El Festival de Jazz d’Andorra va inaugurar ahir dijous la 42a edició a Escaldes-Engordany amb un concert gratuït a la plaça dels Coprínceps a càrrec del trio Movin’ Wes. La cita, que va tenir una primera etapa en el període 1985-2004, reviu actualment un segon cicle iniciat encetada el 2022 sota la direcció de Valentí Closa. La programació del festival s’estendrà fins el proper 9 de juliol i, a més de concerts, inclourà enguany com a novetat una aposta pel cinema i el jazz.

Txema Riera (orgue), Cesc Adroher (guitarra) i Ramon Prats (bateria) —és a dir, Movin’ Wes— van avançar a Escaldes-Engordany alguns dels temes que formaran part del seu proper treball discogràfic, La vida real, de sortida imminent. La formació, impregnada de l'esperit del guitarrista Wes Montgomery, va néixer el 2012 com a grup resident de la sala gironina Sunset Jazz Club. En el concert andorrà, el grup va combinar composicions pròpies amb temes del músic com “Full House” i stàndards com “How Deep Is The Ocean”. Un triangle equilàter en perfecte equilibri, on cal destacar els frasejos precisos i elegants d’Adroher, l’economia percutiva de Prats i els colors matisats del Hammond de Riera, molt meritori en els mitjos temps. Classicisme i distinció.
 
I de la plaça Coprínceps a la sala Prat del Roure, espai que va acollir el concert de la Nils Landgren Funk Unit, formació que celebra tres dècades de trajectòria sota el lideratge del cantant i trombonista suec que li dona el nom. Un projecte amb Magnum Coltrane Price (baix i veu), Andy Pfeiler (guitarra i veu), Petter Bergander (teclats), Robert Ikiz (bateria) i el nouvingut Per Johansson (saxo), que anit es va estrenar amb el grup. Funk d’alt voltatge però visceralitat controlada —no oblidem que es tracta d’un combo nòrdic—, que compta entre els seus actius una alta solvència instrumental, una insubornable fixació a l’estil i la impecable base rítmica comandada pel baix de Coltrane Price.

Nils Landgren, batejat com ‘l’home del trombó vermell’, va fer de mestre de cerimònies a la vegada que va regalar algun solo antològic com el que va fer a “Stars In Your Eyes”; una composició de Herbie Hancock que va confessar “haver gravat a Mallorca; quan podia treballar pel matí i sortir de festa a la nit”. Un concert net i polit, trencat en alguns moments per les anades i vingudes progressives dels teclats de Bergander, de vegades més propers a l’esperit de Weather Report que al de James Brown, com va passar a “Rasperry Jam”. La proposta de Landgren respon a una fórmula senzilla i repetitiva que esdevé gairebé hipnòtica, però que només pot funcionar en mans de músics d’alta volada com els que hi havia ahir a Prat del Roure.
 
La veu cantant se la van repartir Landgren, Coltrane Price i Pfeller; però davant la força dels desenvolupaments instrumentals, gairebé va ser anecdòtica. Landgren, a qui cal reconèixer l’esforç per parlar català a l’inici del concert, va aconseguir fer cantar al públic i aixecar-lo de les cadires per ballar, ja al final, una festiva “House Party”.

El trombonista suec va voler participar a la jam session que va començar tot just acabada la seva actuació al hall de Prat del Roure, sota la coordinació del pianista andorrà Kic Barroc. Landgren també va voler donar suport al projecte “Jazz a l'escola” organitzat per l'associació cultural Essència, amb el suport del Comú d’Escaldes-Engordany i el Festival de Jazz d’Andorra, adreçat als alumnes andorrans de 4t i 5è de primària. La iniciativa els permet aprendre a tocar jazz amb trompeta o saxo i integrar-se a la Jazz Band d’Escaldes. I així, van estrenar-se tocant amb el músic suec abans del concert, i rebent el públic que s’aproximava a Prat del Roure. Exemplar.
 
El Festival de Jazz d’Andorra segueix amb una desena de concerts, entre els quals destaquen els de Joshua Redman Quartet (3 de juliol), Paquito D’Rivera & Anat Cohen (4 de juliol), Lizz Wright (5 de juliol) o Maria Schneider & Classijazz Orchestra amb Antonio Lizana (8 de juliol).