Eren quarts de sis quan la barcelonina Maig inaugurava ahir la dotzena edició del Vida, presentant als primers peregrins del festival indie vilanoví el nou treball Prou (Atlantic Records, 2026). Compartint-ne un dels instrumentistes, Arnau Grabulosa, a pocs metres d'ella ja es preparava per començar el seu directe també el vallesà Cesc 'Triquell', per mostrar des de les tan apreciada ombra i brisa del bosquet del recinte de la Masia d'en Cabanyes el seu darrer treball, Paco Deluxe (Halley Records, 2025). També hi va recuperar temes de l'EP Fomo (Halley Records, 2024), com “Plàstic” i “Ja no sé si vull saber”, i del llarga durada de debut, Entre fluids (Halley Records, 2023), els hits indespensables “CBD i espardenyes” i “A la jugular”. La darrera cançó la va deixar triar al públic, que va escollir “Road trip” per sobre de la més recent “Basura”.
 

El sol espetegava amb força a l'esplanada vilanovina quan la lloretenca Maria Jaume estrenava l'escenari de La Masia amb el seu Sant Domingo Forever (Halley Records, 2026) i el quartet que l'acompanya en aquesta nova gira. El concert va arrencar com ho fa el disc, amb “A plaça”, sense les xeremies en directe, però sí invocant-ne l'esperit. L'àlbum, com la mateixa artista va destacar, tracta sobre tradició, família, amistat, llegats, però també sobre festa. I potser un dels detalls més interessants en què es fa palès en el directe és en les percussions que combinaven pad electrònic i castanyoles. Així hi van fer “Sexy bolero”, o “Amor d'ultramar”. Del nou disc també en va fer el senzill “Es teus beSOS”, amb Maria Jaume mostrant una nova destresa en les coreografies, mentre desenes de ventalls dansaven al ritme. De Nostàlgia Airlines (Bankrobber, 2025), en va recuperar “Ressaca a sa platja” i “Geografia”, abans d'encarar la recta final del concert amb “Focs artificials” i “Festa i drama” i convidar a l'escenari a Fades per interprentar juntes “Mon Cheri Go Home”. Per tancar, va demanar un brindis col·lectiu amb “Sant Domingo Forever”, amb les copes -bé, els gots de plàstics-, elevant-se per sobre dels caps del públic, i “Os cartos”.

L'espectacle inaugural de l'edició d'enguany va anar a càrrec d'El Petit de Cal Eril amb més d'un centenar d'artistes implicats. Joan Pons i companyia van fer la seva processó metafísica, que va arrencar amb un recital poètic de Max Codinach 'Gavina.mp3', mentre entre el públic hi tenien lloc diferents celebracions de cultura popular per part de colles de balls de bastons o de gitanes, entre altres. El Petit de Cal Eril van repassar aleshores alguns dels seus temes més estimats amb tot de col·laboradors, com el duet Tarta Relena, la cantautora del Lluçanès Mar Pujol, el mateix Codinach, el collbatoní Ferran Palau, La Ludwig Band, Xantal Rodríguez (Remei de Ca la Fresca) i Dan Peralbo i El Comboi. Sols, però, van fer un dels hits més celebrats a la recta final: “Som transparents”. Un espectacle total i una gran aposta i obertura del festival.
 

Ja era de nit quan el sextet barceloní Al·lèrgiques al Pol·len va pujar a l'escenari amb una proposta més rock que mai amb què van convèncer el públic que s'hi va congregar, repensant sonorament els temes de l'últim disc i presentant els nous del pròxim. De l'Al·larma (Montebello, 2025) van fer “Estrella del pop” -reconvertit a “Estrella del rock”-, evidenciant el canvi, mentre estrenaven els senzills “Apocalypsis Now” o “Shanghai”, i encara un d'inèdit i crític amb el masclisme a la indústria musical, “PPP”. Van tancar un bolo amb què van demostrar com de bé els escau aquesta nova proposta més guitarrera amb “Complicada”, “Lo lo lo” -en què, com una estrella del rock, la cantant Marina Rico es va tirar entre el públic-, “Balcons i cavalls” -la cançó que van publicar amb Gavina.mp3- i “Carinyu”.

I el rock havia de continuar en aquell mateix escenari de La Cova, on Dan Peralbo i El Comboi va pujar a substituir la girlband. Tot i que l'escenari gran de la Masia s'emplenava per veure-hi el cantant d'Aranda de Duero Barry B, els torellonencs van tenir la complicitat d'un bon grup de fidels que els esperaven per cantar i saltar el nou disc Quin goig (Montrgí, 2026). El seu concert va començar deu minuts tard, però no va provocar més que ganes i expectatives. Amb la perícia instrumental i el carisma i energia habituals de Peralbo, la banda -en directe, quintet- va arrencar amb “Quin panorama”, del Miris com t'ho miris (Magic Mountain / The Yellow Gate, 2022), per endinsar-se tot seguit en el nou treball amb temes com “Jimmy is The Only One”, dedicat al bateria, “Tot allò que vaig sentir”, “Els amics”, “Si déu vol”, o “El comboi”. Un dels moments més emocionants, però, van ser quan tots quatre -Albert 'Ret', Aleix 'Jimmy', Pol Villegas i Peralbo- van plantar-se abraçats davant del micròfon per cantar junts una de les seves cançons més antigues, “Diumenge”. Del primer llarga durada, Dan Peralbo i El Comboi (Montgrí, 2024), van fer “He begut (una mica massa)” o “Com es mou”, abans de la traca final amb “Angelina Jolie” i “Un bitllet per tu”. 50 minuts de pura energia rock on no va faltar de res -excepte temps per fer algun altre dels èxits del grup que no van superar el tall per entrar a la setlist d'ahir-.

Ja per acomiadar la nit, i mentre el madrileny Ralphie Choo cantava -en calçotets, jaqueta i botes camperes- temes com “Gata” o “Voycontodo”, el trio catalanobalear Fades van abraçar tot el caliu i suport que el públic del festival vilanoví els va voler brindar després de les agressions homòfobes que han patit darrerament, amb un xou d'alçada on Àngel Exojo, Vicenç Calafel i Ferran Pi es van deixar la pell amb coreografies, canvis de vestuari i melodies enganxoses que l'audiència va acollir i corejar. Van arrencar amb temes com“G&G” i “Massa rossa”, abans de presentar els F-Boyz, el seu alter ego d'home cis hetero des del qual canten temes com “Treu-te el bikini”. Darrere uns biombos vermelles translúcids van performar un striptease per desfer-se de les samarretes esportives i recuperar el seu look de tops brillants. I el públic ho va aplaudir, no només per lo suggerent de l'escena sinó perquè, per molt que ens agradin els fuckboys, ens agraden molt més Fades. Més enllà d'aquest, un dels moments més icònics del seu directe potser van ser els balls sensuals que van improvisar al son del càntic “Fora els feixistes dels nostres barris” que es va cridar tant a dalt com a baix de l'escenari. Abans d'acomiadar-se van fer també “Minifalda” o el nou “M'agrada, I like It, J'adore”, que formarà part del pròxim disc previst per a la tardor, “Artificial” i “Mon Cheri Go Home”. Van convidar Triquell també, per cantar al seu costat el darrer senzill conjunt “Sant Joan” i van posar punt final amb el seu gran èxit, que ara sona ja més a Fades que a Katy Perry, “Catalonian Girls”.

En un moment en què els macrofestivals aclaparen i fagociten la cultura, el català s'arracona, el feixisme puja i els expats estan pertot, el Vida s'erigeix més que mai com un oasi social i cultural, amb una bona i curada aposta per la música en català, i on l'extrema dreta, per sort, sembla no tenir cabuda. I que segueixi així. Avui el festival continuarà amb Sidonie, Lia Kali, La Ludwig Band, Guitarricadelafuente, Greta i Remei de Ca la Fresca, entre altres.