El 2021 l’exitós duet de Maria Arnal i Marcel Bagés va publicar el tercer i darrer treball, Clamor (Fina Estampa). Des d’aleshores, la cantant badalonina ha explorat un camí en solitari que l’ha portat a gravar bandes sonores i a investigar l’ús de la tecnologia i la intel·ligència artificial a través de la música. La culminació de tot plegat és el seu debut en solitari, que veurà la llum pròximament: Ama (Atlantic Records, 2026), un disc quasi epistolar on el pop i l’electrònica conviuen amb la tradició i l’experimentació vocal, i on l’artista es mostra més honesta, emocional, i també juganera, que mai.

'Ama' és el teu disc més experimental, on jugues amb la veu, el pop i la tradició. De quins referents has partit?
Quan em plantejo gravar un disc sempre parteixo d’un manifest interior, un marc mental al voltant del joc i la temàtica de les cançons. El nou treball volia que fos tot el que no havia fet abans, perquè no m’hi havia atrevit o no m’hi sentia preparada. Volia jugar amb la sorpresa de la novetat i amb la humilitat de ser una eterna aprenent. Ara estic molt feliç d’haver-ho aconseguit, i també m’encanta perquè emocionalment l’he fet des d’un lloc molt diferent, molt honest i també molt íntim. Això fa que la música sigui diferent i que generi unes altres reaccions en la gent. 

Quin és el missatge del disc?
El disc és una síntesi de moltes Maries. Algunes es reconeixen ràpidament i altres són desconegudes, però està fet sobretot per a mi mateixa. Gira al voltant de les dones de la meva vida i de l’amor entre dones, entre germanes, mares, tietes... He anat a buscar les ames que m’han criat i m’han ensenyat què vol dir estimar. 

És una manera de reivindicar l’empoderament femení? 
Sí, crec que hi ha un poder en aquest amor. És un disc per aprendre a escoltar les emocions, que moltes vegades es barregen amb les sensacions corporals. Una de les grans novetats d’aquest procés ha estat aprendre a parlar des del cos, explicar sensacions que sento a les quals en altres moments no havia pogut posar paraules. Tot parteix d’un vers de Safo de Lesbos, que em va provocar el clic: ‘El que et quedi per dir, et quedarà per plorar’. Em va semblar brutal, perquè realment en aquest disc he transitat el camí que hi ha entre el fet d’anomenar una emoció i arribar a poder curar-me i alliberar-me’n. 


A les xarxes socials vas explicar que la mort de la teva cosina t’havia inspirat el disc. 
Els meus oncles van morir de sida, i la meva cosina també. Ella va néixer sense el VIH, però se’n va contagiar per la llet materna. Es va criar amb mi, i era com la meva germana gran. Va morir quan tenia 15 anys, i jo 13, i el seu record m’ha acompanyat sempre. Em va deixar una carta que mai li vaig poder respondre, i que ara he volgut contestar amb aquest disc. Al final de l’última gira, el meu pare em va dir que una amiga de la meva tieta, que curiosament també es deia Safo, tenia una caixa plena de cartes de la tieta, a qui mai vaig arribar a conèixer. Vaig llegir les cartes, moltes de les quals eren realment poemes, i vaig pensar que m’havien arribat per fer-ne cançons. 

Has fet cançons com si fossin una relació epistolar?
Sí, realment parteixen d’aquesta història. Ha estat la meva àncora emocional des d’on he escrit cartes en forma de cançons. Però les cançons no només parlen d’aquesta relació, sento aquest disc com un debut, una mena de renaixement, en què presento la Maria Arnal que soc ara mateix.
 

UNA VEU SENSE COS

En l’aspecte musical, un dels punts de partida del disc és la teva investigació amb la IA. Com hi vas arribar?
Tot va començar quan el 2023 vaig fer la meva primera instal·lació interactiva al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Maria Choir, que va funcionar molt bé, i gràcies a la qual vaig rebre una beca S+T+Arts, que es donava a deu artistes europeus. Tot aquest suport em va permetre treballar durant tot un any al Centre de Supercomputació de Barcelona i també fer una residència a un laboratori d’instruments digitals a Reykjavík, a Islàndia, on vaig fer molta recerca de producció musical a través de la intel·ligència artificial.

Quin és l’aprenentatge que has tret de treballar amb IA per aplicar en la teves creacions musicals?
En el meu cas, treballar amb la intel·ligència artificial ha estat una experiència xulíssima. Durant el procés d’aprenentatge he descobert com funciona aquesta tecnologia i he après a utilitzar-la d’una manera ètica i superartesanal. De fet, gravar aquest disc m’ha permès fer de la veu el meu instrument més complex, perquè en el vessant compositiu l’he usat per treballar la dimensió polifònica de totes les cançons.


Consideres ètic l’ús de la IA en la música?
Ara tothom parla de la intel·ligència artificial, però molt poca gent sap realment com va. Jo he tingut l’oportunitat d’aprendre com funciona, quins són els perills reals i quines mentides se’n difonen. La conclusió és que la IA no és autònoma, sinó que les persones la creen i decideixen per a què l’utilitzen. Atribuir-hi certes maldats és una manera de no parlar de la responsabilitat que tenim com a persones. Al final es tracta sempre del mateix, que el sistema socioeconòmic del capitalisme, on estem totalment immersos, fa que una eina tan poderosa no es faci servir per a investigació mèdica o en benefici del conjunt de la societat, sinó en benefici de molt pocs.

A les cançons la teva veu es transforma en una polifonia creada a través de la intel·ligència artificial. Com ho has fet possible? 
Hi ha moltes maneres de reproduir la veu de manera sintètica. Per gravar aquest disc he creat diferents datasets –és a dir, el material amb què s’entrena el model– i els he provat en diferents formats. Fins i tot n’he creat un de nou, que és com una mena de Frankenstein de diversos models. A través de la IA hem investigat diferents dimensions de la veu: la tímbrica, la fonètica, la rítmica... No és que jo hi posi la meva veu i aleshores la IA em faci la tercera, la sisena, la sèptima... És molt més farragós. De tot plegat n’he après que la veu humana és d’una sofisticació tan extrema que no és clonable. Realment, la IA és un mirall màgic que m’ha demostrat tot allò de diferent que només podia fer jo amb la meva veu. 

Aquest treball amb la IA serà cosa d’un sol disc, o tens pensat continuar explorant-la per a propers projectes?
Seguiré explorant amb la IA, segur, tot i que m’agrada molt fer coses molt diferents del que ja he fet prèviament. Qui sap, potser el pròxim disc serà de cantautora i amb la veu superdespullada... 

Ja has anunciat concerts a Barcelona i Madrid, i també a Londres i Copenhaguen. Com serà la gira mundial?
Serà un espectacle diferent amb les cançons del disc i peces inèdites, a més de repertori antic. I en els visuals, l’escenografia i la coreografia, vull anar més enllà. Tinc ganes que la gent se sàpiga les cançons per cantar-les amb mi i afegir-se a la polifonia. La idea és fer menys concerts en millors condicions; això fa que la gira sigui més sostenible i em permet treballar en altres dimensions del projecte, com compondre, i no només viatjar. A l’agost, per exemple, ja tinc previst treballar al Japó. És molt important moure el projecte en l’àmbit internacional, perquè pot funcionar molt bé, tal com sembla que ja està passant. Estic molt contenta.