Cançó per cançó

Pep Gimeno 'Botifarra', l'aire de la terra

El cantador xativí presenta 'Ja ve l'aire', amb cançons amb la dona com a protagonista

| 10/01/2023 a les 17:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Noèlia Llorens Titana, feliu ventura, Judith Neddermann, Maria Arnal, Carmen Paris, Pep Gimeno Botifarra
Pep Gimeno 'Botifarra'
Pep Gimeno 'Botifarra' | Clàudia Marconell

El cantador xativí Pep Gimeno ‘Botifarra’ presenta un nou disc. S’anomena Ja ve l’aire (El Mico) i conté onze cançons. No obstant això, al CD hi trobarem més talls perquè s’hi han afegit sàmplers que acaben d’arrodonir el disc. Us presentem, cançó per cançó, els secrets d’aquest disc farcit de temes en què la dona és la protagonista absoluta.

1. “Ja ve l'aire”
És una cançó de feina. Una adaptació d'una melodia i lletra popular de mitjans del segle XX. Aquesta és una cançó reivindicativa. Les dones que treballen als magatzems de taronja, reclamen els seus drets. Després de treballar moltes hores triant taronges han de tornar a casa i continuar treballant amb la casa, els fills… Com diu el poema de James Oppenheim (1911), "volem tot, les flors i el pa". Amb la col·laboració de Noèlia Llorenç ‘Titana’. La lletra és de Feliu Ventura.


2. “El casino Principal”, amb Maria Arnal
Havanera preciosa, amb la col·laboració de Maria Arnal que fan d'aquesta cançó una autèntica delícia. Cançó de taverna originalment popular, però amb l'adaptació de lletra també ara de Feliu Ventura, parla de tota la gent que ha hagut de marxar per qüestions de treball, o qüestions polítiques fora de la seua terra, i enyoren tornar i veure els seus.


3. “Si has de cantar el Fandango”, amb Judit Neddermann
Fandango poderós amb una melodia original. Un estil que mai falta al repertori de Pep. El fandango o l'U, com es diu a algunes parts del País Valencià. En aquesta ocasió, amb la col·laboració de Judit Neddermann que el porta a un nou terreny amb la seua sensibilitat i melodia. És un fandango que parla de les relacions, les amistats, és el més gran que tenim i com s'ha de conservar.


4. "La Bambunera"
Sàmpler d’unes màquines industrials d’una fàbrica de paper


5. “Les xiques del bambú”
Aquesta cançó és una adaptació popular d'un cuplet de moda a l'època. El poble alcoià el dedica a les treballadores de la fàbrica de paper de fumar Bambú. La cançó, en to satíric, és molt popular a la zona i incorpora, com totes les cançons de fàbrica, crítiques a l'empresariat.


6. “Masurca de l'aixovar”
La masurca és un estil molt arrelat a la música folk del País Valencià. Aquesta és una masurca de presentació de la banda, on s'aprofita per a reivindicar, de manera graciosa, que als grups de música se'ls ha de pagar, que la música, és cultura, i que els músics treballen de valent i han de cobrar per la seua feina. Ara es va assolint, però fa uns anys era prou habitual veure a molts músics tocar debades o barat al sopar.


7."Blanquetes"
Sàmpler d’un home de la Pobla Llarga del qual no en sabem el nom cantant la cançó de “Teranyina”.


8. “La dansà de Teranyina”
Aquesta cançó és candidata a convertir-se en himne. Parla d'un succés ocorregut a La Pobla Llarga en 1919. A ritme de dansà i en tonalitat menor, conta aquest succés de gran importància per a la població o la societat valenciana a aquells temps. La cançó és una adaptació de “La Tia Teranyina” cançó popular de La Pobla Llarga que va inspirar la mítica "Tio Canya" d'Al Tall. Amb una melodia èpica, esborrona a la primera escolta.


9. “Tingo Tango”
Aquesta altra cançó originalment també ve d'un cuplet de la població d'Algemesí. Parla de les dones dels magatzems de taronja i les seues relacions amb els xicons.


10. “La parva ja està feta”
Un dels estils favorit de 'Botifarra': el cant de batre. En cru, sense cap mena d'ajuda. El so directe de la seua veu ad libitum, tal com es cantava a l'era. Quan estaven batent la palla i cantaven mentre arreaven als animals.


11. “Jota del camí”, amb Carmen París
Un altre palo que no falta als repertoris de Botifarra. Una jota que arreplega des de l'estil aragonès fins a la rítmica de les jotes més ballables. En aquesta ocasió amb la brutal col·laboració de Carmen Paris, la reina de la jota. La intenció és que tant la música com la llengua ens ajude a cohesionar persones i territoris, no al contrari. La llengua i la música són el patrimoni del poble.


12. “Nonetes”, amb Miriam Gimeno
Cançó de bressol, amb la col·laboració de la filla de Pep, Miriam Gimeno. Una cançó popular valenciana, per a dormir les criatures. Amb poc més que una guitarra i la veu.


13. “Murga del dengue”
Aquesta és la murga, un estil també mediterrani, que es va fer més popular pel sud d'Andalusia, però que al País Valencià continua tenint la seua empremta. Cant que parla del dengue, una malaltia transmesa per un mosquit que va ser molt virulenta a principis del segle XX. És una adaptació d'una melodia que em cantava "ma uela". També amb l'adaptació de la lletra de Feliu Ventura, amb picaresca ens parla metafòricament dels perills del "dengue".


14. “El Café Radical”
Sàmpler de la tia Rosa, del Marquesat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.