Sobretot en els entorns més propers, sobretot a la nostra comarca. Però quan va sortir a la sèrie de Televisió de Catalunya Polseres vermelles, l’any 2010, el seu èxit va créixer d’una manera molt més bèstia. La veritat és que no ens ho esperàvem gens, però vam tenir la sort que quan “Sense tu” ho va petar a tot Catalunya i més enllà, a la Garrotxa ja començava a estar una mica cremada. 
F.M: Després dels bolos tot tornava a la normalitat, i això ens va ajudar a tocar de peus a terra en tot moment. Sense oblidar que, en aquest i en la resta d’aspectes, les nostres famílies sempre han estat al nostre costat i han contribuït perquè no perdéssim el cap, ni per l’èxit, ni per cap altre motiu.


Com serà el directe d’aquesta gira de retorn?
F.M: Seran els concerts que sempre havíem somiat fer, però que mai abans havíem pogut realitzar per motius diversos. Principalment per falta de recursos econòmics, però també perquè, fins ara, no havíem aconseguit prou estatus per poder demanar un rider tècnic amb unes condicions com les que requereix un espectacle de gran format com el que farem.

Per a vosaltres què és i què ha estat Teràpia de Shock? 
A.P: Creixement.
G.L: Hem tingut la sort de poder complir un somni de joventut, gràcies al sacrifici, i després de vint anys acabar-ho d’arrodonir amb la gira que sempre havíem volgut fer.
F.M: Per mi, ha estat amistat, il·lusió i compromís.