El cantant i violoncelista badaloní Guillem Bautista (estilitzat artísticament com a Guillembautista) és una de les revelacions del pop català del darrer any gràcies als senzills “De festa en festa” i “Fred dins de casa”, que van començar a sonar amb força a diverses radiofòrmules catalanes. Ara ha volgut afegir quatre noves cançons per conformar l’EP No sta mal (PromoArts Music, 2026), un disc lluminós i farcit de bones melodies.



Per a qui no et conegui, qui és Guillembautista, d’on vens i com acabes tenint un projecte de pop?
Soc una persona despreocupada, tranquil·la i alegre. He fet música des dels 4 anys, és a dir, des de tota la vida. I arran del confinament, vaig començar a produir les meves pròpies cançons. Sempre m’ha anat molt bé escoltar música per regular les meves emocions i llavors vaig començar a fer les meves per poder explicar coses que em passen a mi i al meu entorn, com la meva família i els meus amics. 


Però tu ets 'cellista' de formació.
Sí, jo vaig començar amb el cello i vaig estudiar el grau de viol·loncel clàssic al Liceu. Però sempre havia tocat la guitarra i també el piano, perquè en tenia un a casa. Amb el confinament vaig fer el salt; dedicar-me a tocar suites de Bach amb el cello tot el dia no anava gaire amb mi. I per això vaig agafar la guitarra i el piano i vaig començar a cantar i a gravar-me amb plug-ins en un ordinador. Llavors, vaig fer un màster de management i producció musical a l’Esmuc. Va ser un moment xulo, perquè vaig fer molts amics i vaig conèixer gent amb qui ara coincidim en festivals i diferents llocs de la indústria, com Balma.

El 2021, vas publicar el disc 'Nu' (autoeditat). Encara et representa?
Sí, totalment. Des de llavors, crec que he anat madurant la meva manera de fer temes. Però les cançons continuen naixent des del mateix lloc. El canvi més gran és l’increment de recursos en la producció i la composició que tinc ara respecte fa cinc anys. He pogut treballar amb gent com Mama Dousha, Scotty DK, Roger Rodés, David Rosell i Miquel Nafria. Poder treballar amb molta més gent t’obre molt el cap, t’obre portes i ara veig com he sabut desenvolupar millor idees que a Nu encara havien de madurar. La producció és essencial, perquè l’estètica de les cançons ho és tot. Si a una lletra i una melodia li canvies l’estètica, canvia totalment l’estil.


Aquest nou EP és realment un disc o un recull de senzills?
Sent franc, és un recull de cançons que he fet durant els dos últims anys. La primera va ser “Fred dins de casa”, que va sortir d’un moment en què estava més apagat. I una de les últimes és “No sta mal”, que dona nom a l’EP i és una alliberació després d’aquell moment més difícil. Però això són idees que he connectat a posteriori. No he treballat en un concepte, tot i que tinc ganes de fer-ho i t’asseguro que en un futur que ho faré.

L’EP arrenca amb “No sta mal”, que ajunta pop electrònic i country.
Això crec que serà una cosa superhoritzontal i transversal en la meva carrera. Jo componc molt amb la guitarra i, per tant, és normal que em quedin els temes amb aquest rollo. Els instruments de fusta i de corda pinçada m’apassionen i ja estic mirant per comprar-me txarangos, mandolines...


A “Virginia”, col·labores amb Mama Dousha i Scotty DK. Com d’importants han estat en la teva vida en els últims anys?
Han estat fonamentals. Ha estat increïble. Som molt amics, ens portem molt bé, treballem i fem molta música junts i també tenim molts espais d’oci. Són gent a qui admiro molt des del primer dia.

Com us vau conèixer?
Vaig conèixer a Mama Dousha perquè el vaig escoltar un dia a la ràdio i em va flipar. A més, va resultar que just llavors ell treia l’EP Segur que m’equivoco (PromoArts Music, 2023) i jo treia l’endemà Vaivé (autoeditat, 2023). Després d’escoltar el seu EP, el vaig escriure dient-li que m’havia flipat i que jo n’havia tret també un i si el voldria escoltar. Em va dir que li enviés, li va agradar molt i a partir d’aquí vam quedar un dia a casa meva, ens vam conèixer i vam començar a fer música. Entre totes les cançons que havíem fet, li vam portar “Virginia” a Scotty DK per a treballar-la amb ell. El nostre vincle va anar madurant, vaig entrar a la banda del Mama Dousha, em va presentar el seu mànager, el Xavi Pascual de Promoarts, i vaig signar pel segell. Tenim una relació superorgànica, en què tots dos participem, opinem i aportem idees en les cançons de l’altre, sense cap mena d’ego.

A “Virginia” recupereu la melodia de “Yo quiero bailar” de Sonia y Selena. Per què?
Perquè ens donava un toc festiu que quedava molt bé amb aquesta idea que no tenim res envejar a altres llocs del món i que aquí hi ha grans llocs on passar-ho increïble. Pel que fa a aquesta melodia, va ser idea del Scotty DK. Va sorgir com una cosa superpetita i després es va anar expandint fins a ser una cosa icònica. M’agrada molt aquest tipus de referències incrustades. Crec que hi ha exemples increïbles com el de la Judeline i l’Amaia a “Com você”, que agafa la melodia de “Hips Don’t Lie” de Shakira.


“La vida va bé” és com una autorredempció personal?
Està feta des de la necessitat d’expressar que estava bé i que m’ho volia creure i que volia escoltar-ho cada dia. És molt important agrair totes les persones que també m’han ajudat a sortir una mica de la por on estava instal·lat quan vaig fer “Fred dins de casa”.