Mai he sigut una gran experta a llegir partitures, soc de les que a quart de Primària comptaven les línies del pentagrama i apuntaven la nota pertinent en llapis. He tocat poc més que la flauta dolça escolarment reglamentària i quatre intents d’acords de guitarra en una rotllana d’amics sobre la gespa. Però d’això va la música, no? Tothom que pari l’orella la pot escoltar i sentir, més enllà de quins siguin els seus coneixements, només cal una mica de sensibilitat. Des de la cançó de bressol que de petita ‘a casa em cantaven per anar a dormir’ –com deia Manel (“En la que el Bernat se’t troba”)– fins a la melodia que amansa les feres i el ritme que fa recobrar la memòria de la persona gran, totes parteixen d’un conjunt de notes musicals que unides funcionen com un missatge encriptat que només l’ànima sap desxifrar.


Més enllà de l’idioma, el llenguatge musical juga una altra lliga. Això no impedeix que certes cançons, artistes o grups puguin formar part d’un mateix imaginari cultural: No cal que em diguis el teu horòscop, només digue’m quina música escoltes. Sovint aquesta és la informació més valuosa per conèixer algú. És curiós com això s’evidencia en els concerts, on apareix com per art de màgia un codi de vestimenta no escrit entre els seguidors d’un mateix artista. Uns gustos, una personalitat, una manera d’entendre el món, una subcultura agrupada sota un mateix estil musical.Les cançons que escoltem les anem renovant al llarg de la vida, n’hi ha que ens acompanyen durant més temps i d’altres que només es queden amb nosaltres un parell de dies. D’aquí ve que en escoltar ‘aquella cançó’ al cap dels anys, la melodia vingui acompanyada dels mateixos records i emocions. Certes cançons tenen el poder etern de fer-nos viatjar a aquell precís moment de la nostra història, ens agradi o no.

També la música té el poder de fer-nos sentir protagonistes d’alguna cosa, pensar que aquella lletra o aquella melodia parla de nosaltres. Això ens fa sentir que no estem sols i, per tant, compresos. Suposo que per això es diu que cantar amb algú uneix tant, perquè el que s’expressa cantant no es pot fer de cap altra manera. Però com passa amb tot el que ens agrada, també hi ha cançons que ens sentim egoistament nostres. No volem que altres les puguin cantar amb la mateixa efusió. ‘No vull que t’agradi aquesta cançó. Tria’n qualsevol altra, que aquesta em fa falta’, que cantaven Els Pets (“No vull que t’agradi aquesta cançó”).


Sempre que escolto una cançó per primera vegada, no puc evitar d’intentar desxifrar la lletra de cada estrofa. D’aquesta manera, intento trobar una mica de la veritat que amaga l’artista que l’ha compost, tinc la mania de pensar que només així podré entendre la cançó en la seva totalitat. Altres, amb una oïda més entrenada, es dediquen a identificar els diferents instruments i acords. El ritual d’escolta musical pot arribar a ser tan divers com persones hi hagi al món. Hi ha discos que podrien considerar-se, pràcticament, novel·les. I és que cada cançó explica una història on tothom pot ser narrador quan decideix posar-se a cantar. Així doncs, no subestimis el poder transformador de la música i pensa’t bé el que fas sonar als teus auriculars, potser descobreixes una part de tu que no t’esperes.