Sergio Secondiano Sacchi ha mort a Girona als 79 anys. Per a alguns pot resultar un nom desconegut, però en el món de la cançó d’autor es tractava d’una de les autoritats a nivell planetari. Havia nascut a Milà i en la seva joventut va encapçalar el grup Pan Brumisti, amb qui va publicar el disc I padroni della città (L'Orchestra, 1976). El 2006 va presentar Quelle piccole cose (Ala Bianca), amb 40 cançons i traduccions inèdites realitzades, a més de per Pan Brumisti, per Luis Eduardo Aute, Maria del Mar Bonet, Roger Mas i Joan Manuel Serrat, entre molts altres.



Però la gran obra de Sacchi ha estat el Club Tenco. Fundat per Amilcare Rambaldi, és l’entitat que cada any organitza la Rassegna de la Canzone d’Autore, un festival de referència per on han passat els principals cantautors de tot el món i del qual ell era el director artístic. La nòmina és inacabable: Ute Lemper, Atahualpa Yupanqui, Luis Eduardo Aute, Jackson Browne, Léo Ferré, Donovan, Elvis Costello, Jorge Drexler, Tom Waits, Zülfü Livaneli, Nick Cave, Silvio Rodríguez, Chico Buarque de Hollanda, Milton Nascimento, Antônio Carlos Jobim, Caetano Veloso, Mercedes Sosa, Noa, Dulce Pontes, Daniel Viglietti…, a més de tots els italians possibles. Entre els participants, els catalans hi han tingut veu pròpia des que el 1978. Hi han actuat Francesc Pi de la Serra Lluís Llach, Maria el Mar Bonet, Pere Tàpias, Enric Hernàez, Joan Isaac, Roger Mas, Marina Rossell, Rusó Sala, Joan Manuel Serrrat i l’algueresa Claudia Crabuzza.

Un altre dels aspectes en què va destacar Sacchi va ser en l’estudi de la cançó d'autor. Com a teòric és el responsable de diferents llibres, entre els quals hi ha L’anima dei poeti. Quando la canzone incontra la letteratura (I Libri del Club Tenco, 2003) coordinat amb Enrico di Angelis, Vent’anni di Sessantotto (Squilibri, 1028) i Storie e amori d’Anarchie (Squilibri, 2021). Com a pràctic va adaptar diverses peces a l’italià, entre elles un bon nombre de cançons catalanes.


La complicitat amb Catalunya va ser molt gran. Feia dècades que s’havia instal·lat al Pla de l’Estany, on passava llargues temporades i atenia els seus amics catalans, amb qui va travar amistats i complicitats. En aquest sentit, cal destacar especialment la connexió amb el festival de cançó BarnaSants.