Després d'una gran obertura del festival el dijous, amb El Petit de Cal Eril, Maria Jaume, Fades, Al·lèrgiques al Pol·len o Dan Peralbo i El Comboi, la segona jornada del Vida es presentava amb grans concerts a la graella, com els de La Ludwig Band i Remei de Ca la Fresca, Lia Kali, Guitarricadelafuente o Greta.

La tarda va arrencar amb Edna Bravo, Preen, Frente Cumbiero, Juan Wauters i el trio Sidonie i el seu primer disc íntegrament en català, Catalan Graffiti (Sonido Muchacho, 2025). Al vespre, mentre el sol començava ja amagar-se, Lia Kali es plantava a l'escenari principal d'Estrella Damm: “He vingut a conquistar aquells que encara no em coneixeu”, va advertir l'artista del barri de la Teixonera, i així ho va fer. Des del seu debut, Contra todo pronóstico (Propaganda pel Fet!, 2023), i especialment des del seu multiguardonat darrer llarga durada, Kaelis (Propaganda pel Fet!, 2025), l'èxit de Kali, tant entre el públic com per la crítica, no ha fet més que augmentar. Ahir al festival vilanoví va demostrar perquè, acompanyada d'una superbanda, sempre vocalment impecable i exsudant flow, amb una presència magnètica a l'escenari i ritmes ballables. Una combinació guanyadora amb què va dur el públic en el seu viatge pels cels amb peces com “Con tu collar”, “Niño”, “Cantaré” o “Renacer” -a més de col·laboracions reeixides com la que fa al “Fosforito” de Dellafuente o al “Brindo x los míos” de Queralt Lahoz-.
 

Tot just acabat el xou de la barcelonina, el públic va començar a agrupar-se a l'altre escenari principal, el de la Masia, on estava a punt de començar un dels concerts nostrats més esperats de l'edició, el de La Ludwig Band. Després d'haver signat l'espectacle inaugural l'any passat, el sextet va tornar ahir triomfant amb el nou disc, Pel barri es comenta (L'animeta, 2026), amb què han aconseguit èxit, bona crítica, nous fidels a la causa i fins i tot la viralitat tiktokera amb l'arxiusat tall de “Xavier, el tècnic de so”. A aquestes alçades es pot dir que anar a un concert de La Ludwig és una aposta segura, sempre brillants, frescos i divertits. I amb aquesta nova gira, potser fins i tot han fet un pas més, amb un Quim Carandell carismàtic i excel·lent mestre de cerimònies i arriscant amb nous arranjaments vocals. Van fer bona part de les cançons del nou treball, totes corejades d'inici a fi pel públic: “El teu amor”, “Si fa no fa, Rapunzel”, “On t'has ficat aquesta nit?”, “Ha plogut des de llavors”, “Creure”, “Millor amb ell” o “Dos fills del destí”, amb què Carandell es va apropar al públic i el va instar a moure el braç al ritme. Es van permetre la llicència també de recuperar antics èxits com “Has tonat a venir, Judes”, “S'ha mort l'home més vell d'Espolla”, o “Manela, no vull currar per vostè”, potser invocant precisament Manel acompanyant la cançó amb l'ukulele. Per tancar, van deixar la ja esmentada i coneguda “Xavier, el tècnic de so” i “D'un concert de la Mushka”. L'única pega, si se n'hi pot posar, va ser deixar fora grans i esperats temes de l'àlbum com “Enganyar-te” o “Que bonic!”, o fins i tot clàssics com “El fill del rei” o “30 monedes” de La mateixa sort (The Indian Runners, 2021).
 

Tampoc no va haver-hi treva abans que comencés el següent concert a l'altre escenari principal, el de Guitarricadelafuente. L'artista de Benicàssim no es va estar per foteses, i va arrencar el seu xou ja amb la popular “Full time papi” del celebrat treball Spanish Leather (Sony Music, 2025), que ahir presentava al Vida, sense obviar el primer llarga durada, La cantera (Sony Music, 2022), que va revisitar amb temes com “Caballito”. A l'altra banda del festival, a l'escenari de La Cova s'hi celebrava un espectacle ben diferent a la intensitat emocional del cantant de la Plana Alta: el punk -musical, estètic i discursiu- del grup d'Arbúcies Remei de Ca la Fresca. Amb una Xantal Rodríguez com a frontwoman indiscutible, enèrgica, reivindicativa i carismàtica, van repassar-hi el seu darrer llarga durada, L'ham de la pregunta (Bankrobber, 2024) -considerat el millor disc de l'any per la crítica dels Premis Enderrock 2026-, amb un setlist on no van faltar “Tots els tons de la ràbia” o “Mal de muntanya”, amb un discurs contra l'extracció excessiva de l'aigua del Montseny, però tampoc el hit -malgrat que jutjar-lo en termes de viralitat pugui ser irònic i injust- del grup, “Tot el que volem és okupar-te el xalet”.
 

Al mateix escenari de La Cova pujaria ja ben entrada la matinada la maresmenca Greta Farelo. Amb una proposta més indie que la de les seves germanes Irma 'Mushka' i Alba 'Bad Gyal', Greta va mostrar al Vida, movent-se a banda i banda de la tarima, el debut Codo con codo (autoeditat, 2025). El xou va combinar les seves cançons més emocionals amb explosions d'energia com la que va provocar “U My Nasty Gyal” o l'aparició de Mushka a l'escenari per fer, colze a colze, “Señal de respeto”.


Així es va tancar una nova jornada d'aquesta dotzena edició del festival vilanoví, que avui es tancarà amb els directes de propostes com les d'Irieix, Ferran Palau, Yerai Cortés, Amaia, Svsto o Maria Arnal, entre altres.