El grup barceloní d’e-jazz Kiw presenta el disc Cosmosis Vol. 1 & 2 (Say It Loud Records, 2026), que reuneix les dues parts d’una obra inspirada en l’espai exterior, que és un trajecte metafòric per etapes, planetes i personatges diversos. 



Tres astronautes viatgen per l’espai exterior amb l’objectiu de reparar una nau espacial i fer distàncies enormes. Tanmateix, els falten peces per poder-la posar en marxa i salten d’un planeta a un altre amb bicicletes còsmiques. A cada planeta, troben escenaris i personatges diferents que reflecteixen la història dels tres cosmonautes i el seu projecte en comú. Podria semblar la sinopsi d’una novel·la de ciència-ficció, però és l’argument que ha triat el trio Kiw, amb el saxofonista Pau Jorba, el baixista Ferran Rico i el bateria Artur Ponsà, per lligar les peces de dues entregues en format digital Cosmosis Vol. 1 (2025) i Cosmosis Vol. 2 (2026), que han ajuntat en un LP de vinil. “Volíem enregistrar un disc conceptual”, detalla Rico, “una metàfora del mateix viatge dels Kiw”, concreta Ponsà.
 
Cosmosis Vols 1 & 2 suposa el segon àlbum del grup d’electrojazz que l’any 2023 va debutar amb It’s Not About Me (Say It Loud). A diferència del primer disc, han plantejat el nou treball com a una obra conceptual i l’han acompanyat d’un film d’animació a càrrec de l’artista sabadellenc Hermes LeBleu. “És una pel·lícula animada a mà, sense cap intel·ligència artificial –adverteix el baixista–, fins i tot tenim uns outfits i anem vestits d’astronautes”, una posada a escena que forma part de l’escenografia. 


 

KOMUSŌ, LEAGUE I FORTUNY

Durant el viatge, Kiw viu diferents peripècies, entre d’altres un ‘parany’ amb el qual acaba Cosmosis 1, i passen per etapes com ara l’arribada al planeta dels Komusō, que és com també s’anomena un dels temes del segon volum. “Vam començar a investigar, i els Komusō són els monjos de no res; intenten predicar des de l’anonimat, i per això duen cistelles al cap. Tenen uns nivells propis d’aprenentatge i no et deixen accedir al següent nivell fins que no tens molt clara la base del que has d’aprendre”, descriuen del projecte. Amb tot plegat, fan una associació amb un dels seus mestres, el nord-americà Michael League, líder del popular grup Snarky Puppy.
 

“La relació amb League va començar al Conservatori del Liceu –recorda el bateria–. Després de la covid, dirigia un combo de música afroamericana on tocàvem el Ferran i jo. Ell ens va acostar als sons de Filadèlfia, Dallas i Chicago... i a bandes que no coneixíem i que ens atreien moltíssim”. L’altre gran mentor ha estat el saxofonista català Llibert Fortuny, que els va ensenyar a fer servir el programa informàtic Ableton per fer música, i del qual admiren l’etapa en què va formar part de Triphasic, el trio de fusió que cap a final dels 2000 va incorporar Gary Willis i David Gómez.
 
La resta de composicions del doble EP Cosmosis són “Dystophia”, “Entropy” o “Pulse”... i així fins a arribar al track final de “Realization”. Cada tema representa alguna cosa que els ha passat com a grup, subratlla Ferran Rico, i posa com a exemple “Gel”: “És un planeta gèlid, inhòspit, en el qual els astronautes busquen una peça. Després de molta recerca, arriben a una muntanya de gel perduda enmig del no-res, i troben a l’alpimnista Pau Escalé (Vic, 1979 - Gavarnia, 2012), que ens va inspirar moltíssim gràcies al documental Go to the Parad-Ice (2012), dirigit per Eduard Miguel Costal”. 
 
I com acaba tot plegat? La seva discogràfica revela el perquè de l’aventura: “Un cop reunides totes les peces, els protagonistes comprenen que el seu veritable ADN no és una nau espacial luxosa, sinó el modus vivendi modest i sincer de les seves bicicletes còsmiques. Fidel a l’esperit aventurer que els defineix, decideixen continuar pedalant per l’espai, abraçant la simplicitat com a forma d’identitat”.
 

SONORITAT ESPACIAL I COMPOSICIÓ DEMOCRÀTICA

La música que assaona el relat destaca per un tractament amb timbres específics, volums, ressonàncies, efectes, filtres i ritmes entretallats, a més de mètriques irregulars. La producció està ben elaborada i farcida de detalls: “Els dos volums s’assemblen molt. El primer està basat en el groove i els beats i l’altre encara més, perquè la sonoritat sempre té un rerefons espacial”, apunta Artur Ponsà. A més, Cosmosis inclou un seguit d’interludis i també veus amb fragments de discursos i declaracions del saxofonista Wayne Shorter, l’escalador Pau Escalé i el científic Stephen Hawking.
 


La sonoritat és responsabilitat del productor Kquimi Saigi, però el treball de composició és obra i gràcia del trio en conjunt: “Som una banda que componem tots junts, perquè ens agrada la composició democràtica. Quan ens reunim aportem idees preconcebudes, i a partir d’aquí construïm el puzle fins que surt la cançó que ens agrada”, assegura Rico.
 
“Ens agrada aprofundir individualment en el so de cada instrument i aprofitem l’electrònica i els efectes per explorar la part acústica i ampliar-la electrònicament”, assenyala Ponsà, que també incorpora a la percussió el pandero quadrat, popularitzat per Aleix Tobias i Coetus. “Busquem instruments que ens arrelin al territori, i això ens obliga a buscar sonoritats pròpies”, destaca el bateria de Kiw des dels Estats Units, on actualment estudien els tres components de la formació. 
 
Un altre tret distintiu del grup és el glitch, un recurs sònic associat a l’electrònica experimental. “Ens agraden les imperfeccions en la música, les interferències vitals i analògiques, de manera que el glitch ens dona de cruesa al so”, indica Ferran Rico. En aquest sentit, vindiquen l’etiqueta ‘e-jazz’, perquè segons Artur Ponsà, “ens representen els grups de fusió de jazz, funk i r’n’b, i més encara els que utilitzen l’electrònica en directe”, i tot seguit esmenta una llista de noms que va de James Francies a Robert Glasper passant per Tigran Hamassian i Morgan Guerin. Ara bé, una de les primeres referències que els va ajuntar va ser Joshua Redman, i més en concret el període Elastic: “‘Greasy G’ va ser un dels primers temes que vam tocar junts”, recorda Ponsà.
 
I què pensen de l’escena catalana d’e-jazz? “Sempre que presentem els nostres temes a Catalunya, tenim una bona rebuda”, respon el bateria. “Tant de bo els programadors cedissin més espai per tal de diversificar l’oferta”, afegeix el baixista sobre les oportunitats per presentar les seves creacions. De moment ja han tocat a trobades com el Jazz I Am i a la sala alternativa Deskomunal de Sants, un espai imprescindible lligat en part a l’activitat del seu segell Say It Loud. I, pel que fa a l’altra banda de l’Atlàntic, ja han actuat també a Texas, Califòrnia i Boston. “Ens agradaria tenir un peu als Estats Units i un altre a Catalunya”, conclouen.