La nit del passat dimecres 23 de setembre, el quartet osonenc Pla Moguda es proclamava guanyador del concurs de bandes emergents Sona9. Així ho va considerar el jurat, després de veure el grup en diversos concerts i proves en els darrers mesos, i després de la final celebrada aquell mateix vespre a Plaça Catalunya en el marc de les festes de La Mercè de Barcelona. També hi van recollir guardó les barcelonines Beni Dolores (Premi Joventut i Premi Cases de la Música) i els vallesans Orella d'Ós (Premi Èxit), així com Mai Halis (Premi Verkami per Votació Popular) i Eugenia Correia (Premi Red Carpet).

Parlem amb el grup guanyador del Sona9 i els dos finalistes sobre el seu pas pel concurs, que els ha dut a actuar a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm i a La Nau, a musicar un poema i adaptar una cançó al català, a fer un concert acústic i una entrevista a iCat, un stage de directe amb Cases de la Música i la gravació d'un tema a Camaleó Estudi amb el productor Aleix Iglesias. I, és clar, a actuar a ple centre barceloní. 
 
Com valoreu l’experiència del Sona9?
Realment estem molt contents d’haver-nos llençat a la piscina i haver-nos apuntat al concurs, tot i que en un principi ho volíem fer l’any que ve, quan tinguéssim més rodatge.

Arribar fins a la final, ja era un premi?
Sense dubte, nosaltres ja ens sentíem guanyadors havent quedat entre els tres finalistes. Poder haver tocat a La Nau, l’Antiga Fàbrica Estrella Damm i, sobretot, tenir l'oportunitat de tocar a Plaça Catalunya, ens ha ajudat molt a l’hora de donar-nos a conèixer a més gent. I alhora estem rodant molt més els nostres temes en directe, que és un dels nostres punts forts.

En quines fases del Sona9 us heu sentit millor?
On hem gaudit més, a part dels concerts, ha set a la ràdio. Ens agrada més del compte parlar.
 
Què heu après en el vostre pas pel Sona9 ?
Hem hagut d’estar molt pendents d’enviar correus, informació, assajar més, preparar les versions… en general ens hem posat bastant a puestu.

Heu sintonitzat especialment amb alguna de les bandes del concurs?
Amb la banda que més hem sintonitzat segurament ha set Beni Dolores; ens en declarem fans. Tot i que ha set amb l’Abril i la Gin (de l’equip de rodatge del documental) amb qui ens hi hem avingut més.

El Sona9 ha obert una nova etapa en la vostra carrera musical?
Només fa sis mesos que va començar aquest projecte. Ara, acabat el Sona9, donarem per començada una nova etapa, amb nous temes, nou directe… Rock de Titu.

Com penseu que pot encaixar la vostra proposta dins del mercat musical català?
Com la seda.



Des de Beni Dolores destaquen també el concert acústic a iCat, la gravació als estudis Camaleó amb Aleix Iglesias i l’stage amb Cases de la Música amb Cris Genescà com algunes de les proves claus del concurs: “han sigut primeres experiències com a grup que ens han fet sentir que fèiem un salt en la nostra trajectòria”, diu el quintet, que agraeix tenir ara una visió “més global de la indústria” i que també valora el fet d’haver actuat a la sala barcelonina La Nau. Això sí, asseguren entre riures que “el millor són els amics que es fan pel camí”. Quant al futur i el seu encaix a la indústria, asseguren que cal més riot girrrl punk: “falten més dones amb guitarres, falta distorsió; falten crits i falta punk –que és, en gran part, una actitud–”. En els seus pròxims plans, hi dibuixen fortes dosis de cafeïna i noves sessions de gravació a l’estudi.
 
Per la seva banda, Orella d’Ós posa el focus en el fet d’haver tingut “l’oportunitat de tocar i rebre el reconeixement que hem tingut, per part de l’equip i el públic” així com de participar en les diferents fases del concurs. Malgrat que subratllen que tant a iCat, com a l’estudi de gravació amb Iglesias i al stage de Cases de la Música amb Dani Alegret van estar molt còmodes, on estan millor és a l’escenari, i el que més van gaudir, va ser musicar el poema “Estació de França” d’Adrià Targa i versionar en català el “Via Chicago” de Wilco. Així i tot, el grup assegura que “la música uneix, i és una de les coses que destacaria del concurs”, no només amb els companys, sinó dins del mateix grup: “el Sona9 ens ha unit més del que ho estàvem, i ho ha fet en un moment molt necessari”. Després d’aquesta final, ja tenen posada la mirada a gravar el segon àlbum d’estudi.