Abans que s’apaguin els llums, ja hi ha una declaració d’intencions. A la sala gran de Razzmatazz, hi sona “Balance ton quoi” d’Angèle, com a preludi del concert que Julieta va oferir ahir a la nit a la sala 1 de Razzmatazz dins de la programació del Cruïlla Hivern. L'artista belga és un referent inequívoc d’aquella primera Julieta que començava a experimentar amb l’electrònica pop més delicada, d’arrel francòfona i refinada. Una demostració que es podia fer pop contemporani, ballable i emocional des d’una veu pròpia, sense renunciar a la llengua. Al fil musical previ també hi sonen Bad Gyal, Jennifer Lopez amb Pitbull i ABBA. És el moodboard sonor d’una generació que ha crescut entre l’eufòria del club i la vulnerabilitat. I és també el territori natural de la cantant, consolidada definitivament en pop star, i que acomiada cinc anys de gira per a preparar el seu pròxim disc.

Quan les llums cauen -després d’un fals encès que encara excita més els crits- tot es torna negre. Focs artificials als visuals, les sis ballarines (Carla Franganillo, Lolita Powerflower, Gal·la Carner, Helena Pérez, Solette Sol i Yaiza Espigares) i ella. “Trenca’m el cor” (Ni llum ni lluna; Music Bus Records 2023) obre la nit amb voluntat fundacional: deixar espai perquè el públic canti. La bateria marca el compàs i, des del primer minut, Julieta entén que aquest concert no és només una celebració compartida, és un moment de comunió generacional.



El setlist va agrupar fins a 28 cançons senceres, totes presents a la llista de reproducció Julieta Razz 20/02 que ha publicat l’artista aquesta setmana. Un recorregut que beu de Juji (Music Bus Records, 2021), Ni llum ni lluna (Music Bus Records, 2022), 5AM (Music Bus Records, 2023) i 23 (Music Bus Records, 2025), el seu tercer disc -i debut en un segell multinacional-, que funciona com una autobiografia. “haiku” aplana el terreny abans d’encendre el públic amb “Si ha de ser serà” (Juji, 2021), un d’aquells temes que s’imposen sols a la pista. Però la cançó s'atura abans d’entrar amb la veu. 'Estic overstimulated… estic tan feliç d’estar aquí amb vosaltres. Ha sigut un viajazo'. Agraeix l’esforç dels fans després del canvi d’escenari del Sant Jordi Club a la sala del Poblenou, i admet que els trobava a faltar. S’ajup, s’acosta a les primeres files i entona “L’amor és tan fràgil no el puc ni mirar”, paraules que els fans porten ben endins. Des del pis superior, amb les cames penjant, la madrilenya María Escarmiento anticipa en silenci el moment que arribarà més tard, “Llaman y llaman y llaman”, col·laboració amb Julieta al seu darrer disc (Forever; Music Bus Records, 2026).
 
La posada en escena reforça el relat de consolidació. Barra central, llums blaves i una deriva sorpresa cap a la versió de “Side to Side” d’Ariana Grande, que la projecta com a diva contemporània. Però el seu pop -produït amb el barceloní PHOAC- no es limita només a encendre la pista. A “Full romance” manté la barra i adopta una estètica de gimnàs; ball, tovallola, i joc escènic amb les ballarines. “Algun dia” (Juji, 2021) converteix la sala en un superclub de focus intermitents, acceleració i baixos que es noten al pit. “Bikini rojo” ho tenyeix tot de vermell amb una coreografia que escenifica poder i culmina amb ella sola al centre, amb els braços oberts en ombra.

El concert respira quan baixa la intensitat. El ritme frenètic demana replegar-se. “Els llocs on vas”, coproduïda amb el trio barceloní d’indie rock Vittara en el disc conjunt Dosmilset (Music Bus, 2022), esdevé un dels moments més emocionals de la nit. Inevitablement crida a l’abraçada. Els membres de Vittara, presents, la canten a ple pulmó. Records compartits i primeres passes. A prop, algú diu: “És del top 3”. Només els fans més veterans la coregen sencera. Ella la interpreta estirada damunt una muntanya de sorra, sola i introspectiva.


En el mateix clima es manté amb “Els contes”, primera de 23, enfilada a un arbre d’atrezzo a l’extrem de l’escenari. Fragilitat i magnetisme. A “M’oblidaré d’oblidar-te” (23, 2025), en acústic, el públic s’avança i canta abans d’hora. La primera part és delicada i íntima; la segona esclata quan entona “Sortim a les nits tancant els clubs…”, en plena fase ascendent, i el “res serà per sempre”, sentencia abans d’un “no” sec que talla l’aire. 

Amb “Bruna” (23, 2025) l’artista aconsegueix crear una atmosfera íntima i de tendresa absoluta. Guitarra nua, percussió marcada, i evocació directa de la infantesa. Les ballarines, en filera, es miren i es pentinen, en una escena de sororitat domèstica. Canta a capel·la uns segons. És en aquest instant quan es revela el sentit de 23: més que una edat, és la maduresa adquirida. Si als inicis dominaven les pulsions, ara hi ha perspectiva i memòria.

L’esperit club reapareix amb força. “No m’estima +” i “Vaya liada”, les dues col·laboracions amb Mushka, encenen la metxa discotequera. A “Tornado” (23, 2025), agafa la guitarra i s’asseu al peu de guitarra, i creix fins a l’esclat coral que és “Ens besem”. Un dels segells identitaris. Primer ho fa petit, veu modulada, i amb la càmera enfocant-la de prop, que fa que s’erigeixi en la reina que és. Marxa de l’escena uns segons i cedeix el protagonisme al cos de ball. La coreografia, pop mil·lènnial, avança de solo en solo, amb flaixos de llums i ritmes d’electrònica dance.
 
El tram decisiu és catàrtic. No hi ha treva entre tema i tema. “L’amor de la meva vida” (23, 2025) ressona abans d’explotar en clau festiva amb “Com el dia i la nit”, la col·laboració amb Oques Grasses que va presentar en solitari. Melodia al buit, trompetes llunyanes i “Avions volant” entra com una alenada d’aire fresc. Els crits de “reina!” omplen la sala després de la seva entrada amb un altre vestuari, de teixits translúcids i pell filtrada. Sensació d’aire lliure i flow pop de bola de discoteca, que recorda la lleugeresa de Kylie Minogue. “Loba” (23, 2025) muta en versió dance musculada, amb el cos de ball dominant. I aleshores, irrupció celebrada. María Escarmiento apareix entre crits per ballar plegades “Llaman y llaman y llaman”. “Maria Escarmiento catalana!”, crida Julieta. Festa particular. Sala rendida.

El torn de “T’enxules” (5AM, 2023): reggaetton pur, dembow cru, directe i curt. Uns segons de “Diga’m el que sents” (5AM, 2023) fan de pont inesperat amb “Dolerme” de Rosalía. Una interpretació frontal, sense distància. “Jean Blau” i “Thelma i Louise” -la col·laboració amb Belén Aguilera- tornen a fer pujar el to i els salts del públic ja no cessaran. A “Cari” (5AM; Music Bus Records, 2023), els visuals de discoteca converteixen l’escenari en un bosc-rave nocturn. Julieta es gira, es posa ulleres de sol i domina la pista, mentre “En mi coche” (5AM, 2023) manté la narrativa urbana i la festa sense límits.


La traca final arriba amb un dels gestos més memorables. “Cent per cent” arrenca amb una intro que evoca “Without You” de David Guetta i Usher, sintetitzador expansiu i cultura pop 2010 com a referències. El públic alça cartells repartits per la sala amb la frase “Jo sempre ho sento al 100%” i Julieta llegeix la seva pròpia lletra convertida en lema. Tancament de cercle. L’artista acomiada la seva veu i fa sonar la seva versió d’“Amics per sempre” (23, 2025). S’acaba un cicle de cinc anys: dos EP, dos àlbums, desenes de concerts anuals. El 2026 serà el primer any sense gira, una pausa pensar en el següent pas. Si als inicis, la barcelonina mirava cap a Angèle com a referent d’un pop europeu modern i emancipador, ahir a la nit va deixar clar que ja no és hereva de ningú. Ha construït un llenguatge propi, amb matisos urbans, electrònics i una obertura emocional radical. Ha consolidat una comunitat que la celebra i la canta de principi a fi.