Morad va arribar ahir a Girona en un moment de plena transició artística. Després de consolidar-se en els últims sis anys com una de les veus més reconegudes de la música urbana a nivell nacional, la seva carrera és plena d’èxits i s’obre a una nova etapa més global.

Tot i que els últims dos anys ha estat envoltat per diversos episodis mediàtics i judicials, això no l’ha frenat a l’hora de tirar endavant una gira internacional, que ha passat per països com Polònia, la Repúbica Txeca, Grècia, Àustria, Portugal, i seguirà, després d'aquesta primera data estatal a Girona -i l'única que oferirà enguany a Catalunya-, per Suècia, Itàlia, Malta o Kosovo.

El concert de Morad a Girona se situa dins del festival Ítaca, que enguany s’ha arriscat a muntar un esdeveniment tan gran al Palau Firal. Aquest esdeveniment consolida el festival en el seu paper com a espai de trobada entre escenes locals emergents i noms de projecció internacional. Aquesta vegada han donat veu també a la rapera gironina Emé, encarregada de telonejar l’actuació del cantant de l’Hospitalet després d’haver participat en el festival Rocanrola d’Alacant.

Abans de l’obertura de portes, a les 19 h, els assistents ja feia hores que formaven cua, expectants pel gran esdeveniment. Alguns escoltaven en petits altaveus les cançons que corejarien més tard, tant les més conegudes de l’artista com els seus últims llançaments, amb molta tensió i ganes d’estar ben a prop de l’escenari.

El repertori de la telonera Emé va posar el nivell molt alt, aconseguint animar el públic i mostrant la seva capacitat de convertir-se aviat en una artista popular. A més, la seva cançó final, “Castillo de arena”, compta amb un vers en català, que va emocionar més d’una persona de la grada en un esdeveniment com aquest.
 
El públic va esclatar amb crits i càntics quan es van apagar els llums i va sonar “Normal” del raper de La Florida, amb una pantalla gegant que només enfocava el cantant. Quan va sortir a la tarima, i encara sense cantar, la gent va al·lucinar amb la seva presència, mentre Morad anunciava que sonarien totes les cançons, tant les noves com les velles. A l’escenari, ell sol, el seu equip darrere, i la música parlant per si mateixa.
Cançons més antigues com “La calle y su clase” i “A escondidas”, i d’altres de més virals com “Contento”, “Yo no voy”, “Seya” o “Motorola” van tenir una gran rebuda, amb la gent entregada des de la primera fins a l’última paraula.

Al recinte, s'hi van poder observar banderes de Palestina i del Marroc, i una participació clarament diversa, multicultural i sense fronteres. Tot i així, l’ambient estava tens i el mateix Morad va advertir als assistents perquè no fessin “el tonto”, ja que hi havia menors i se’ls havia de cuidar.
 
L’aparició estel·lar de les cançons “Como estan” i “Lamine” van tornar boig el públic més futboler -i, de fet, es va comentar que el mateix jugador a qui se li dedica la darrera cançó podria haver estat entre els assistents durant la vetllada-. A “Lo que tiene”, una cançó clarament molt personal, va pujar un infant a cantar amb ell.

Sense decaure, el públic va mantenir el ritme fins a la part final del concert, amb “Se grita”, “Casablanca” (on va onejar la bandera de Palestina), “Profesores”, “Pensamientos” i “Sigue”, en què va esmentar el seu gran amic Beny Jr, que havia de ser-hi cantant-la amb ell però que, per incidències amb un vol, no va poder venir.
 
Morad també va dedicar a totes les mares del món la penúltima cançó, “Mama me dice”, tornant a exposar la tendresa i tot el que li ha costat sortir del seu passat conflictiu. I, com no podia ser d’una altra manera, va tancar amb la celebrada “Pelele”, amb una colla de nens que van fer tremolar i ballar el Palau Firal. Amb aquest final, i després d’un concert de més d’una hora i mitja, el públic va marxar amb ganes que la nit no s’acabés.

El que es va respirar ahir a la nit a Girona és una sensació de comunitat i connexió gràcies a l’esperit col·lectiu que transmet Morad, refermant que s’estableix amb un gran futur per davant però sense oblidar els seus orígens. Com diu ell, 'el que la sigue la consigue'.