El pianista menorquí Marco Mezquida és d'aquelles ànimes absolutament inquietes i prolífiques. En el darrer any i mig, ha publicat la tercera entrega conjunta amb el guitarrista flamenc cornellanenc Chicuelo, Del alma (Galeileo Vertrieb, 2024) i ha col·laborat en el treball O fado (Galileo, 2025) amb la cantant portuguesa de fado Lina_. I enguany, no ha pogut estar-se de publicar un altre disc: Táctil (Galileo Vertrieb, 2026), que ha enregistrat en format de trio amb dos vells coneguts: el percussionista Aleix Tobias i el cellista Martín Meléndez.

 

El trio amb Aleix Tobias (percussió) i Martín Meléndez (violoncel) va començar amb l’homenatge 'Ravel Dreams' (autoeditat, 2017), i ara ja publiqueu el quart disc. Què té d’especial tocar amb ells?
Començar amb un projecte tan estimulant i que ens va dur per tants llocs del món com Ravel Dreams va fer que agaféssim una connexió musical i una amistat profunda que va donar lloc a fer més discos. El primer d'ells va ser Talismán (autoeditat, 2020), que ja tenia composicions pròpies i va ser una declaració de principis per la meva estima cap a la sonoritat que tenia el trio. I després va venir Letter to Milos (autoeditat, 2022).


Com és aquesta sonoritat?
L'àmplia versatilitat estilística i musical i la gran paleta de colors que som capaços de crear, amb instruments diferents com un pandero quadrat o una pandereta, ens permet crear una sonoritat diferent del que sovint acostumem a escoltar en el món del jazz. Ens agrada sortir de la qüestió més estàndard i anar a buscar sonoritats ibèriques, folklòriques, pop, amalgames... En definitiva, que hi hagi moments variats. En aquest nou disc tenia ganes de potenciar la vitalitat i la frescor d'aquesta formació. Escric les noves composicions pensant en els músics que l'han de defensar i com els puc potenciar.

Amb 'Táctil' vols reivindicar que la música no només la sentim amb l'oïda, sinó amb tots els sentits?
Exactament. Volem posar tota la nostra concentració en poder ser expressius amb el tacte. La carícia de les membranes, la percussió de les tecles i el pinçament de les cordes és la manera de potenciar la nostra sonoritat. Volem intentar oferir la millor energia sonora des del tacte i destacar que la música és una qüestió física, però també metafísica. Sovint es diu que la música és etèria i no és tangible, però jo crec que sí que ho és. L'energia sonora ens pot penetrar, ens pot fer vibrar i ens pot emocionar.
  Un dels temes del disc és "Constantine". Està dedicat a l'emperador romà?
És una de les peces més jazzístiques del disc i juga amb compassos de 5 per 4 i 11 per 4. Juga amb ritmes de corxeres i té l'estructura d'un rythm and change ampliat amb sonoritats ibèriques i compassos d'amalgama. La peça en realitat no està dedicada a Constantí, sinó que em va fer gràcia el nom perquè és una peça molt virtuosa, té una melodia constant i està dedicada a les persones que no callen ni sota l'aigua. Segurament, "Constantine" i "Felice" són dues de les cançons que més bé representen el concepte de Táctil.

El penúltim tema, “Tempus fugit”, és un ‘plor per a Palestina’, del qual ja es va incloure una versió en el disc 'Sílvia & Salvador' (Warner Music, 2025). Tenies ganes de poder dir la teva amb una cançó sobre el genocidi a Gaza?
La violència contra el poble palestí ens ha perforat molts artistes i ens ha fet patir moltíssim. Realment, les barbaritats que s'han comès em semblen molt injustes i molt despiadades. Normalment, no soc una persona molt política a escala musical. Sempre intento fer música per a tots els públics i aquest és el meu major desig. Però en aquest cas ha estat tan flagrant el que ha passat a Palestina, i la impunitat i la hipocresia internacional que hi ha hagut, que he necessitat posicionar-me clarament.
 
Malgrat el dolor i les atrocitats que succeeixen a Palestina i el món, el treball conté un bri d'esperança amb peces com "Fraternitat” i “World’s Hope”.
Exactament. Per mi són les més profundes del disc, tant “Fraternitat” com “World’s Hope” i “Hermana”. Les vaig compondre en dies que eren realment tristos, durs, i en què perdia una mica la fe en l’ésser humà. Vull reivindicar la pau, la fraternitat humana i que no hi ha vides que valguin més que d’altres. Hem de desemmascarar la hipocresia i la impunitat de l'estat israelià. És una vergonya mundial i els artistes l'hem d'evidenciar.

Aquest disc el presentareu el dissabte 18 d'abril a la sala 2 de l'Auditori de Barcelona dins del Festival de Jazz de Barcelona.  Compaginaràs aquesta gira de presentació amb altres formacions i espectacles?
Sí, aquest projecte dona continuïtat al meu trio amb qui he treballat els últims 9 anys. La gira passarà aquesta primavera per països europeus com Alemanya, Suïssa i França, i de cara a setembre també serem al Brasil i l'Argentina. Per altra banda, continuarem fent concerts arreu del món amb Chicuelo; amb la cantant de fado Lina_, i també faré algunes actuacions a piano sol. Per altra banda, l'any vinent estrenaré un nou concert per a piano i orquestra que estarà dedicat a Beethoven, amb motiu del bicentenari de la seva mort.