El sextet manresà Declivi presenta el seu segon disc, Guerra endins (Guspira Records, 2026), que va del rock alternatiu dels anys noranta al rock més clàssic i el punk. El treball compta amb les col·laboracions del grup sallentí Punkxada i del raper maresmenc Still Ill (LDS).




Com comença Declivi?
Bernat Ledesma (baix): Feia temps que em rondava pel cap fer un grup i quan vaig conèixer el Max Galindo (guitarra acústica), vaig sumar-hi el Nil Navarro (veu), a qui ja coneixia. Ell va ser qui va incloure al projecte, en Víctor Solé (guitarra solista) i en Marc Romera (guitarra rítmica). Finalment, va unir-se l'Unai Tenreiro perquè sabíem que tocava en un grup d'una escola de música.
Nil Navarro (veu): Ens vam conèixer al formar la banda. Fins llavors, cadascun  només coneixia a un o dos dels altres. Al principi, érem col·legues perquè tocàvem junts i amb el temps hem acabat sent tan amics com companys de grup.

Comptar ràpidament amb el suport de la Casa de la Música de Manresa i guanyar el concurs de la Telecogresca, Engresca’t, va ser un impuls perquè el grup tirés endavant?
N.N: Sí, ens va ajudar. Vam poder gravar el primer disc, Ha canviat tot (autoeditat, 2024), gràcies al Premi de l'Engresca't i ens va donar una certa projecció per poder fer alguns concerts. Tot i això, des de les primeres converses que vam tenir, volíem prendre'ns el grup seriosament i tenir objectius, fer cançons i fer concerts.

Us autodefiniu com un grup de rock alternatiu, però el disc té una mica de tot: des de rock alternatiu dels noranta a hard rock clàssic, passant pel punk. És una manera de no acabar d’encasellar-vos amb un subestil del rock en particular?
Víctor Solé (guitarra solista): Sí, completament. En el primer any buscàvem una etiqueta molt concreta, que era 'rock de mestissatge', que ni nosaltres mateixos teníem gaire clar què volia dir. Però després vam començar a fer servir rock alternatiu perquè és un paraigua de moltes coses i et permet una gran llibertat estilística. L'etiqueta no és gaire important, la fem servir perquè sabem què cal dir-ne una, però al final no deixem de ser un grup de guitarres.


El títol del disc és 'Guerra endins'. El disc parla d'una lluita interna?
N.N: Per a nosaltres, la música és un espai on transformar tant les coses bones i dolentes que ens passen en una altra cosa. Intentem canalitzar il·lusions i dolors en cançons.

Com heu gravat i produït el disc?
B.L: El disc l'hem gravat a la Casa de la Música de Manresa aprofitant la beca d'enregistrament que ens va donar Cases de la Música. Jo m'he ocupat de la mescla, mentre el màster l'ha fet en David González, un DJ d'electrònica que és el primer cop que treballa amb un grup de rock.

El procés de creació de les cançons inclou cançons de l'inici del grup o la seva majoria són més recents?
Marc Romera (guitarra rítmica): La majoria són recents, perquè les primeres ja les vam incloure en el disc debut. L'única excepció és la coda "De dilluns a diumenge, Ramon", que ja vam tocar al primer concert. 
V.S: Vam anar fent cançons. Quan ja en teníem un munt, ens vam adonar que tenien una temàtica i una coherència ideals per a fer-ne un disc.

"Vidres trencats" compta amb la col·laboració de Punkxada. Els coneixíeu prèviament a partir d'espais comuns de la comarca del Bages?
N.N: Sí, formem part de la mateixa escena i els coneixem de la comarca, sobretot d'espais i moviments populars de Manresa. A més, també ens havíem creuat amb ells en espais de la Universitat Autònoma de Barcelona. El més divertit va ser que poc després vam descobrir que assagen al mateix local que nosaltres.
V.S: És el tema més polític del disc, juntament amb l'interludi "Guerra endins".


També hi participa Still Ill (Lágrimas de Sangre), a la cançó "Fes-me miques", amb tocs de rock alternatiu amb rap i funk. Com es va gestar?
N.N: És un tema que va sorgir de forma diferent a la resta. Va néixer d'una jam al local improvisant i la vam escriure allà mateix sense pensar-nos-ho gaire.
B.L: Fa un temps, vaig conèixer el guitarrista manresà Ricard Cots, qui havia tocat en les últimes gires de Lágrimas de Sangre i em va dir que li agradava molt el que fèiem. I quan vam tenir aquest tema mig fet, li vam preguntar el Ricard si s'imaginava algú col·laborant-hi i ens va animar que li proposéssim al Still Ill. El vaig obrir per Whatsapp, li vaig explicar de què anava la cançó i em va respondre que s'ho pensava i que ho faria si li sortia alguna cosa orgànica. Tot i que pensàvem que no ens diria res més, al cap de tres quarts d'hora ens va enviar l'àudio amb la seva part.

Considereu que Declivi és un grup alternatiu i 'underground', o creieu que és més transversal?
V.S: Tots sis tenim clar que Declivi neix en el món alternatiu i amb un esperit alternatiu, però això no vol dir que s'hagi de limitar a un circuit underground. De fet, creiem que l'aposta de qualsevol projecte alternatiu ha de ser poder ser transversal. No canviarem la nostra manera de tocar ni de ser per obrir-nos al mainstream, però si hi podem tocar és una cosa que no rebutjarem en absolut. Tractem molts temes transversals i la política és un d'ells. Encara que ens posicionem, no crec que siguem un grup polític.

On seran els concerts de presentació?
N.N: El concert de presentació serà el 12 de setembre a la Deskomunal de Barcelona i també tocarem el novembre a la sala El Sielu de Manresa. 
B.L: Aquest estiu no farem gaires concerts, perquè la idea és fer una gira de sales a partir del setembre.