L’expressió ‘tirar un triple’ ha acabat fent fortuna com a sinònim de pronòstic esbojarrat, desig o previsió que sembla poc factible però amb un petit percentatge de versemblança. I això és el que faré: proposar un concurs de triples pensant en l’any que acabem d’estrenar. Serà per blocs. Som-hi amb el primer carretó de pilotes, el que vindria a ser el primer temps amb les col·labos:

Qui no ha fabulat alguna vegada imaginant combinacions impossibles d’artistes? Jo tiro Gavina.mp3 amb El Petit de Cal Eril. Diria que tenen mons relativament col·lisionables i que es cauen bé des de la distància. Podria funcionar guai i molaria fort. Una altra, Svetlana amb Guillem Gisbert. Des que el més alt de can Manel va obrir la veda de col·labos amb Mushka, li deuen haver arribat desenes de propostes, i aquesta diria que pot fer diana. En Guillem té un rictus molt seriós però en el fons li encanta jugar a fer ballarugues. Ho sabem! Qui ens pot fer ballar més que Svetlana a dia d’avui a l’escena musical catalana? Els veurem performar a l’escenari del Sant Jordi Club. Apa, ja en tenim dues. I com a tercer triple del primer bloc, tiro Julieta amb Joan Dausà. Trauran disc, els va la cosa romanticota i poden trobar-se fàcilment en una balada èpica que acabi creixent i petant al final. È fatto.

Segon carretó de triples: els grans concerts. Aquí cal parlar sí o sí d’Oques Grasses, que protagonitzarà una setmana èpica a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. El meu primer triple és que Josep Montero, Joan Borràs i companyia faran més concerts el 2026 a banda dels quatre bolos finals. Segurament en algun festival? Ja ho veurem. Segon pronòstic agosarat del pal concerts: La Ludwig Band farà un Sant Jordi Club abans que Svetlana. Tot i que el duet que formen la Júlia i en Roc ja ha anunciat data per al març del 2027 i els d’Espolla no han dit ni piu..., els veig en mode killer, llançant singles a tort i a dret i arribant a un públic cada cop més ampli així que diria que el seu Sant Jordi Club serà només qüestió de mesos. I l’últim triple del segon carretó va per la Mushka. M’atreveixo a tirar que el 2026 portarà a l’escenari un xou totalment renovat, un pas endavant en la seva carrera –endavant amb els tòpics periodístics lol– i una proposta trencadora per ressituar-se com una de les artistes més influents del panorama actual.

Acabo amb el tercer i últim temps, un darrer bloc que porta per nom ‘Retorns’. Són a l’ordre del dia, oi? Tinc una prèvia i és que Manel encara no torna. El seu moment encara no ha arribat. A partir d’aquí, vaig amb Nyandú, un dels meus grups preferits, que ja ha ensenyat la poteta del retorn per Nadal i que ho acabarà oficialitzant en ferm el 2026. Recordeu que tot això són pronòstics esbojarrats del pal zero informació, tot intuïció. Que quedi ben clar. Segon llançament: tornarà Obrint Pas. Ara que plega La Fúmiga, que Zoo fa temps que no hi és i que han reaparegut El Diluvi i La Gossa... per què no? Xavi Sarrià i companyia es fliparan i anunciaran gira. Seria bastant èpic, la veritat. Moltes generacions tornant a corejar els seus himnes. I remato amb els triples finals i el concurs sencer amb la tornada de Txarango. Salta la banca. Ens deuen aquell comiat que la pandèmia va arrasar. Per tant, el relat ja el tenen. El públic, és evident que també... I la gran pregunta seria, si Oques s’ha cascat quatre Olímpics el 2026, quants creieu que en pot arribar a omplir Txarango el 2027? Jugueu, jugueu!