Creu i ratlla. Maria Arnal debuta sola amb un projecte completament nou i diferent dels discos que havia publicat amb Marcel Bagés, però on cristal·litzen el bagatge i els aprenentatges d’anys de carrera. 5 anys més tard del darrer treball a duet, Clamor (Fina Estampa, 2021) —temps en què ha gravat bandes sonores i ha investigat l’ús de la tecnologia en la música—, la badalonina s’estrena finalment en solitari amb Ama (Atlantic Records, 2026), un disc on el pop i l’electrònica conviuen amb la tradició i l’experimentació vocal.


 
Conceptualment, el treball mostra una Maria Arnal més honesta i emocional, però també juganera i sensual –sobretot en temes com “Pellizco” o “Madrigal”–. “Les cançons del disc tenen un arc emocional molt variat”, avança la badalonina. “Hi ha peces lleugeres i juganeres, fins i tot infantils, creades des d’una mirada innocent. I després n’hi ha de més denses i profundes, fruit d’una Maria Arnal més madura i viscuda. I, alhora, transmet una intimitat a flor de pell, d’una manera molt sensorial. És un disc en què he buscat ser molt directa, en contraposició a l’últim que vam gravar amb el Marcel, Clamor, on hi havia molta metàfora i fantasia.”


La temàtica de l’àlbum, continua Arnal, “gira al voltant de les dones de la meva vida i de l’amor entre dones, entre germanes, mares, tietes... He anat a buscar les ames que m’han criat i m’han ensenyat què vol dir estimar. Crec que hi ha un poder en aquest amor. És un disc per aprendre a escoltar les emocions, que moltes vegades es barregen amb les sensacions corporals. Una de les grans novetats d’aquest procés ha estat aprendre a parlar des del cos, explicar sensacions que sento a les quals en altres moments no havia pogut posar paraules. Tot parteix d’un vers de Safo de Lesbos, que em va provocar el clic: ‘El que et quedi per dir, et quedarà per plorar’. Em va semblar brutal, perquè realment en aquest disc he transitat el camí que hi ha entre el fet d’anomenar una emoció i arribar a poder curar-me i alliberar-me’n.”


Segons reconeix la mateixa autora, “Que me quiten” és el tema “emocionalment més potent del disc, perquè està fet des d’un lloc molt poderós. Em va inspirar la idea de passar per tots els cossos de dones que han estat maltractats en la història de la humanitat; de la caça de bruixes als martiris, passant per herències culturals supercastradores. És una lletra que reconeix aquests dolors i em situa en un espai de connexió amb totes les dones que m’han precedit, com una mena de cant col·lectiu. De fet, el disc també reflexiona sobre la idea de la feminitat i dels diferents arquetips femenins en tensió, inclosa la figura de la cantant o diva”.
 

Especialment colpidora és també “Por tus penas”, on s’esquinça quan canta a algú estimat que s’ha tancat al dolor i, com a resultat, també a l’amor: “parla del fet que intentant escapar del dolor, també vas desconnectant de l’amor i vas desapareixent. La cançó fa referència a la meva tieta —que va morir de VIH quan jo era petita— i a la seva addicció, que era una manera de girar l’esquena a la vida. No faig cap judici, sinó que la tracto amb respecte i compassió. És el punt de partida d’una emoció que tots podem viure.”
 
Bategant en els contrastos i creixent en l’espai liminar entre coses aparentment oposades, a nivell estilístic el nou treball té una aspiració clarament més pop –amb temes com “Puerta”– i a la vegada més experimental –amb exemples com “Si te asomas”–. “Tot i que a la gent que habitualment escolta ‘pop comercial’ no li semblarà un disc de pop, penso que té una ambició molt experimental però a la vegada també és molt pop”, admet l’artista. “No crec que fer una aposta experimental m’allunyi del pop, perquè es pot crear un espai sonor en què tot pot conviure. Són dues direccions totalment complementàries a la recerca d’una expressió molt genuïna. Crec que és un camí molt ric per recórrer, i també molt honest.”
 
Alhora, reconeix que “em venia molt de gust fer un disc per transmetre noves maneres de fer cançons. I bona part del resultat és conseqüència de treballar amb Alizzz i Pau Riutort, que han coproduït el disc amb mi. Volia que no s’assemblés a cap dels altres treballs que he gravat, i que no fos fàcil de catalogar en un sol gènere, perquè quan escric una cançó no la penso mai en aquests termes. Si les cançons fossin retrats, crec que totes tindrien rostres diferents, però alhora hi ha una producció i una sonoritat que les empasta.”
 

Així, les melodies pop s’entrellacen amb experiments vocals i electrònics, i la tecnologia s’agafa de la mà amb la tradició. A través de la intel·ligència artificial, i fruit de temps d’investigació i entrenament, Arnal crea polifonies i harmonies vocals amb un cor generat per IA amb la seva pròpia veu; una eina tecnològica que sembla del futur però que a Ama conviu amb percussions amb objectes quotidians i amb repertori tradicional, com la cançó que tanca l’àlbum, “Xiqueta meua”. “En el meu cas, treballar amb la intel·ligència artificial ha estat una experiència xulíssima. Durant el procés d’aprenentatge he descobert com funciona aquesta tecnologia i he après a utilitzar-la d’una manera ètica i superartesanal. De fet, gravar aquest disc m’ha permès fer de la veu el meu instrument més complex, perquè en el vessant compositiu l’he usat per treballar la dimensió polifònica de totes les cançons”, repassa la badalonina.


I avança com es traduirà dalt de l’escenari: “En directe, les ballarines porten uns braçalets amb sensors que recullen el seu moviment en temps real. Aquestes dades es tradueixen en un software que hem desenvolupat que fa que quan es mouen s’activin al mateix temps els meus ‘clons’ vocals. D’aquesta manera, juguen amb el timbre de la meva veu, però en lloc de fer-ho des de l’aparell fonador com jo, ho fan des del motor del seu moviment. En aquest sentit, el directe també té una dimensió experimental. Tot i això, als concerts no explico aquests detalls, perquè no vull que l’experiència de l’espectacle s’acabi convertint en una xerrada TED de Tecnologia, Entreteniment i Disseny [Riu]. Crec que és molt més important que, encara que el públic no en sàpiga res, pugui connectar amb la música i prou, que no necessiti explicacions sobre tota aquesta part més tecnològica.”