Ha mort Manuel Boix als 83 anys. L’artista nascut a l’Alcúdia era un dels màxims representants del nou realisme valencià, juntament amb Artur Heras (traspassat fa dues setmanes, el 10 de setembre) i Rafael Armengol. El vincle fort amb la música li arriba a través d’
Al Tall, de qui signa bona part de carpetes de la seva discografia, creant un fil invisible entre artista i grup que els va reforçar mútuament. El primer d¡sc,
Cançó Popular del País Valencià (Edigsa, 1975) sorprèn perquè Boix juga amb la imatge del disc de vinil que es veu per sobre de la carpeta suposadament esquinçada. L’efecte és tan potent que la companyia, Edigsa, el va usar per al seu catàleg de discos. Posteriorment va signar molts altres discos d’
Al Tall, entre els que destaquen
Deixeu que rode la roda (Edigsa, 1977), Po
sa vi, posa vi, posa vi… (Edigsa, 1978),
Quan el mal ve d’Almansa (Ànec, 1979) i
Som de la Pelitrumpeli (Ànec, 1980).
Entre la multitud de premis que li han estat concedits, destaquen el premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d'Espanya l’any que es va instaurar, el 1980 i el Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes el 2009. Va ser un dels artistes inclosos al llibre
Art & Música. Antologia de la discografia catalana (Enderrock Llibres, 2024) i a l’exposició del mateix títol comissariada per Enderrock que es va poder visitar a la sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme de Badalona.
.jpg)
