Lluís Cabot va ser durant més d'una dècada el cantant i una de les cares més visibles del quintet palmesà Da Souza. Un cop el grup va arribar a la seva fi, el mallorquí va adoptar un nou rol com a productor i cocompositor en treballs d'artistes balears com Reïna o Maria Jaume. El 2025, la seva feina es va estendre també a altres artistes, com Mushka, Triquell, Ouineta i Flashy Ice Cream, a més d'artistes espanyoles com Natalia Lacunza i Violeta. La seva intensa i notable tasca li ha valgut el Premi Joan Trayter 2026, que es lliurarà el pròxim 25 de març a la gala dels Premis Enderrock-440 a la sala de cambra de l'Auditori de Girona.


A tu la passió per la música t’arriba a l’adolescència. Com va ser?
El primer record musical que tenc és escoltant la música que sonava per la televisió. Record que allò em va agradar, ja que a ca meva no se sentia gaire música. Però el moment d'interès més fort va venir a partir dels 12 o 13 anys, quan començ a tocar i a interessar-me per la música amb els amics de l'institut, amb qui després acabaríem formant Da Souza. A partir d'allà va ser quan vaig veure que fer cançons era una cosa passional per mi.

Com d'important va ser per a tu el primer disc de Da Souza, 'Flors i violència' (Famèlic, 2013)?
No tenc la sensació que aquell disc marqués una abans i un després. Jo ja feia deu anys que feia cançons i en aquell moment crec que va ser més aviat el moment en què em vaig adonar que allò podia durar molts anys i que era una cosa en la qual podria desenvolupar-me bé. 



Com va ser el procés de producció d'aquell disc?
En aquell moment, no ens acreditàvem com a productors dels discos, però realment era un disc produït quasi tot per nosaltres. El vàrem anar a gravar amb José Miguel Puigserver 'Púter' a Palam Studios (Palma), on vam gravar els dos primers discos. Però anàvem a gravar amb una maqueta molt preproduïda, per molt que no sabéssim que estàvem produint.

Hi ha algun moment en què comences a ser conscient que exerciu de productors?
Me'n vaig anar adonant amb el temps, però crec que sobretot en vaig prendre consciència quan vam delegar la producció d'un disc a una altra persona, que va ser en Joan Pons (El Petit de Cal Eril) a Futbol d'avantguarda (Famèlic, 2018). Tot i que nosaltres també vam fer feina, ell va fer i desfer molt i allà vam entendre el significat de la producció i de com podia canviar una cançó. 



Aquesta presa de consciència en la producció va ser responsable de l'evolució del so de Da Souza?
Al principi, fèiem música molt influïda pel context social del moment i pels amics de Vic amb qui ens ajuntàvem en aquell moment. A poc a poc, va anar guanyant pes les influències que teníem de temps enrere i el que realment ens agradava. Per això, passem d'una influència més punk i hardcore de l'escena de Vic cap a un so més pop, que és una cosa que sempre ens havia agradat.

Quin és el primer disc d'un altre artista que produeixes?
Va ser el primer disc de Reïna, Arts marcials (U98 Music, 2021). Per mi no va canviar massa la meva manera de produir respecte al que feia ja amb Da Souza. La principal diferència era treballar amb altra gent i tenir el punt de vista necessari per saber què volen fer i que no.



Quan Da Souza arriba al seu final, tenies clar que et volies enfocar cap al món de la producció?
Va venir una mica tot junt. Va coincidir que quan plantejàvem amb la resta de membres del grup que Da Souza arribava al seu final, tenia clar que volia seguir connectat a la música, però no tenia ganes de fer cançons amb el meu nom. Llavors, vaig començar a treballar en aquell disc de Reïna i també en el segon de Maria Jaume, Voltes i voltes (Bankrobber, 2022). 

Com va ser el procés de producció d'aquests dos discos?
Totes dues són produccions que vaig fer amb molt pocs mitjans i aplicant els aprenentatges que havia anat adquirint amb el temps. Però la realitat és que en aquell moment no tenia coneixements tècnics de gravació, i per això vaig començar a aprendre a utilitzar tots els mecanismes possibles per poder produir de manera autònoma i no haver de necessitar anar a un estudi amb un enginyer, com em passava abans amb els discos de Da Souza.



Més d'un cop has explicat que vas començar fent les teves primeres produccions amb GarageBand, un programa intuïtiu però força limitat. 
El GarageBand té els seus límits, però pots fer Capelles Sixtines amb ell. Si t'hi poses, pots fer quasi de tot, de la mateixa manera que la gent que grava cassets. Però, un dia vaig decidir començar a aprendre a usar el Logic Pro, perquè et permet fer moltes més coses.

Després regravàveu en un estudi tot el que ja havíeu gravat inicialment al Garageband perquè sonés millor?
El que feia era deixar la cançó súper ben definida en un nivell de maqueta, i posteriorment quasi tots els elements els regravàvem, però emulant sempre el que havíem fet en les maquetes. 

Com vas aprendre a fer servir el Logic Pro i a millorar a nivell tècnic?
Al principi, se't fa tot gegant i no saps ni per on començar, però a poc a poc ho vas entenent. Et diria que un 70% del que vaig aprendre va ser gràcies a YouTube i un 30% gràcies a treballar amb altres productors, com Pau Riutort o Joan Borràs (Oques Grasses). Són gent que treballa en això des de fa molts més anys que jo i que domina tècniques i trucs que em van ajudar a fer les coses millor i més ràpid.



Consideres que 'Nostàlgia Airlines' (Bankrobber, 2024) de Maria Jaume ha estat un punt d'inflexió en la teva carrera com a productor?
Totalment. Fer Nostàlgia Airlines em va canviar la mentalitat a l'hora de produir. Va anar molt de la mà amb el fet que va ser just l'any que començava a aprendre a fer funcionar els programaris de gravació. A partir de Nostàlgia, em vaig desfer de la idea de fer una demo i després regravar la cançó, i ja les vam anar desenvolupant la gravació inicial fins a treure'n la cançó final. Per altra banda, amb Nostàlgia Airlines també vaig aprendre molt sobre composició. Abans componíem traient uns acords i fent una melodia amb la guitarra, i en aquell disc vàrem descobrir que també es podia fer directament amb un ordinador.

Va suposar un salt de confiança en tu mateix com a productor?
Sí, va ser un salt de confiança important. Tenc síndrome d'impostor quan començ a fer una cosa. En els primers discos de Da Souza també en tenia com a cantant perquè no en tenia ni idea. I amb el pas del temps, no és que en sabés gaire més tècnicament, però vaig agafar confiança i un cert nivell d'ofici.



L’any passat vas coproduir 'Nova bossa' (Dale Play, 2025) de Mushka, on vas viatjar al Brasil per a gravar el disc. Com va ser l'experiència?
Aquesta va ser una de les altres produccions en què vaig treballar amb moltes mans. El primer dia, record que vàrem fer una sessió i entre ells ja es coneixien tots i jo era el nou i l'outsider. En Roots i en Bexnil són molt de l'estil de l'Irma [Mushka] i jo n'era el contrapunt. Va ser un procés d'adaptació i d'entendre les seves dinàmiques de treball. Al final, vaig anar trobant el meu lloc i van acabar sent els meus amics i m'hi vaig sentir molt còmode. L'Irma va tenir molt bon ull en creure que les personalitats i els punts forts de tots tres podrien funcionar bé junts. Treballar amb altres productors no sempre és fàcil perquè t'has d'entendre molt bé.

El 2025, també vas produir algunes cançons va ser 'Paco deluxe' (Halley Records) de Triquell. Quina relació teniu?
Quan va sortir d'Eufòria ja vaig seguir el seu primer disc, Entre fluids (Halley Records, 2023). Em va agradar i vaig veure que era algú força diferent, que es desmarcava de la línia del concurs i que tenia una vàlua artística molt evident. Tot i que no record quan vam fer la primera sessió de producció, vam començar a treballar per veure una mica què passava i com anava, i es va crear una connexió molt xula. Des de llavors, hem continuat tenint molt contacte i ens entenem molt bé.



Com has rebut aquest Premi Joan Trayter? Te l'esperaves?
L'any passat vaig estar ficat en molts projectes i, per tant, en aquest sentit no ha estat una sorpresa tan grossa. Per mi, la sorpresa està més en el fet que fa 3 anys no sabia ni utilitzar el Logic Pro i ara tenc aquest premi. Això em fa molta il·lusió, perquè és molt maco que en tan poc temps m'hagi passat tot això. Fa dos anys no tenia gens clar com aniria amb el que estava fent i ara estic molt tranquil i molt content amb la feina que faig. És una gran alegria i una gran satisfacció veure que la feinada que fas és reconeguda.

Creus que és més fàcil viure com a productor o com a artista que lidera un projecte?
No sabria dir-te. La feina de productor, com la de la gran majoria de músics de Catalunya, és una feina molt precària. Excepte a la gent que realment li va molt bé, és complicat. La classe mitjana musical ho té complicat per a guanyar-se molt bé la vida. Però sí que és ver que si fas bé la teva feina i tens sort que els artistes volen comptar amb tu, tens una estabilitat més grossa que la d'un artista, que depèn estrictament de les gires i els concerts. Com a productor, depens molt dels encàrrecs.
 
Creus que la figura del productor s'ha revalorat en els últims anys?
Crec que sí, i la irrupció del panorama de música urbana hi ha ajudat, perquè ha fet que també es valorin els productors que no tenen un estudi, com jo. Quan començàvem amb Da Souza, no s'entenia que un productor no tingués un estudi. Ara, amb un ordinador, una targeta de so i molta il·lusió ja se't pot considerar productor.

Per acabar, amb quin artista i productor t'agradaria treballar en un futur?
Aquestes preguntes sempre em deixen descol·locat... però et diria amb Barry B i Gara Duran. Tots dos em semblen molt bons amb el que fan i amb tots dos ja hi vaig treballar en el disc de l'exconcursant d'OT Violeta, Violeta (Universal, 2025). Jo vaig coproduir i cocompondre els temes "II. Ay" i "III. Sabor de anhelo (bolerito)", mentre ells van treballar en uns temes que finalment no van ser inclosos en el disc.